Written by 08:00 Destacada, Diàlegs

Jan: “Sé que si deixo de fer còmics, deixaré de ser jo”

Una entrevista de Lourdes Pérez Sala amb fotografies d’Ariadna Reche Vilanova i Toni Domingo Llagostera.

Juan López Fernández (Toral de los Vados, 1939), més conegut com a Jan per com firma els seus dibuixos, és l’autor de còmics tan populars com ‘Superlópez’ o ‘Pulgarcito’. Als seus 84 anys, no veu el moment de jubilar el llapis i parar de crear; continua passant hores i hores al seu estudi de Ripoll, escrivint guions, dibuixant i pintant les vinyetes dels còmics que va publicant. Està convençut que si un dia ha de cessar l’activitat, perdrà l’essència. I que ser sord, l’ha allunyat de la seva verdadera passió, els dibuixos animats, i l’ha empès a treballar en còmics, perquè ho pot fer sol. Reconegut amb desenes de guardons al llarg de la seva trajectòria, ara persegueix l’objectiu de “ser, cada vegada, menys famós”.

Recorda en quin moment comença a dibuixar? I quan es va professionalitzar?

El moment en què començo a dibuixar? Això és impossible de recordar… però en totes les etapes de la meva vida, he dibuixat coses, inclús mapes o maquinària. També vaig estudiar per ser delineant mecànic, però les matemàtiques no m’agradaven gaire. Sobre convertir-me en professional, crec que ja ho era, o això creia, quan tenia 16 anys; dibuixava pins, escuts o plaques per la fàbrica Insígnies Pujol de Barcelona, que encara existeix. 

“El talent pot ser que el tinguis, però s’esvaeix si no treballes”

Considera que la sordesa l’ha afavorit d’alguna manera en desenvolupar el talent pel dibuix?

No, més aviat ha estat un hàndicap per tot. Ser sord, mai facilita les coses, però has de conviure-hi i acceptar-ho. El talent pot ser que el tinguis, però s’esvaeix si no treballes.

Una de les seves obres més conegudes és ‘Superlópez’, amb 87 àlbums publicats. D’on surt la idea de narrar les històries d’un heroi que és antagònic perquè en realitat és força desastre? 

Va ser un encàrrec d’una editorial que ja no existeix; em van demanar que fes un llibre d’acudits muts, parodiant Superman. Va agradar tant i li vaig veure tant potencial, que més tard vaig proposar el personatge a l’Editorial Bruguera de Barcelona i me’l van acceptar. 

En Jan, sostenint l’últim còmic de Superlopez -publicat el 2022- al seu estudi a Ripoll. (Fotografia: Ariadna Reche Vilanova)

Per què va decidir anomenar-lo Superlópez?

Li vaig posar López no perquè fos el meu cognom, sinó perquè en buscava un de molt comú que pogués representar a qualsevol espanyol. I en castellà, López és un dels més comuns.

L’èxit del còmic ha arribat, fins i tot, a la gran pantalla amb l’estrena de la pel·lícula protagonitzada per Dani Rovira el 2018. Se’n sent orgullós?

Una mica sí, perquè el van representar bastant bé, captant-ne l’essència, però jo no tinc res a veure amb la pel·lícula. Vaig firmar una cessió de drets amb la condició que no em molestessin per res i ho van complir. Estava previst que se’n fessin tres pel·lícules i ja havia signat per la segona, però al final no es va tirar endavant. Suposo que van tenir problemes econòmics; la pandèmia ha trastocat moltes coses.

Per què va decidir deixar d’escriure còmics del personatge? 

Feia 50 anys que treballava amb Superlópez i els lectors ja s’havien fet grans. En general, ara els infants prefereixen els mòbils, les tauletes o els ordinadors, en comptes d’un còmic i les vendes han baixat. No volia treballar només per gent gran, col·leccionistes o purs nostàlgics. Per això, vaig decidir que ja n’hi havia prou i que tenia dret a fer altres coses. I això faig. 

“Aspiro a ser menys famós i poder entrar a veure exposicions de còmics, sense que els fans m’assaltin”

Creu que els altres còmics que ha fet han quedat eclipsats per la fama de ‘Superlópez’? 

