Written by 09:19 Destacada, Panorames

El debat fiscal esclatat pels youtubers

La marxa d’El Rubius a Andorra posa de nou sobre la taula la polèmica sobre els impostos de les grans fortunes

Ibai Llanos, The Grefg o El Rubius eren noms desconeguts per al gran públic fins que una qüestió tan prosaica com la fiscalitat els ha posat en la diana. Són youtubers i streamers amb milers de seguidors. Es tracta d’alguns exemples de persones que generen prop d’ un milió d’euros l’any amb la transmissió d’un contingut molt variat a través de plataformes digitals com Twitch o Youtube. Amb activitats com jugar al Fortnite o retransmetre les campanades de cap d’any en directe, aconsegueixen tenir connectats uns 600.000 dispositius, que no persones, per seguir-los en viu. 

Ruben Doblas Gundersen, malageny conegut com El Rubius, té un canal de YouTube amb 39,7 milions de seguidors. Ell va anunciar mentre estava en directe que marxava d’Espanya i es traslladava a Andorra amb els seus amics. Així va encetar un nou capítol en la polèmica sobre l’evasió d’impostos. Mentre uns defensen la llibertat dels youtubers per fer el que vulguin amb els diners que han guanyat, altres opinen que haurien de tributar a Espanya, on han rebut educació i sanitat, entre d’altres aspectes, finançades amb els impostos de tota la societat. 

El debat s’ha traslladat també fora de les xarxes socials. The Grefg va ser el primer streamer en anar com a convidat al programa El Hormiguero, d’Antena 3, i Ibai Llanos va ser entrevistat per Jordi Évole a La Sexta. 

El murcià David Cánovas Martínez, més conegut com a The Grefg, compta amb un canal a Youtube amb 16,7 milions de subscriptors i resideix a Andorra des de fa 4 anys. Ell es queixa de la pressió fiscal que hi ha al seu país d’origen i comenta que “el debat a Espanya hauria de ser: com ho podem fer per atraure el talent i la riquesa que se’n va Andorra i ser un país més competent”. Així ho va explicar a la televisió.

Per contra, Ibai Llanos, de Bilbao, guanyador al millor streamer del món i amb un canal de YouTube de 5,47 milions de seguidors, viu en una mansió amb els seus companys, també streamers, a Sant Cugat, i opina que“és normal que a la gent amb molta pasta els hi treguin molts diners, i més que n’haurien de treure”. Així va deixar clar el seu punt de vista a favor de tributar a Espanya.

La fugida de El Rubius a Andorra no és més que un exemple de canvi de residència fiscal, que permet pagar menys impostos dels que es pagarien aquí. “Grans grups de música com els Beatles i els Rolling Stones es van traslladar d’Anglaterra als Estats Units i França, respectivament, exclusivament pels impostos”, explica Jordi Galí, investigador sènior del Centre de Recerca en Economia Internacional i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. 

Espanya perd 3.700 milions d’euros l’any per l’evasió fiscal 

Altres grans fortunes han ocultat patrimoni en paradisos fiscals, que entitats com l’OCDE, l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, o l’ONU, Organització de Nacions Unides, porten anys intentant solucionar, segons explica Bruno Gurtner, economista cap de la coalició suïssa d’organitzacions en desenvolupament, en un article de Social Watch. 

Actualment a Espanya es perden 3.700 milions d’euros a l’any per l’evasió fiscal. Tax Justice Network, un conjunt d’investigadors i activistes amb preocupacions pels danys de l’evasió d’impostos, la competència fiscal i els paradisos fiscals, atribueix el 67% de les pèrdues a multinacionals i la resta, el 33%, a grans fortunes com les d’alguns youtubers o streamers

Les diferents normes de tributació a cada país impliquen que l’individu pugui tenir certs avantatges fiscals depenent d’on porti els seus comptes. Les Illes Caiman, Panamà i Luxemburg són alguns dels exemples de paradisos fiscals arreu del món. Aquests llocs ofereixen confidencialitat i avantatges fiscals als més rics. Andorra, però, participa en mecanismes de compensació internacional amb l’OCDE i ha signat un acord de transparència amb la Unió Europea. És per això que legalment no se’l qualifica com un paradís fiscal. 

Es paguen impostos molt alts a Espanya? 

Hi ha una gran varietat d’impostos a cada país, per això, per comparar-los cal parlar de la pressió fiscal. És a dir, del percentatge dels impostos respecte el Producte Interior Brut (PIB), la suma del valor final dels béns i serveis en un temps determinat que genera un país. Tenir una pressió fiscal alta es pot considerar com un aspecte negatiu per part de la visió més liberal, perquè l’Estat reclama gran part dels ingressos que perceben els contribuents. Per altra banda, “els països on es paguen impostos més alts tenen un Estat del Benestar més bo i per tant, avancen molt més cap a la cohesió social”, segons explica Rafa Madariaga, professor d’Economia a la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, qui també afegeix que “el problema és el repartiment de la càrrega dels impostos”. Els països nòrdics, que destaquen per un sistema de benestar molt desenvolupat, tenen una pressió fiscal alta comparada amb la resta del món, concretament en un 44% a Suècia o en un 42,5% a Finlàndia l’any 2019, situant-se així, per sobre la mitja de pressió fiscal a la Unió Europea (41,1%) i de l’Eurozona (41,6%).

