Written by 08:00 Destacada, Diàlegs

María de Dina: “Faig joies de resina que encapsulen les deixalles que trec del mar”

Una entrevista de Mateu Sabala Jarque.

María de Dina (Louro, 2001) és una jove d’un petit poble costaner de Galícia. Creadora d’una marca de complements, transforma els residus que recull de les platges a tocar de casa seva en peces de bijuteria úniques. Les arracades, collarets i anells que fabrica encapsulen material de pesca en desús i criden al canvi, sense deixar de banda l’estètica. El projecte s’anomena Lixo (que significa “brossa” en gallec) Atelier. 

Com sorgeix el projecte Lixo Atelier? 

He estudiat disseny de moda i la primera col·lecció la vaig crear durant el Treball de Fi de Grau. Des del principi, tenia clar que m’inspiraria amb la meva terra, Louro; és un poble menut de la costa de Galícia amb unes platges precioses. La meva família sempre ha treballat al mar i és un espai amb què em sento molt arrelada des de petita. A més, tenia la convicció que fes el que fes, havia de ser sostenible. Barrejant els dos conceptes, vaig decidir fabricar joies i fer-ho a partir de les deixalles que trec de la costa del meu poble.

“Tenia la convicció que fes el que fes, havia de ser sostenible”

Per què va decidir transformar residus en joies? 

Un dia, passejant per la platja d’Area Maior al costat de casa, vaig veure que el mar arrossegava petxines, però també molts residus cap a la costa i vaig decidir que hi volia fer alguna cosa. D’aquí va néixer ‘Lixo’. I per què joies? Doncs perquè considero que crear un projecte de moda és massa extens i era més senzill començar a fer complements. Era el més fàcil de materialitzar, diguem-ne, que és la part que m’agrada més. 

Quins valors vol promoure la marca? 

La certesa que es pot apostar perquè un producte segueixi l’estètica i les tendències del moment i que, alhora, sigui respectuós amb el medi ambient.

María de Dina introduint deixalles als motlles per fer joies. (Fotografia: Cedida per Lixo Atelier)

D’on extreu els materials que utilitza per fer les joies? Només de les platges de Louro? 

Sí, principalment de les platges de Louro i voltants; però també he de reconèixer que si vaig a una altra platja, on sigui, recullo brossa i en faig peces. És l’instint. 

“El que més es troba és material de pesca en desús, que és el que majoritàriament faig servir per fer les meves col·leccions”

Quins materials recull per fer les seves joies? O pot agafar qualsevol classe de deixalla? 

A la platja, trobo residus de tota mena; de totes les parts del món i d’anys molt diversos. En general, però, el que més es troba és material de pesca en desús, com xarxes, cabdells o nanses, que és el que majoritàriament faig servir per fer les meves col·leccions.

Les seves creacions es fan íntegrament amb les deixalles que recull o hi incorpora també materials nous? 

Utilitzo altres materials, com la resina que faig servir per fer la joia, però el principal és el residu. Per entendre’ns, faig joies de resina que encapsulen les deixalles que trec del mar. 

El procés de barrejar la resina amb les deixalles extretes de les platges per fer joies. (Fotografia: Cedida per Lixo Atelier)

Amb quins residus li ha sobtat més trobar-se? 

A la zona on visc, hi ha diverses associacions que fan recollides i neteges de platges. No fa gaire setmanes, es van trobar amb cartutxos d’impressora d’un vaixell, que va perdre la seva càrrega el 2014. També s’han arribat a trobar amb sobres o paquets provinents de l’Àsia. Però són materials que, malauradament, jo no puc utilitzar per a les meves joies.

Faig recollides sobretot després de temporals, que és quan hi acostuma a haver més residus a la platja

Quant temps dedica a recollir deixalles cada setmana? 

Normalment, faig les recollides quan vaig a passejar per la platja o a veure el mar, però també quan hi treballo amb la família o després de temporals, que és quan hi acostuma a haver més residus. A la setmana, hi dec passar una hora i mitja, aproximadament. 

