Una crònica d’Iker Solana Martín.
És una tarda freda d’hivern, com podria ser qualsevol altre, però amb una notable diferència; la llicència d’entrar a través de la pantalla a l’estudi de Noni Font, l’artista que converteix deixalles en objectes de luxe. Tan bon punt despenjo la trucada, el puc veure. Es troba al seu estudi, ubicat en una masia a Granollers. Es tracta d’un espai acollidor, a l’aire lliure, envoltat de natura i amb una coberta de fusta. Aquí és on el dissenyador s’evadeix per crear; per conformar les seves escultures a partir de materials que rescata de la platja o del fons marí, que anomena “criatures”.
Totes aquestes criatures seves tenen ulls i cabells esbojarrats. I, la majoria, les construeix en forma d’animals. En fa ocells i peixos inerts de fusta que recorden a les espècies que viuen en entorns marins, com els d’on ell n’extreu les peces. “Majoritàriament, dono forma de peixos als materials reciclats i els converteixo en productes sostenibles perquè contribueixin a reduir les deixalles de la costa”.
La professió de Noni Font ha nascut de combinar la seva passió pel busseig amb la seva formació en disseny. Desenvolupar la creativitat a partir de materials reciclats és el principal motor que, assegura, l’empeny a fer-ho. “M’agrada treballar creant objectes amb les mans, i defenso que no hem de comprar-ne només de nous a les botigues perquè als que donem un segon ús també poden tenir encant”, detalla. Les seves criatures són una reivindicació, un element a través del qual Font pretén conscienciar a la gent de la importància de tenir cura del medi ambient.
Les criatures són una reivindicació, un element que pretén conscienciar de la importància de tenir cura del medi ambient
Mentre conversem, em mostra diferents parts de l’estudi que es prolonga fins a l’interior, dins la casa. Diria que té un toc bohemi, d’artista, de dissenyador. És un espai molt lluminós, que es caracteritza pel mobiliari de fusta, les parets blanques decorades amb criatures i la multitud d’eines (sobre les taules i dipositades en caixes de fusta) que Noni Font fa servir per crear les seves peces.
A fora, l’espai és més ampli. Hi llueixen diverses taules de treball a l’aire lliure, que mostren indicis del procés de creació. El conjunt d’aquest estudi dividit en dos és una voràgine, un caos artístic que identifica l’essència de l’artista. Font hi troba la pau per desenvolupar les seves creacions, amb llibertat i fluïdesa. M’encurioseix d’on surt la idea de crear escultures a partir de deixalles. L’artista ho té clar: “És conseqüència del temps i de l’evolució artística personal, al llarg dels anys.”
Durant 25 anys, l’artista de Granollers va treballar en disseny industrial, creant objectes predissenyats. Li agradava la feina, diu, però detalla que també volia fer un tomb professional i satisfer la necessitat de realitzar-se artísticament. Un interès per ser més creatiu que se li va anar despertant a poc a poc i va acabar culminant amb el projecte actual. “Vaig prendre la decisió de començar a crear aquestes peces perquè com a dissenyador industrial no tenia massa marge per la creativitat, ja que estava tot molt acotat”, assegura.
Els inicis, després de deixar de banda el disseny industrial, van ser “d’aficionat”. Feia peces i les portava a fires i mercats per mirar de donar-los sortida. Aquests mercats li van permetre vendre alguna peça i, alhora, es van convertir en un aparador perquè li truquessin per fer alguna exposició. Això últim és el que més projecció ha donat a l’artista i més l’ha ajudat per aconseguir arribar a més públic.
Amb deixalles del mar
El material amb què crea l’extreu, majoritàriament, de localitats de la Costa Brava, com Empúries o Pals. L’obté, sobretot, del fons del mar mentre busseja i també de la platja o de deixalleries, on sap que hi haurà objectes “amb encant”. També, a vegades, diu que hi ha amics que li porten peces que no serveixen. “Està bé que arran d’aquestes creacions la gent vulgui participar en la causa”, afirma convençut.
