Un reportatge de Clàudia Simón O’Fee.
L’augment de l’ús de les xarxes socials s’ha vist reflectit en les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) durant els últims 11 anys. El consum de les xarxes socials a Espanya ha passat del 51% l’any 2009, al 87% al 2020. Segons un informe elaborat per Qustodio, aquest últim any, la tendència de l’ús dels dispositius mòbils s’ha disparat en gran mesura a causa de la quarantena per la Covid-19, la qual ha fet duplicar el temps que els joves estan connectats. El confinament ha sigut un factor que ha influït en aquesta tendència. Gisela Soria, estudiant de batxillerat de 17 anys, reconeix que durant la quarantena el seu ús de les xarxes socials era exagerat, fins al punt d’estar de les dotze de la nit a les cinc del matí fent videotrucades amb les seves amigues. Mireia Sánchez, estudiant de Traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona, de 18 anys, durant la quarantena invertia 8 hores al dia a les xarxes socials. Ara que s’ha acabat l’estat d’alarma, el seu ús no ha disminuït gaire.
En els últims 11 anys, a Espanya, el consum de les xarxes socials ha passat del 51% (2009), al 87% (2020)
Institut Nacional d’Estadística
Que els joves inverteixin moltes hores en el consum de les xarxes socials no és casualitat. És l’economia de l’atenció i el seu model de negoci, que es basa en la captació de l’atenció de l’usuari. El seu model de negoci no és neutral i ha evolucionat amb un únic objectiu molt específic: mantenir-te enganxat a la pantalla durant el major temps possible. Darrere d’aquest negoci hi ha els gegants tecnològics. Segons Pedro Nicolás Aldana, professor de la Universitat Autònoma de Bucaramanga (Colòmbia), “moltes persones que van sortir de Silicon Valley han començat a escriure sobre com les grans tecnològiques estan treballant per capturar la nostra atenció. Sobretot perquè hi ha un principi i és que creiem que el consum de les xarxes socials és gratuït, de free access, i és totalment fals. Elles se’n beneficien a partir de la publicitat i a partir del nostre temps. Aleshores, gratis no hi ha res. El seu negoci és que nosaltres seguim consumint molt més temps i per tant, elles guanyaran més”.
Els efectes de l’ús excessiu a les xarxes socials
El temps que els joves inverteixen a les xarxes socials cada vegada és més alt, tal i com es pot veure en el gràfic de sota. La mostra és d’un Institut de La Garriga, el Vil·la Romana, en el que el 74% dels enquestats diu passar les seves hores d’oci amb el mòbil i l’ordinador. L’ús excessiu pot comportar problemes de salut mental i que els usuaris presentin conductes addictives. El funcionament de les xarxes també afecta al nostre estat d’atenció. Aldana diu que “les xarxes socials, pel seu disseny i la seva tipologia, són un element que captura la nostra atenció. Som víctimes d’elles i per tant, afecten a la nostra atenció directament. Aleshores, podem recaure en una addicció conductual”.
En l’enquesta, elaborada expressament per aquest reportatge, es posa de manifest que un 15,9% dels estudiants afirma que ha tingut problemes amb les xarxes socials. Els més destacats són la comparació amb altres cossos, invertir moltes hores en les xarxes, la dependència i el cyberbullying amb amenaces o assetjament. Els especialistes apunten que la població jove és més susceptible a patir els efectes del mal ús de les xarxes socials perquè segons Montserrat de Jesús Ferrer, màster en Innovació de Continguts Digitals, “el desenvolupament social i emocional en aquesta etapa és més vulnerable”. Segons Dolors Reig, professora de xarxes socials a la Universitat Oberta de Catalunya, els joves “són més dependents de les relacions socials i les xarxes les potencien”. Hi ha altres factors que també influeixen en els problemes relacionats amb les xarxes socials, com la baixa autoestima o el rebuig de la imatge corporal. Reig opina que “no existeix l’addicció a les xarxes socials, només a allò que faciliten, normalment a les relacions socials quan offline no son satisfactòries” i que “oferir satisfaccions al món real és la manera d’evitar aquesta addicció”.
De la mateixa manera, una majoria d’estudiants, el 64% en front del 36%, afirma que coneix alguna persona afectada per problemes relacionats amb les xarxes socials.
