Written by 10:33 Destacada, Diàlegs

Gessamí Caramés: “És impossible que la cuina tradicional desaparegui perquè a tothom li agrada menjar bé”

Gessamí Caramés Núñez (L’Ametlla de Mar, 1992) és graduada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Rovira i Virgili i ha cursat un grau mitjà en formació professional de cuina i serveis a l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, on es va especialitzar en l’elaboració de begudes amb cafè. Des del novembre del 2017, copresenta el projecte ‘Cuines’ de TV3 essent una de les poques dones al capdavant d’un programa d’aquesta tipologia a l’Estat. A més, el 2021 va publicar el seu primer receptari, ‘Meleta de romer’ i l’any passat va inaugurar el seu projecte professional de restauració a l’Ametlla de Mar, amb el mateix nom i al costat dels seus germans Dani i Clàudia.

Si Gessamí fos una recepta, quins ingredients portaria? I, a la cuina, quins són els ingredients que més utilitza? 

Mmm… Segurament portaria mantega, ous, una mica de sucre i farina, també. I, de fet, estes són precisament los ingredients que més utilitzo a la cuina.

Quina recepta ha seguit per arribar on és ara?

Molta vocació, dedicació, il·lusió i, sobretot, moltes ganes. 

Què és el que més li agrada de la cuina?

Aplicar les tècniques. M’agrada utilitzar les de la pastisseria i aplicar-les per cuinar altres plats. Al restaurant que he obert amb los meus germans, ho poso en pràctica.

Caramés recomana preparar els ingredients abans de començar qualsevol recepta.
(Fotografia: Cedida per Gessamí Caramés)

Té alguna mania confessable a l’hora de cuinar?

Doncs moltíssimes! Et puc dir que soc molt maniàtica amb la neteja i odio les olives, per això no les utilitzo mai en los meus plats.

Algun truc per no ser un desastre a la cuina?

El que personalment recomanaria per no ser un desastre a la cuina és que abans de començar qualsevol recepta, es tinguin tots los ingredients. Va molt bé pesar-los i deixar-los separats en petits recipients per facilitar la feina i no cometre errors de mesures.

“Copresentar el ‘Cuines’ de TV3 ha estat una casualitat”

A part de cuinar al seu restaurant, ho fa també a la televisió com a copresentadora amb Marc Ribas del programa ‘Cuines’ de TV3. Com hi ha arribat?

Doncs la veritat és que ha estat una casualitat. En Marc va venir a gravar un programa de ‘Joc de cartes’ al poble on estic vivint. No vam coincidir aquell dia, però algú que conec li va donar el meu número. Més tard, em va trucar per telèfon i em va dir: “Hola, soc lo Marc Ribas. Et truco perquè vinguis a fer un càsting pel programa”. No estava gens segura que pogués fer aquesta feina, però ell em va animar a anar-hi i com que hi havia altres candidats tampoc era res definitiu. Als de lo càsting els va agradar com ho vaig fer i lo parlar que tenim a les Terres de l’Ebre… I ara ja hi porto pràcticament sis anys.

“No em sento referent de res. Simplement, faig el que m’agrada”

És una de les poques dones a l’Estat al capdavant d’un programa de cuina a la televisió, en un panorama amb figures com Arguiñano o Martín Berasategui que acumulen molta audiència. En aquest sentit, creu que vostè s’ha convertit en un referent per les dones presentant el projecte ‘Cuines’ a TV3?

Estic encantada amb la connotació de referent, però no em sento referent de res ni crec que m’hi hagi de convertir. Simplement, faig el que m’agrada i si amb això puc aportar alguna cosa los altres, genial. Però no és esta la meua intenció, només intento fer-ho sempre lo millor possible i explicar les receptes de forma didàctica. La dona ha de ser igual que l’home i, si li agrada cuinar, ho ha de poder fer a casa seua o a la cuina on vulgui. Tots som persones i som persones que ens agrada cuinar, no?

El plat estrella del seu restaurant és la clotxa de tonyina pibil. (Fotografia: Cedida per Gessamí Caramés)

En la mateixa línia, per què creu que, generalment, qui sempre ha estat davant dels fogons a casa són les dones, però majoritàriament els grans xefs són homes?

Personalment, crec que és per la situació patriarcal que hem viscut sempre. Tradicionalment, lo paper de la dona ha estat això de quedar-se a casa cuidant els infants i la llar, mentre l’home sortia a treballar. I, en conseqüència, tradicionalment han estat les dones qui s’han fet càrrec de la cuina a casa. Considero que qui més es dedica a la cuina és qui més l’entén i, tradicionalment, eren les dones. Però, en canvi, i sobretot a França, quan la cuina va començar a ser més mediàtica, los grans xefs que havien escollit la professió de cuiner fora de la llar i que s’han acabat fent més famosos són homes.