La pressió fiscal a Espanya està per sota de la mitjana europea

“La pressió fiscal a Espanya no és tant alta com ens pensem, però per l’opinió pública està molt mal vista”, diu Rafa Madariaga. A Espanya, la pressió fiscal és del 35%, és a dir, es troba per sota de la mitjana europea i se situa entre un 8% i un 10% més baixa que la dels països de l’OCDE. Al principat d’Andorra, la pressió fiscal és del 25%, un 10% menys que a Espanya, tot i que les característiques dels dos països són molt diferents. França, en canvi, un país comparable a Espanya, és l’Estat amb la pressió fiscal més alta registrada l’any 2019, amb un 47,4%. Una pressió fiscal semblant o igual a la d’Espanya es troba al Regne Unit (35,2%), Islàndia (35,2%) o Polònia (36%). I pel què fa la pressió fiscal en paradisos fiscals, com ara Panamà, se situa en el 14,6%. 

Com cita Óscar Vara, economista i professor de la Universitat Autònoma de Madrid, en un dels seus vídeos de Youtube, “la discussió ha quedat plantejada entre els més socialdemòcrates i els més liberals”, és a dir, entre els que veuen els impostos com una agressió als drets fonamentals i els que pensen tot el contrari. L’economista, Xavier Sala i Martín, exposa en el seu llibre Economia Liberal per a no economistes i no liberals, que el fet d’augmentar impostos als rics només es deriva en l’afectació de la classe mitjana i baixa, ja que les grans fortunes no veurien incentius per produir més i per tant es reduirien llocs de treball o simplement evitarien els impostos i el pes dels impostos cauria sobre les rendes més baixes.

És l’evasió fiscal un problema actual?

“Als anys 60, a països com Anglaterra i Suècia hi havia tipus impositius marginals propers al 100%, és a dir, el total de diners que es guanyen a partir d’una quantitat. Això va derivar en què aquests països es veiessin obligats a renovar els impostos”, explica Galí. A Espanya, l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), impost directe que grava els ingressos, es va aprovar l’any 1978 amb tipus impositius que anaven del 15% al 65%. A partir d’aquí va tenir una tendència a l’alça, igual que altres impostos com l’Impost de Societats (IS), que grava els beneficis que generen les empreses, i l’Impost de Valor Afegit (IVA), impost indirecte que grava el consum de béns i serveis. 

La fugida de capital a paradisos fiscals s’ha multiplicat per quatre a Espanya

Segons dades de l’ informe El dinero que no ves d’Oxfam Intermón, organització que promou la lluita contra la pobresa i la fam a països d’arreu del món, l’augment impositiu que han suportat les famílies espanyoles els últims 8 anys ha estat superior que la contribució de les empreses. És a dir, abans de la crisi de 2008, les famílies espanyoles aportaven el 74% del total d’impostos recaptats, mentre que les empreses aportaven un 22%, i anys després, el 2016, les famílies arribaven a aportar el 83% del total i les empreses el 12%. La fugida de capital a paradisos fiscals s’ha multiplicat per quatre a Espanya. 

Quines son les diferències fiscals entre Andorra i Espanya?

Andorra va signar un conveni bilateral amb Espanya l’any 2015 per evitar la doble imposició i es va comprometre a respectar les regles fiscals entre els dos països. Per tant, si una persona canvia de residència i passa més de 183 dies a Andorra, es converteix en resident fiscal del país del Pirineu d’una forma totalment legal. La primera regla de l’acord estableix que si la persona te residència fiscal a ambdós països, se la considera resident d’on té l’habitatge permanent. Així, si aquesta persona cobra un milió d’euros, a Espanya pagaria el 47% d’impostos, mentre que a Andorra en pagaria el 10%. Tot i això, segons explica Galí, “hi ha uns impostos que sí que son impossible d’evitar. Per exemple, si tens una casa, encara que no hi tinguis la residència fiscal has de pagar l’Impost de Béns Immobles (IBI). I pel què fa l’IVA també el pagues allà on consumeixes”. 

L’Agència Tributària controlarà específicament els patrimonis deslocalitzats 

Tot i això, també es produeixen discordances entre el que s’hauria de pagar i el que realment es paga d’impostos pel que fa, sobretot, a les grans empreses. “A Espanya s’han anat fent moltes polítiques econòmiques, de manera que molts impostos, sobretot el de societats, ha quedat com un formatge Gruyère, ple de forats”, explica Rafa Madariaga. El professor d’economia de la UVic afegeix que “això provoca que, sobretot empreses grans, no paguin ni el 7%. Per tant, hi ha un decalatge molt gran entre el tipus nominal (25%) i el què paguen de veritat”. Grans fortunes i empreses es concentren en països amb impostos molt baixos i, fins i tot, de manera il·legal, en paradisos fiscals. Galí apunta que això “reflecteix un problema de coordinació molt difícil entre tots els països”. A tot això, Madariaga afirma que la solució estaria en “l’harmonització fiscal entre els països, però per contra, això suposaria l’eliminació d’una eina d’atracció per altres països”.

El penúltim capítol sobre la tributació dels més rics l’escriuen ara els que més èxit tenen en els oficis lligats a les xarxes socials. Les decisions preses per alguns youtubers i streamers, que donen exemple a una gran quantitat de seguidors joves, sobre on tributar ha fet reviure el vell debat sobre els impostos. Fins i tot, l’Agència Tributària ha posat la lupa sobre els patrimonis deslocalitzats i ha aprovat una línia de control específic en el Pla Anual de Control Tributari i Duaner de 2021.  

(Visited 271 times, 1 visits today)
Etiquetas: , , Last modified: 16 de abril de 2021
Close