Problemes amb la imatge corporal
“Jo crec que un dels problemes que he tingut i que la majoria de la gent té, són els complexes en general. A través de les xarxes socials, s’han establert uns ideals de bellesa que ha acceptat tot el món i que, per sort, han canviat amb el temps. Quan tenia 12, 13 anys, vaig tenir problemes amb l’alimentació i les dietes perquè el prototip era prim i jo no encaixava en aquest ideal. Vaig tenir una època amb mi mateixa d’obsessió amb el que menjava i crec que és més comú del que la gent vol acceptar que és”, explica Mireia Sánchez. També creu que “estar connectats al mòbil és una de les causes que hi hagi tants complexes entre els joves i que hi hagi tanta baixa autoestima i poca confiança en un mateix” i que “hauríem d’intentar normalitzar cossos normals, variats, perquè la diversitat és el que ens fa a cadascú especial”. Segons Ferrer, els problemes amb la imatge corporal són una conseqüència de l’ús excessiu i les xarxes socials tenen una relació directa perquè “tot el que un veu a les xarxes socials, sobretot les imatges corporals, influeixen en trastorns alimentaris”.
Molt temps de connexió
El temps prolongat de connexió a la xarxa és un altre factor alarmant per determinar quan un ús és abusiu. Els resultats de l’enquesta feta per aquest reportatge demostren com aquest ús és excessiu. El 31,6% dels preguntats afirma que utilitza WhatsApp entre 1 i 2 hores al dia, el 29,8% passa les mateixes hores a Instagram i el 38,6%, a YouTube. En promig, els joves enquestats inverteixen aproximadament 5 hores diàries a les xarxes socials. Segons una investigació de JAMA Psichiatry de l’any 2019, els adolescents que inverteixen més de 3 hores al dia a les xarxes socials, són més propensos a patir problemes emocionals.
Un dels criteris per determinar quan l’ús és excessiu és la tolerància, que defineix quan es consumeixen xarxes socials tot i estar avorrit i que el contingut al que s’accedeix no sigui interessant. La tolerància es relaciona amb el temps invertit a la xarxa. Tot i això, hi ha autors que opinen que el que és addictiu és el contingut. No és el cas d’Aldana, que considera millor mesurar més pel temps de consum, segons explica, “perquè la conducta addictiva en el consum moltes vegades no depèn de la qualitat del contingut. Això ho veiem d’una manera molt clara en la tolerància. Consumim frenèticament sense adonar-nos del què estem consumint i veient. El temps de consum realment és el que discriminarà si és una conducta excessiva o no, no el tipus de contingut. El contingut és el ganxo”. Gisela Soria sempre ha tingut clar que el seu ús és abusiu per com s’ha sentit. “He sigut conscient que a vegades em feia mal el cap de tantes hores que estava a les xarxes, sobretot a Tik-Tok, que entres allà i no surts. És com un bucle. Jo me n’adonava perquè se’m passaven les hores volant”. Ella va fer un experiment l’any passat, que va consistir en estar 21 dies sense el mòbil i també va comprovar que invertir moltes hores a les xarxes afectava la seva concentració en els estudis. “El telèfon és una distracció constant. Estàs fent deures i et dona per mirar-lo cada 5 minuts. Quan no tenia el mòbil, els deures que feia en dos hores els feia en una, perquè no estava consultant el mòbil cada 5 minuts”.
Una altra conseqüència que comporta l’ús excessiu de les xarxes socials és l’ansietat, que es manifesta quan els joves no es poden connectar i que està lligada amb una de les característiques de les xarxes socials, que és que en el seu disseny potencien el sistema de notificacions. Què fan les notificacions en la nostra neuropsicologia per crear-nos ansietat? Segons Aldana, “aquest sistema satura la nostra xarxa d’atenció, vivim sobresaturats. Com que hi ha molta informació a l’abast i entren moltes notificacions, el nostre cervell viu en un estat d’alerta tota l’estona i això ens cansa més, provocant ansietat en un mateix”. L’estudiant de batxillerat, en els seus primers dies sense el telèfon, reconeix haver patit episodis d’ansietat. “Estava molt acostumada a dedicar les estones lliures al meu mòbil, i el fet de no tenir-lo pensava: i què faig ara?”, comenta Gisela Soria i continua: “sentia que em faltava alguna cosa. Allà em vaig adonar que el meu mòbil formava part de mi”. A més a més, “sempre em donava per pensar qui m’haurà escrit, qui m’haurà començat a seguir. El primer dia de l’experiment vaig tenir la inèrcia d’agafar el telèfon per saber tot això”, remata la jove estudiant.
La dependència que genera la por a perdre’s alguna cosa
L’expressió FOMO (Fear Of Missing Out), que vol dir la por a perdre’s alguna cosa, també comporta un problema de salut mental: la dependència. “És un element molt particular perquè creiem que si no estem a les xarxes socials, la realitat és diferent. En unes entrevistes d’un treball col·lectiu que estem desenvolupant diversos autors, hem detectat que, sobretot els joves, si no estan a les xarxes socials, creuen que es perden l’esdeveniment de la realitat de les persones. Sobretot perquè hem adoptat el costum de penjar-ho tot a Instagram. Llavors, la nostra vida privada esta subjecta a la publicació”, aclareix Aldana.