Pot ser, però ara mateix no m’importa. Aspiro a ser menys famós i poder entrar a veure exposicions de còmics, sense que els fans m’assaltin. Puc? En tot cas, és divertit ser menys conegut i fer el que et dona la gana. També vaig tenir èxit abans amb altres personatges a Cuba, on vaig viure deu anys, i amb el còmic d’en ‘Pulgarcito’. Estressa molt ser famós, no tinc vocació de vedet.

En Jan, posant color a les vinyetes dels seus còmics amb l’ordinador. (Fotografia: Ariadna Reche Vilanova)

Si hagués d’escollir una sola obra de totes les que ha publicat, quina seria? 

Sempre miro endavant i penso que a la pròxima ho faré millor. Tot i això, reconec que algunes històries han sortit més bé que d’altres. Crec que depèn de l’època en què les vaig fer; hi ha factors culturals i físics que em fan evolucionar. Amb 84 anys que tinc, és inevitable que no hagi evolucionat. Per això, no puc escollir-ne de preferides, però potser puc destacar-ne algunes com ‘La capsa de Pandora’, ‘Los Cabecicubos’, ‘El Infierno’, ‘La feria de la Muerte’ o ‘Los ladrones de Ozono’. El que importa és que agradin als lectors, que per això els vaig fer.

Alguna editorial li ha tallat mai les ales o ha intentat modificar alguna de les seves històries? 

Em va passar quan havia de mantenir la família; em veia obligat a treballar en projectes que no m’agradaven. Sobretot amb l’Editorial Bruguera. Però amb el temps em vaig anar guanyant la confiança dels editors i trobant suports, que em van permetre, gairebé sempre, treballar amb total llibertat. Recordo una vegada en què això no va passar de seguida; vaig fer una historieta en què mostrava l’origen dels ‘Bessons Superlópez’ i no volien publicar-la perquè deien que Superlópez no estava casat i m’insistien perquè el casés amb la Lluïsa (un dels personatges que acompanya l’heroi en les seves aventures). Es va quedar en un calaix fins que, anys després, vaig tornar a proposar-la i es van avenir a publicar-la. Forma part de l’àlbum 33, ‘Els 25 anys de Superlópez’. També he tingut una experiència similar amb l’àlbum ‘SuperRayón’. Soc molt feliç intentant fer el que crec i com crec que ho he de fer, en la tranquil·litat del meu estudi. La resta són anècdotes per riure.

Vostè assegura que totes les seves obres tenen una història al darrere, una motivació que fa referència a una temàtica social concreta. D’on treu la imaginació? Sobre què li agrada escriure?

Clar! Ningú pot treure alguna cosa del res. Ni Déu. M’inspiro en la temàtica social; el que llegeixo als diaris, a les notícies de la televisió i en coses que em passen o veig al carrer. Cada dia és ple d’esdeveniments interessants, només cal relacionar-los amb els personatges. Sense contingut de fons, només es poden escenificar acudits anodins, que és el que feia l’Editorial Bruguera en els seus orígens.

“Qui vol posar-s’ho fàcil, s’autoelimina”

Ha tingut mai una “crisi d’idees”? Un moment a la vida on no hagi trobat cap mena d’inspiració.

A l’inici costa, però aquesta dificultat se supera informant-se de cada cosa sobre la qual decideixes parlar. Documentant-se des de tots els enfocaments possibles: l’històric, l’actualitat, l’anecdòtic… Llavors, de sobte, arranques i vas com un AVE. Generalment, acabo descartant moltíssima informació. Qui vol posar-s’ho fàcil, s’autoelimina. Abans, havia de comprar i carregar molts llibres, revistes i, fins i tot, objectes. Avui, amb internet, tot s’ha tornat més fàcil. Però ull, que això no ens estalvia fer l’exercici mental. No val fer trampes.

Mirant enrere, quan va començar a fer còmics, s’imaginava que les seves obres serien tan exitoses? Com ho viu? 

No s’hi pensa en això, és malgastar neurones. Només penso en fer-ho cada vegada millor i en gaudir-ho. La resta és inherent i es pot evitar. Si una història no et fa il·lusió, no la fas. Comporta haver d’anar a firmar còmics. Allà es formen cues interminables i ho trobo molt incòmode. L’únic que em satisfà és saber que em llegeixen. 

