Una crònica de Lourdes Pérez Sala.
Al cor de Catalunya, el projecte ramader de La Brolla ajuda a mantenir vius i desbrossats els boscos de Castellnou de Bages. Ho fa gràcies al ramat mix de cabres i ovelles de raça autòctona de Joan Manubens, que ha materialitzat la seva passió pel territori i el món rural fent un gir de 180 graus a la seva vida i emprenent en una finca rústica en desús.
Des de fa més de quatre anys, el ramat de 50 cabres i 20 ovelles del nou pastor es menja la brolla de l’entorn, formada pels arbustos i matolls que, si no es mantenen a ratlla, espesseixen el bosc, tapant camins i dificultant la possibilitat de combatre el foc en cas d’incendi. La pastura de La Brolla impulsant així el cicle de la vida i permetent que la brolla brolli de la muntanya sense absorbir-la.
A banda d’aquesta tasca de gestió forestal, Manubens comercialitza els productes de proximitat que extreu del ramat com és la venda de carn dels cabrits i xais lletons, així com la dels formatges que elabora amb la llet de les mares.
Retornar a la terra
La història de La Brolla comença poc abans de la irrupció de la pandèmia el 2020, quan Manubens, juntament amb un amic que ja no segueix al projecte, decideix donar vida a una idea que feia temps que li rondava pel cap: treballar a pagès per reconnectar amb l’entorn. Després de formar-se a l’Escola Agrària de Manresa i sense cap vincle previ amb la pagesia, considera que ha arribat el moment idoni per tenir un ramat i es llança a la piscina. “Volíem començar algun projecte aquí a prop de casa, retornar alguna cosa al nostre entorn més immediat”, explica Manubens, mentre agraeix haver pogut trobar les terres. La Brolla disposa de 80 hectàrees de bosc i 10 més destinades al cultiu.
Actualment, el dia a dia d’aquest jove pastor està marcat pel ritme del bestiar. De dilluns a diumenge, entrega la seva vida a La Brolla. “És una tasca que requereix dedicació i amor pel que fas”, verbalitza, mentre feineja al mig del seu ramat. A més, a l’interior de Castellnou de Bages “hi ha molt bosc, però pocs caps de bestiar que pasturin”, diu, i afegeix que “el que sí que hi ha és, sobretot, agricultura d’extensius i de secà, així com granges de porcs”.
Ramat mix
Tradicionalment, no era habitual tenir un ramat mix de cabres i ovelles, és més aviat una experiència nova. Tot i això, els bòvids de La Brolla conviuen en harmonia i el pastor assegura que els seus comportaments tan diversos permeten treure’n rendiment. “Tenen caràcters molt diferents, però ja estan acostumats a anar junts”, assegura Manubens, que relata que “les ovelles són tossudes i poc despertes”, mentre que les cabres “són ràpides i llestes”. Quan surten a pasturar, explica, “els xais segueixen el líder del ramat i es mengen l’herba més propera i fàcil”. En canvi, “les cabres són més vives i busquen el menjar on sigui, per això s’enfilen per qualsevol lloc”.
Manubens considera que disposa de la combinació “perfecte” i que ha sabut trobar “el punt d’equilibri per aprofitar els instints naturals de cada animal del ramat”. Mentre les ovelles netegen les zones més accessibles i menys embardissades, les cabres s’ho mengen tot i no tenen por d’enfilar-se pels marges. “La neteja del bosc és una tasca minuciosa, però els resultats són palpables”, explica el pastor, que se sent orgullós de contribuir a desbrossar els boscos.
El ramat pastura amb collars GPS i el pastor el controla a la distància
La pastura del bestiar és una tasca tradicional, mantinguda impertorbable al llarg del temps. Tanmateix, el que s’hi ha que ha evolucionat és el pastor que guia els animals o, més aviat, la forma de fer-ho. Ara, el ramat de La Brolla pastura sol gràcies al pastor elèctric, un aparell alimentat per plaques solars que transmet en directe el senyal GPS i permet a Manubens estar fent altres tasques mentre controla el bestiar a la distància.