“Meleta de romer” significa “això és mel”

És coneguda per molts com a “Meleta de romer”. Per què? Què significa aquesta expressió?

Doncs aquí a les Terres de l’Ebre i part de València, quan diem “meleta de romer” significa “això és mel”. Perquè quan una cosa és molt bona, és mel. I de mel, meleta. I de meleta, meleta de romer. Fins i tot, hi ha qui en diu mel de taronger o mel de carxofera, per exagerar-ho més. A mi, hi ha molta gent que en lloc de dir-me Gessamí, em diuen directament meleta. És una cosa molt meua. I no només la gent, fins i tot ha publicat un llibre i ha obert un restaurant a l’Ametlla de Mar amb aquest nom. 

Què en diria de la seva faceta literària?

No sé què se sent per un fill perquè encara no en tinc cap, però després d’haver-lo escrit, esperava la seva publicació com l’arribada d’un fill. Ho dic perquè porta tanta feina que tenia moltes ganes de veure aquell llibre, fullejar-lo, tocar-lo, tindre-lo i abraçar-lo. Em va fer sentir tantíssima il·lusió i crec que tots los cuiners i cuineres volen tindre’n un. No un llibre que es publiqui, sinó lo seu propi receptari. I aquest era el meu, el meu petit receptari de pastisseria domèstica.

Què podem trobar al llibre?

És un llibre perquè tothom s’atreveixi a fer pastisseria a casa. Al principi, t’explica una mica les bases de la pastisseria i, després, ja ens fiquem amb les receptes que són una mica més creatives, però senzilles perquè es puguin fer a casa perfectament. 

I del restaurant, què en pot dir?

El nom el vam posar així perquè, evidentment, era un reclam, però és un projecte conjunt amb los meus dos germans. Hi havia la possibilitat d’agafar un local xulíssim davant de la mar al nostre poble i vam dir “vinga, doncs ens arrisquem i ho fem!”. I la veritat és que esta és la segona temporada que estem oberts. Estem molt contents perquè realment és un projecte que teníem al cap des de feia molt de temps. I és un somni haver-ho pogut portar a terme i fer que funcioni.

Quina és la proposta de cuina del ‘Meleta de Romer’?

Doncs el que fem és amarar un producte d’aquí, del terreny i de temporada. I si no, de lo port. Jo sempre parlo d’un plat concret que funciona molt bé, que és la clotxa de tonyina pibil, que li diem nosaltres. No és un plat que treballem amb producte d’aquí, perquè utilitzem la tonyina roja que presentem en forma de clotxa, que és un plat molt típic de la Terra Alta. Li posem espècies i ho presentem d’una manera també que ens recorda moltíssim a la cochinita pibil, que fan a Mèxic. I és això el que fem; donar-li una volta a una idea amb el producte d’aquí, sempre que puguem. 

“No estic en contra del menjar preparat, sempre que sigui bo”

Les noves generacions passen cada cop menys estona davant dels fogons i tendeixen a consumir menjars precuinats. Per què creu que passa això?

No sé si és per les generacions o per la vida que portem. Més aviat crec que és per una qüestió de temps, perquè és veritat que a no ser que tinguis una vida bastant rutinària, és difícil. Jo mateixa sovint tinc molta feina i cuino per a tothom menys per a mi. I és el que et dic, no tenim temps i hi ha coses, com la cuina, que volen temps. I estos horaris, a vegades, no ens permeten dedicar-hi temps. I aquí és quan entra el menjar preparat amb què no estic en contra, sempre que sigui bo perquè cal anar una mica en compte amb el que ingerim.

Creu que aquesta tendència es pot revertir o la cuina tradicional està destinada a desaparèixer?

És impossible que la cuina tradicional desaparegui perquè a tothom li agrada menjar bé. Sempre hi haurà algú que tindrà temps per la cuina tradicional, sempre hi ha un diumenge, uns dies de festa… Sempre hi haurà persones que tenen temps i ganes i restaurants que es dediquin a això. La restauració és un dels sectors més forts que hi ha i jo veig impossible que desaparegui la cuina tradicional.

Gessamí Caramés està convençuda que el menjar preparat no substituirà la cuina tradicional. (Fotografia: Cedida per Gessamí Caramés)

Autor

(Visited 74 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 19 de maig de 2023
Close