“Els joves prefereixen les pantalles i, evidentment, les vendes de còmics han baixat”

Hi ha molts adults que segueixen les seves obres des de la infància. En un context d’era digital com l’actual, com procura arribar als més joves?

Actualment, és més difícil. Com ja he comentat, els joves prefereixen les pantalles i, evidentment, les vendes de còmics han baixat. De totes maneres, considero que això és culpa de les polítiques editorials.

De les polítiques editorials?

La forma de treballar, distribuir i promocionar. Crec que, actualment, no és la millor. Però ja no tinc possibilitats d’influir en això.

L’autor de còmics com ‘Superlópez’ o ‘Pulgarcito’, al seu estudi a Ripoll. (Fotografia: Ariadna Reche Vilanova)

Quins han estat els seus referents o fonts d’inspiració? 

Els meus referents apareixien en pel·lícules d’animació, que era la meva verdadera vocació. Encara que també m’agradava el que feia Jesús Blasco amb ‘Cuto’ o Harol Foster amb ‘Prince Valiant’. I m’encanta ‘Crazzy Cat’ d’Herriman, però soc més de llegir llibres. Per estrany que sembli, no acostumo a comprar còmics i els que tinc al meu estudi, me’ls han regalat els col·legues magnífics que tinc. 

Creu que vostè ho és també per altres artistes? 

Sí, crec que també soc un referent per alguns, perquè fa molts anys que em dedico a aquest ofici. Sé que gairebé soc un clàssic, però no dedico temps a donar-hi gaires voltes.

“Els dibuixos animats són els meus orígens. Era la meva vocació”

Diu que li hagués agradat dedicar-se als dibuixos animats. Per què hi ha renunciat?

Acostumo a explicar que els dibuixos animats són els meus orígens. Era la meva vocació i vaig iniciar-m’hi als Estudis Macián de Barcelona. Hi feia espots publicitaris pel cinema, fins que vaig emigrar a Cuba. Allà treballava a la televisió del país, en un departament d’animació com a subdirector artístic i també vaig estar un any a l’ICAIC (Institut Cubà d’Art i Indústria Cinematogràfics). Però cada vegada ascendia més i ser sord em complicava molt les coses a l’hora de poder dirigir equips humans. Al final, vaig tirar la tovallola i em vaig passar al còmic, que és el més semblant, amb l’avantatge que no necessito a ningú per fer-ho.

Als seus 84 anys, encara treballa i amb una producció alta. Quina és la seva rutina laboral? 

Gairebé no tinc rutines ja. Treballo quan vull. I si la meva companya vol que vagi a algun lloc amb ella, hi vaig. El meu horari és lliure i el temps escàs.

Vinyetes de la sèrie ‘Don Talarico’, amb les que treballa actualment l’autor de còmics. (Fotografia: Ariadna Reche Vilanova)

En què està treballant ara mateix?

Ara mateix, treballo en una historieta de la sèrie de ‘Don Talarico’, ambientada entre Girona i Ripoll. Però encara falta molt perquè surti a la llum perquè n’hi ha una d’anterior sense publicar, pels problemes passats amb la covid i tot això…

Té previst jubilar-se?

Ja estic jubilat! Ho vaig fer quan vaig complir els 80 anys. Només perquè em vaig adonar que amb la pensió, cobraria el mateix que treballant. Això em permet fer el que vull, sense que m’importin les editorials, ni si es vendrà o no. Estic contentíssim d’haver-ho fet. 

“Estic convençut que tots som el que fem i que seguiré dibuixant còmics mentre les meves condicions físiques m’ho permetin”

Què és el que li agrada tant d’aquesta professió que el manté enganxat al llapis?

Tots hauríem de tenir la mateixa necessitat de fer coses creatives que la que tinc jo. M’hauria agradat continuar amb el cinema, però no va poder ser. Actualment, sé que si deixo de fer còmics, deixaré de ser jo. Estic convençut que tots som el que fem i que seguiré dibuixant còmics mentre les meves condicions físiques m’ho permetin. 

Autor

(Visited 53 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 20 de març de 2023
Close