Written by 11:17 Destacada, Mirades

L’Olimp musical del carrer Mallorca

Una crònica de Mateu Sabala Jarque.

Al cor de l’eixample de Barcelona, concretament al carrer Mallorca número 196, s’hi amaga un petit local minimalista i modern que destaca des de l’exterior pel banc que presideix l’entrada i la col·lecció de vinils que s’exposen a través del vidre. Al rètol superior hi diu en majúscules: ‘Curtis’ i s’especific, en una cal·ligrafia de mida més reduïda, que es tracta d’un “audiophile cafe & record store”.

El Curtis és el primer bar audiòfil (interès per sistemes de reproducció sonors d’alta qualitat) de Barcelona, on la música és la protagonista. Un cop s’accedeix al local, amb un sistema de so especialitzat per oferir la millor experiència auditiva possible, quedes seduït per l’ambient ple d’expositors amb múltiples LPs. Pots escoltar-hi discos i, fins i tot, comprar-los si te n’agrada algun. A més, ofereix la possibilitat de gaudir del menjar i del beure que s’hi serveix.

L’espai proposa una experiència única pels amants de la música reproduïda en vinils. Durant el dia, s’hi poden consumir menjars lleugers i a la nit, hi ha sessions de DJ de vinils acompanyades de còctels.

L’exterior del bar de vinils ubicat al carrer Mallorca 196 de Barcelona. (Curtis Audiophile Bar)

Hi assisteixo una fresca tarda d’estiu. Després d’estar observant l’aparador de discs de vinil des del carrer Mallorca, com tothom que passa per allà, ens endinsem al Curtis Audiophile Bar. Primer una porta i, seguidament, una altra; són totes dues de vidre. Només de flanquejar-les, deixem de sentir el soroll dels taxis, ambulàncies i la remor de la gent de la ciutat. Som en un altre món, on només se sent música. Ens dirigim directament a la barra del fons a la dreta, per demanar una cerveseta mentre gaudim del disc ‘Rose in the Dark de Cleo Sol’. És en aquest moment quan ens adonem d’una característica del local, no està pensat per anar-hi a parlar i no sentim a la cambrera.

Totes les parets estan insonoritzades i, fins i tot, el sostre compte amb uns altaveus especials. Amb signes i gesticulant tant com podem, aconseguim demanar la cervesa. Ens asseiem en uns sofàs davant la taula i observem fascinats tot el que ens envolta. Mentre la beguda baixa coll avall, escoltem ara ‘Stand on the Word’ de The Joubert Singers i ens fixem en un petit aparador de discs de vinils que estan a la venda. Si no s’està convençut de l’elecció, davant les lleixes hi ha un tocador de discs que permet escoltar-los prèviament amb auriculars.

El temps passa de pressa dins d’aquest micro món. Toquen les onze de la nit i canvien la il·luminació del local. Retiren les taules i les cadires de l’espai i, per força, tothom es posa dret. A la taula del DJ, dos vinils comencen a girar. Baixa una agulla, baixa l’altre, i comença l’espectacle. L’habilitat del DJ, que mescla un disc rere l’altre amb destresa, fascina al públic.

En Francesc Mas, conegut com a ‘Fran’, és DJ de discs de vinil i fan incondicional d’aquest format. Arrossega aquesta passió des que el seu pare, també discjòquei, li portava discs pirates d’un company de feina. Més tard, agafava expressament el tren fins a una botiga de l’Hospitalet, on va començar a comprar a poc a poc els discs de què ara disposa. Actualment, no sap amb exactitud quants en té. “Dir un número seria enganyar-te, però entre la meva col·lecció pots trobar-hi de tot”, assegura. Té, detalla, “des d’un disc de música tecno, a un Nino Bravo i, fins i tot, el conte llegit d’Aladdin”.

Un Nadal, el seu pare li va regalar un parell de tocadiscos de corretja i una minicadena per escoltar música. A força d’anar reproduint tots aquests discs, a en Fran li van venir moltes idees al cap i va començar a punxar vinils. Mesclar músiques i encaixar-les ja és difícil de per si, però el discjòquei treballa amb la complexitat afegida que suposa fer-ho amb vinils. “T’has de conèixer molt bé el disc; quan puja, quan baixa…”, comenta Mas.

Els plats estan il·luminats subtilment amb una llumeta que enfoca lateralment les línies del disc. Les formes indiquen al DJ quan hi ha un canvi de cançó per poder trobar més fàcilment les tonades que busca. Un truc que fa servir en Fran, segons revela, és apuntar-se a la part central del disc què fa cada cançó. És a dir, quan puja el ritme, quant dura… En definitiva, totes les claus per poder anar més ràpidament a trobar les cançons. “Ho havia arribat a fer amb típex, directament en el vinil”, confessa el DJ.

A mesura que han anat passant els anys, en Fran ha anat adquirint coneixements. Recentment, amb un amic, han publicat el seu primer disc amb tres cançons punxades amb vinils. Fa broma i diu que durant molt temps, punxant a casa, van provocar mal de cap a les seves mares. Un passat que ha deixat enrere en un moment en què la gent es desplaça per escoltar la música que entrellaça des de la seva taula.

Autor

(Visited 25 times, 1 visits today)
Last modified: 13 d'octubre de 2022
Close