El FOMO “ens genera una dependència, i això generarà ansietat i estrès, perquè si no estem allà i no podrem estar-hi, el que fem en aquest xoc es estressar-nos”, diu Aldana. Aquesta sensació la va viure Gisela Soria quan va estar 21 dies sense revisar les seves xarxes socials. “Sentia que m’estava perdent moltes coses. Jo sentia que quan obrís les xarxes socials veuria que hauria passat alguna cosa i jo no me n’hauria assabentat. Com per exemple, que m’hagués començat a seguir algun influencer o algun tiktoker o que algú m’hagués escrit. Això és una sensació que vaig tenir els primers dies, sobretot el primer dia que vaig començar l’experiment. El que més por em feia era no encaixar quan acabés l’experiment”, reconeix Soria. Mireia Sánchez experimenta una sensació semblant si imagina la seva vida sense les xarxes socials.
Ara que ja fa un any que va acabar l’experiment i Gisela Soria explica que ja no li dona tanta importància a les xarxes socials, tot i que reconeix que les segueix utilitzant. “Abans li donava molta importància a coses que realment no la tenien en aquell moment, però ara per mi ja no tenen tanta importància les xarxes socials. Les utilitzo en moments per entretenir-me, però no ho són tot”, afirma. Tot i això, quan va acabar l’experiment va començar l’estiu i reconeix que va recaure a l’hora d’utilitzar molt el telèfon. Segons Aldana, “el tema de la recaiguda és molt important. Crec que és un punt per avaluar si realment estàs tenint o no un ús excessiu”. Per avaluar-ho, es pot fer un exercici de desconnexió. Quan aquesta proposta va començar en una universitat estatunidenca amb diversos estudiants es va veure que molts d’ells no eren capaços d’estar més de 4 hores sense xarxes socials, comenta Aldana. Per això, en la recaiguda es tendeix a repetir el mateix patró tot i haver pensat en no utilitzar les xarxes socials, i s’acaben fent servir de totes maneres.
Posar en risc la pròpia privacitat
“Ho vaig fer des de la innocència, pensant que no aniria més enllà, simplement que era un moment de passar-ho bé i experimentar. La persona amb la qual compartia aquell moment segurament volia passar-ho bé per riure’s d’algú, i jo hi vaig caure”, explica Leire Fernández (nom fictici per protegir la seva intimitat). A Espanya, el 32% dels individus d’entre 10 i 16 anys han patit bullying o cyberbullying, segons les dades recollides a l’estudi Internet, smartphones y redes sociales como factores determinantes en el incremento de casos de ciberacoso. Montserrat de Jesús Ferrer considera aquest problema com una conseqüència de l’ús excessiu de les xarxes. “Aquest tipus de maltractament és molt nociu. Altres conseqüències que existeixen són el sexting, enviar el teu pack de fotografies nues, però això després té un altre terme associat, que és la sextorsion, que és que jo tinc les teves fotografies de contingut eròtic, les difonc, i et faig un mal terrible”, diu l’experta.
“Amb el noi que m’agradava en aquell moment, parlàvem pel Messenger, sovint ens trucàvem per vídeo trucada. Ell era una mica més gran que jo, és quan tu comences a descobrir-te, estàs experimentant amb tu mateixa, i com m’agradava molt, ell em va incitar a fer coses íntimes a través de la càmera. Un dia em vaig assabentar, per una amiga meva, que ell va ensenyar el vídeo als seus amics, a la classe, a l’institut”, explica Leire Fernández. La jove de 22 anys va viure aquesta situació quan en tenia 13. No va ser fàcil per ella i reconeix que “en aquell moment no era conscient del perill que podia suposar. Al final, quan tu ets petita i t’agrada algú i et demostra aquesta confiança, no penses en les conseqüències, només en que estàs bé i fas coses per divertir-te i experimentar. Era una nena, en aquell moment jo no pensava que m’hagués passat això, mai m’ho hagués imaginat, no pensava en la gravetat de la situació, fins que va passar”, remarca Fernández. Va ser el temps qui la va ajudar a superar-ho. “Gràcies al temps poc a poc es va anar oblidant, fins al punt que ja no es recordava. Però, em va costar molt perquè t’entren moltes pors, penses que la gent sempre ho recordarà, sempre estarà present, la bola s’anirà fent més gran. Sempre tens la por de dir: aquest vídeo encara hi és? Qui el té i qui no el té?”, explica, i afirma que “va ser un procés molt llarg”.
Els experts tenen diferents opinions sobre com es podria millorar l’ús de les xarxes socials perquè no fos perjudicial. Per Aldana cal considerar on construïm la pròpia realitat, mentre que per Ferrer cal molta prevenció.