El material l’extreu del fons del mar i de la platja de pobles de la Costa Brava
Mentre parlem, m’ensenya, a través de la pantalla, alguns d’aquests materials que ha fet servir en les darreres creacions, com trossos de fusta de diferents tonalitats i mides, claus i trossos metàl·lics… I també les eines amb els que els dona forma: pistoles de silicona per enganxar les parts dels futurs peixos reciclats, pinzells de diferents mides, cinta aïllant, paper, draps, productes d’aiguarràs, vernís o tornavisos, entre d’altres.
Criatures reciclades
Les “criatures” les crea amb rapidesa. “Si em trobo il·luminat i amb idees àgils, en un dia puc acabar diferents peces”, assegura. Tot i això, reconeix que no segueix un horari fix: “Depèn del moment; o surt o no surt. Si veig que no funciona la peça que estic realitzant, paro, descanso, i en el moment que em ve la inspiració, segueixo la creació”, assegura Font.
El seu art el defineix com a “intuïtiu”; que li surt de dins, diu. Parlant sobre el procés de creació explica que, primerament i abans de res, pensa una forma, ajunta fustes velles i en realitza un petit esbós amb llapis. Després, les talla i les munta entre si. Quan ja ho té preparat, només li queda pintar-les i, per últim, posar-hi els elements característics que tenen les “criatures”; allò que els otorga la personalitat.
La personalitat de les seves escultures de fusta reciclada pot arribar a valer 500 euros al mercat
Revertir-ho en projectes socials
Amb aquestes figures aconsegueix convertir el material que ha estat rebutjat en objectes de valor. La personalitat de les seves escultures de fusta reciclada pot arribar a valer 500 euros al mercat: “És el que el públic està disposat a pagar; el material en si, no té valor”. Es tracta de peces úniques, que fan més especials les creacions.
D’aquests ingressos en destina una part a projectes socials -en col·laboració amb diverses fundacions- com, per exemple, a fer xarxes d’aigua a països d’Àfrica, com Txad. “M’agrada contribuir en el desenvolupament d’aquestes zones perquè les persones que hi viuen puguin gaudir de moltes més comoditats”, diu; i afegeix: “Simplement, és un petit gra de sorra per a la causa”.
Un gra en forma de peces simpàtiques i boniques que, alhora i en clau de denúncia, reivindiquen la importància de preservar el medi ambient i de prendre’n consciència. “La meva intenció és donar una segona vida a aquell material que la gent rebutja“, relata l’artista, que afegeix: “Recupero aquestes peces, faig el muntatge en forma de peix o d’algun animal i aconsegueixo transformar-ho en una peça maca“.
400 peces venudes
Noni Font calcula haver venut en total més de 400 peces, que han estat comprades, principalment, per francesos i holandesos. Assegura que aquests clients estrangers representen el voltant del 80% dels seus compradors i la resta de comandes, les de clients locals, diu que solen provenir de ciutats grans com Barcelona o Girona.
A banda de vendre-les, Font també les exposa en hotels i galeries d’art. En els últims tretze anys, n’ha fet al voltant de vint. Per a ell, totes han estat “especials”, però en destaca una, feta al Pedralbes Center de Barcelona: “Era un espai molt bonic amb un muntatge fantàstic”. També recorda especialment l’exposició a la Fundació Josep Pla de Palafrugell i l’última que ha fet, conjuntament amb la Fundació Australiana Moss.
Repassant les exposicions i amb un mar verd de gespa al fons i ple de criatures reciclades, ens acomiadem a través de la pantalla. Mentre penja, sento que saluda a uns veïns. Segons m’ha explicat, xerren sovint mentre treballa a la part exterior del seu estudi; al jardí d’aquest mas de la Garriga, on les fustes velles es converteixen en figures de luxe i gràcies al qual el mar és una mica més blau i menys contaminat cada dia.
Autor
insight redacció
