Written by 08:30 Destacada, Panorames

Galopant deserts als Emirat Àrabs

Genets d’arreu del món es traslladen a les quadres dels xeics més importants dels Emirats Àrabs Units per correr raids amb els seus equips. Ho fan com a professionals, muntant els cavalls més preparats del món exposats a temperatures altíssimes i a tota velocitat. Eulàlia González Guàrdia és una d’aquestes genets; viu mig any a Dubai i forma part de l’equip M7 Stable, propietat de l’emir Muhammad bin Rashid Al Maktum.

Un reportatge de Mateu Sabala Jarque amb fotografies cedides per Eulàlia González Guàrdia.

Un grapat de cavalls galopant recorreguts d’entre 40 i 200 quilòmetres durant jornades completes i en el menor temps possible. Aquesta disciplina eqüestre s’anomena raid o endurance i avalua les condicions físiques de l’animal mitjançant controls veterinaris al final del traçat. Les proves posen a prova la velocitat i la resistència i premien la bona preparació física de l’equí, que ha de recuperar les 64 pulsacions per minut en arribar al control que s’instal·la a la meta. També s’observa el trot de l’animal i, a partir de les mucoses, la hidratació del seu cos.

Els cavalls que participen en aquestes competicions són atletes, que entrenen cada dia per anar pujant de nivell fins a assolir -en alguns casos- el màxim i arribar a competir a l’esfera d’elit. Depenent de la forma física de cada exemplar, els entrenaments solen durar entre mitja hora i una hora i van sent més llargs a mesura que s’apropen les carreres, sense arribar a recórrer la distància completa de la competició.

Els EAU ofereixen una sortida professional als experts en raids perquè competeixin i cuidin els seus cavalls

Tot i ser un esport poc practicat al nostre país i desconegut pel públic majoritari, a Catalunya hi ha cavalls amb unes condicions físiques excel·lents i genets de gran experiència. A més, aquí es disposa d’un bon terreny pels que practiquen aquesta modalitat hípica amb possibilitats des de fer-los galopar per la sorra a tocar del mar, passant pels camps plans o practicar pujades i baixades a les muntanyes. És per això que els cavalls, els binomis (genet i cavall) i els equips d’assistència (ferradors, veterinaris, etc.) catalans estan molt ben valorats a l’estranger. L’exemple per excel·lència i una de les meques d’aquest esport són els Emirats Àrabs Units (EAU) a més de dinasties reals d’arreu del món, que ofereixen una sortida professional als experts en raids perquè s’hi desplacin a competir i cuidin els seus cavalls.

La genet de 33 anys Eulàlia González Guardia a Dubai

Aquest és el cas d’Eulàlia González Guàrdia, una genet de 33 anys del Ripollès que competeix a Dubai sis mesos l’any (d’octubre a març); la resta, ho fa a Europa. González ha corregut raids des que era petita i és veterinària. Per la seva professió, es dedicava a cuidar cavalls de genets catalans professionals i aquests, un parell de cops l’any, participaven en carreres als EAU on sovint es conviden genets internacionals. “Coneixia el món i sabia que m’agradava molt”, explica González, qui finalment va decidir-se per traslladar-s’hi una primera temporada (2016-2017) a entrenar. Ho va fer pel seu compte, amb els estalvis de què disposava. “No tenia intenció de quedar-me, només de fer una pausa en la meva feina de veterinària a Catalunya”, afirma. 

Als inicis, va fer alguna carrera amb quadres més petites, però de seguida va passar a formar part d’un dels equips més grans del país, l’M7 Stable, que aleshores s’iniciava en el món dels raids i on encara segueix competint. “Van veure com competia; els hi devia agradar i em van fitxar”, conta Gónzalez, que és una de les genets més experimentades de la quadra més activa de Muhammad bin Rashid Al Maktum, xeic i emir de Dubai des del 2006 i vicepresident i primer ministre dels Emirats Àrabs Units. Actualment, l’M7 Stable és un equip de dinou genets format per deu homes i nou dones.

Campiona d’una dels raids més importants

Un dels reptes més grans aconseguits per González ha estat proclamar-se guanyadora del raid HH. Sh. Mohammed Bin Rashid Al Maktoum Endurance Cup a Dubai, una de les carreres més importants del món. Ho va fer el 3 d’abril de l’any passat, convertint-se en la primera dona a assolir-ho. És un recorregut de 160 quilòmetres que la ripollesa va completar amb un temps de 15 hores, 12 minuts i 48 segons formant equip amb el cavall Bilal de la Belange i competint amb 160 binomis més. “Va ser una carrera dura perquè feia molta calor, però és un cavall que conec i que m’agrada molt”. Diu que no es tracta només de muntar bé: “Has de conèixer i poder muntar qualsevol cavall, però també cal saber gestionar la carrera i apretar-lo quan toca”. La tècnica en aquesta competició, diu, va ser reservar energia de l’equí per “donar-ho tot al final”.   