A més d’haver obert les portes a la tecnologia per modernitzar les tasques tradicionals, la Brolla respecte l’entorn i redueix l’impacte seguint un model d’agricultura regenerativa. Aquest consisteix en definir petits tancats, on es deixa pasturar el ramat per controlar l’àrea on s’actua. Després, un cop esquilada la brolla de la zona, es permet que l’espai descansi tot un any. El pastor assegura que aquesta metodologia és “molt ordenada i precisa” i que “permet fer una bona actuació, tot respectant l’entorn”.
Producció de làctics
I a La Brolla no és només pastura, sinó que amb l’objectiu de dur el projecte de forma sostenible i enfortir el vincle amb la terra, també s’hi produeixen làctics artesanals. Aquesta elaboració es fa de novembre a juny, quan es munyen les cabres i les ovelles. A l’estiu es deixen de munyir i el cicle torna a iniciar-se a l’octubre, quan pareixen de nou. “Ens agrada fer les coses bé, respectant l’entorn i oferint productes de qualitat”, diu Manubens referint-se als iogurts, al mató o als formatges que elaboren.
La Brolla incentiva el consum de proximitat, venent només als pobles del costat
La producció de La Brolla és artesana i ha estat apresa a base “d’assaig i error”, assegura el pastor, mentre accedeix a l’obrador. Els seus productes són ecològics i de proximitat i, de fet, només es venen al mateix Castellnou de Bages, a Santpedor i a Manresa. “Gairebé ni ens ho vam plantejar”, confessa el Joan, mentre afirma que tenien molt clar que només volien vendre els seus productes als pobles veïns.
A banda de làctics, també venen carn. Manubens explica que “la producció dels làctics no pot existir sense vendre carn; van lligats l’un amb l’altre”. Per aquest motiu, durant la tardor que és l’època de parts, alguns dels cabrits que neixen els porten a l’escorxador. I de la mateixa manera ho fan amb els xais lletons. “És important perquè sense això no ens podríem mantenir”, trasllada el pastor.
Gestió forestal
El compromís de la producció ecològica i de proximitat, va molt lligat amb la missió de preservació de la natura. Aquest ramat no només s’alimenta dels boscos del seu entorn, sinó que també du a terme una tasca de gestió forestal i prevenció d’incendis molt important. Es tracta d’una gestió que sovint no es té massa en compte, però que aviat serà clau per a les generacions futures. “Aquí a Castellnou hi ha moltes hectàrees de bosc i nosaltres tenim un ramat d’ovelles i de cabres petit en comparació a les que hi cabrien.”
El ramat s’alimenta dels boscos fent una tasca de gestió forestal i prevenció d’incendis
La gestió del sotabosc va molt lligada al nom de La Brolla. El significat del seu nom és precisament aquest, el de sotabosc. I, en aquest cas, el seu ramat és aquell que procura mantenir-lo. Segons Manubens, el projecte no només s’anomena així pel seu significat, sinó que juguen amb un doble sentit: “També vam voler relacionar-ho de manera metafòrica en el sentit de que es tracta d’un projecte que brolla d’un lloc on no hi ha res”.
La Brolla fa palesa la importància de tornar als orígens i recuperar les arrels, evitant que la pagesia, tal com la tenim entesa, desaparegui. En aquest sentit, l’impulsor del projecte convida les noves generacions a aferrar-se a aquest repte i, sobretot, a lluitar per aconseguir tirar-lo endavant. “Ningú ens va dir que fos fàcil i està sent tota una lluita, però val la pena perquè és el futur i cal tenir clar d’on surt la vida”, afirma contundent.
La Brolla fa palesa la importància de tornar als orígens i evitar que la pagesia desaparegui
Manubens considera que per combatre el desinterès en l’agricultura i la ramaderia, cal educar i mostrar la importància de preservar-ho a les aules. “Si no eduquem a la població perquè valori i respecti la pagesia, és molt fàcil que es perdi”, reflexiona, mentre insisteix a dir que, en canvi, “si expliques el que es fa, és molt més fàcil que a algú li vinguin idees i se li despertin les ganes de ser pagès o pastor”, conclou.