Quants quilos calcula que ha retirat de la natura des que va crear la marca?  

Això no t’ho sabria dir, perquè realment utilitzo una part molt petita del que recullo. Hi ha molts residus que directament reciclo llençant-los al contenidor més proper quan surto de la platja. Dels que arriben a casa, n’hi ha alguns que els reservo per les joies i d’altres que els faig servir per a altres coses.

“Aboco els residus als motlles i hi afegeixo una mescla de resina epoxi, que és la més ecològica que vaig trobar”

Un cop té tots els residus, quin procés segueix per crear les peces? Ho fa a mà? 

Sí, ho faig a mà. Primer, cal rentar tot el que he extret de la platja amb aigua i sabó per eliminar el salnitre, la sorra i les restes biodegradables. Un cop fet, comença el procés de creació de la joia. Els motlles de silicona amb els dissenys on abocaré els residus sovint els he creat abans. Un cop els tinc plens, preparo una mescla de resina epoxi (característica per la seva duresa i brillantor), que és la més ecològica que vaig trobar, i n’afegeixo a cada motlle. S’ha de deixar reposar 24 hores perquè s’assequi. Un cop les peces són seques, les trec del motlle i les llimo, els hi dono un toc brillant i les torno a assecar. Aquí finalitza el procés a què dedico, depenent de cada peça, entre tres dies i una setmana. 

Les joies que encapsulen brossa del mar de la col·lecció de Lixo Atelier. (Fotografia: Cedida per Lixo Atelier)

Quina formació té? 

No he rebut cap formació, però realment no considero que la meva feina ho requereixi. Per la producció d’altres tipus de joies sí que cal, però concretament amb aquestes joies de resina considero que no. La part més bàsica es pot fer investigant una mica com es treballa amb la resina i amb els motlles i després, ja cadascú fa els seus propis dissenys i creacions amb una tècnica o una altra.

Treballa sola? 

Treballo sola, però tinc l’ajuda de la meva mare, les meves tietes, el meu germà… La família, vaja, que em donen un cop de mà quan tinc un volum més alt de comandes i he d’augmentar la producció de joies.

Com les ven i quin cost tenen les seves joies? 

Ho faig a través del perfil de la marca a Instagram, on vaig penjant fotografies i vídeos dels dissenys que creo. El cost varia una mica, depenent de la peça. Els anells valen entre cinc i sis euros; les arracades, de deu a dotze i els collars uns vint euros. Les col·leccions amb què estic treballant ara són una mica més refinades i potser s’apujarà una mica el preu. 

“Hi ha un tipus de clients amb qui m’identifico molt, ja que compren les joies perquè valoren el projecte en si”

Què acostuma a crear i amb què s’inspira a l’hora de fer les joies? 

Depèn. Per exemple, aquesta col·lecció amb què estic treballant ara està inspirada en petxines. Literalment, faig un motlle amb la mateixa forma que les petxines de la zona de Louro i en surt una joia amb els residus a dintre. 

La dissenyadors gallega, María de Dina, fabricant joies a Louro. (Fotografia: Cedida per Lixo Atelier)

Què considera que és el que més valoren els clients de Lixo Atelier? 

Depèn molt del client que sigui. Hi ha un tipus de clients amb qui m’identifico molt, ja que compren les joies perquè valoren el projecte en si. I també hi ha qui compra les meves creacions perquè simplement li agraden. M’ho compren a mi, com ho podrien comprar a alguna altra marca.

Quina és la seva millor creació? 

Ara mateix estic creant unes peces per una col·lecció nova que sortirà aquesta primavera-estiu i, de moment, són les meves preferides. Són molt especials per mi perquè són fruit d’una investigació pel meu Treball de Fi de Grau i el resultat m’agrada molt, però encara no en puc donar més detalls.

Autor

(Visited 36 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 24 d'abril de 2023
Close