Eulàlia González Guàrdia rebent la copa com a vencedora del raid HH. Sh. Mohammed Bin Rashid Al Maktoum

Tanmateix, reconeix que ha fet “més resultats a Europa que a Dubai” perquè explica que aquí els raids són individuals i allà es competeix en equip. “A vegades estàs competint per afavorir-ne d’altres; vas al seu davant o al darrere per ajudar al cavall i li passes aigua”. González, amb una altra companya d’equip igual d’experimentada, solen muntar els cavalls més complicats “no tan pel resultat, sinó perquè es vagin acostumant a competir”

“Va ser una carrera dura perquè feia molta calor, però és un cavall que conec i que m’agrada molt”

Eulàlia González Guàrdia, genet

A Dubai les carreres són també més ràpides i “més exigents” a causa del terreny que és de sorra aixafada i pla. En comparació amb Catalunya, “és com una carrera de bici de carretera o una de muntanya. Allà, el terreny és més pla i et permet anar a una velocitat constant tota l’estona. En canvi, aquí, en ser un terreny més irregular i amb pendents, el ritme és més d’anar parant i engegant, pujar i baixar”. La genet afegeix que per competir a Dubai “has d’aprendre a anar més de pressa”. Tampoc no s’aturen per refrigerar els cavalls; els mullen amb ampolles d’aigua que els llencen des dels cotxes que els fan assistència. Per contra, a Europa paren, beuen i els mullen en diversos avituallaments. 

Entrenaments d’elit

Al Ripollès, igual que fan altres finques arreu d’Europa, González hi té cavalls joves que competeixen en carreres més petites “per anar entrenant i anar pujant de nivell”. Els més bons acaben seleccionats per traslladar-se a Dubai i competir al màxim nivell. També hi ha cavalls àrabs que es traslladen a Europa a fer la temporada d’estiu i posar-se en forma per tornar als Emirats. Per això, a part de tenir cura de la desena que té a casa, quan és a Europa, González fa alguna competició amb cavalls del seu equip que estan a Catalunya mateix, a França o a Anglaterra. I, alhora que els entrena, sovint fa també de veterinària.

Dels cavalls es valora l’aspecte físic, que siguin atlètics i tingui un bon equilibri. Per comprovar que estan en forma i no tinguin lesions, se’ls fa trotar sempre abans i després d’entrenar. “Els coneixem molt i fent-los trotar sabem si els passa alguna cosa”, explica González. També és molt important que el cavall estigui sa. “Si es fan vells o no es recuperen d’alguna lesió, abandonen la competició”. 

Dels bons cavalls i eugues de competició es diu que “tenen bon cor” i sol ser una qüestió genètica

La genet ripollesa declara que dels bons cavalls i eugues de competició es diu que “tenen bon cor” i que moltes vegades és “una qüestió genètica” perquè normalment “si els pares eren bons atletes, els fills solen ser-ho”. Com en els humans, una de les característiques clau per a la bona competició és la fortalesa mental que “influeix a ser guanyador o que tirin la tovallola més ràpidament”.

Eulàlia González amb Bilal de la Belange durant la HH. Sh. Mohammed Bin Rashid Al Maktoum Endurance Cup a Dubai

La diferència entre els entrenaments dels EAU i d’Europa és que aquí normalment “s’entrena més hores que allà” perquè els entrenaments són més lents, però més llargs. Això, pel què fa a l’estat físic de l’equí. Com a genet, la ripollesa s’entrena per lliure sense treballar musculatura per mantenir-se lleugera, com fan la majoria de companys de professió.

Pel que fa a les instal·lacions, les de Dubai són més luxoses i ofereixen totes les atencions possibles als esportistes. Les finques estan equipades, per exemple, amb piscines perquè els cavalls nedin; un mètode efectiu per la recuperació dels lesionats, però també pels que estan competint en plena forma. I també tenen, entre d’altres, tancs amb gel on ells mateixos han après a posar les potes per recuperar la musculatura.

Un símbol per a la cultura àrab

El cavall és un símbol important a la cultura àrab perquè té associat un sentit espiritual poderós: la seva figura transmet força, valor i noblesa. A més, els països àrabs disposa de rellevància religiosa, amb diverses llegendes on apareix l’animal. Una de les possibles causes són les condicions geogràfiques d’aquests països, amb deserts extensos i altes temperatures, on tant cavalls com camells són espècies que s’hi adapten bé. 

Tots els habitants dels Emirats estan pendents dels resultats i coneixen els cavalls i les quadres

Potser és per això que als Emirats Àrabs, el raid i les carreres d’hipòdrom tenen tanta importància. “Fa molts anys que tenen aquesta afició que va passant de pares a fills”, comenta González. Tots els habitants dels Emirats estan pendents dels resultats i coneixen els cavalls i les quadres. Mentre que a les curses dels Emirats hi participen uns 200 cavalls amb els respectius equips i l’ambient de seguidors que això genera, a Catalunya, n’hi solen haver al voltant de 40 i a França, uns 80.

Bilal de la Belange i Eulàlia González Guàrdia, galopant

Les quadres dels xeics

Als Emirats hi ha una gran estima cap als xeics –títol d’origen àrab aplicat als líders religiosos o polítics en l’àmbit local-, que ocupen els càrrecs més alts del país. Les seves quadres són les més conegudes i preferides per la població àrab i les que arrosseguen més afició. I les més populars són precisament les del xeic Mohammed -on competeix González- i les del seu fill el xeic Hamdan. “Si formes part d’aquest equip, ets molt admirat”, explica la genet, que reconeix que “a tothom li agradaria formar part d’aquestes quadres”

També existeixen quadres de propietaris locals. Aquestes són quadres més petites i competeixen a un altre nivell. “No estan tan professionalitzades”, afirma González. Així i tot, a vegades aconsegueixen disposar de cavalls bons i ben entrenats que acaben sent comprats pels xeics i passen a competir al màxim nivell. 

Autor

(Visited 86 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 21 de març de 2023
Close