Una crònica d’Arnau Gomez Marmi amb fotografies pròpies.
Joan Campà fa més de cinquanta anys que fabrica a mà botelles de vi a partir de pell de cabra. És l’últim mestre boter artesà acreditat de Catalunya i, des del seu taller a Ripoll -ubicat en una planta baixa una mica amagada del carrer de Berenguer el Vell-, ensenya l’ofici perquè no es perdi. Campà ha elaborat botelles gairebé tota la vida, però només fa deu anys que aquest artesà ripollès també en divulga l’art de la seva confecció.
El “mestre”, com recurrentment es dirigeixen a ell els seus “alumnes”, transmet els coneixements i les tècniques que el seu pare li va anar ensenyant des de ben petit. Dos dies a la setmana, un grup reduït d’alumnes d’arreu de Catalunya es desplacen al taller per aprendre les bases de l’ofici. Campà comenta que no pot acollir a molts alumnes “per les dimensions del taller”. Els assistents al taller són majoritàriament homes, tot i que assegura que també hi ha anat alguna dona a aprendre’n.
L’art de la confecció de les botelles
L’artesà afirma que a Ripoll produeixen “botelles” i no botes perquè, diu, aquesta segona fòrmula s’utilitza per referir-se al “calçat de fusta”. El temps que es tarda per a la seva confecció, depèn de la destresa i l’experiència de cadascú. Campà pot dedicar-hi entre dues i tres hores, i els seus alumnes, fins i tot els més avançats, entre cinc i sis.
Les botelles que es produeixen al taller d’en Joan Campà tenen quatre mides: mig litre, un, un i mig o dos. “Per aprofitar la pell de cabra sobrant, dels retalls en fem botelles més petites i irregulars”, afirma l’artesà. El primer pas del procés de producció d’aquest producte consisteix a marcar les formes de les botelles sobre pell de cabra, mitjançant uns patrons que serveixen de guia per calcular la dimensió de la forma final.
Els patrons es pleguen per la meitat i s’enganxen untant-les amb resina de pi roig barrejada amb oli d’oliva
Un cop marcades les formes sobre la pell de cabra, els artesans les retallen i n’esquilen el pèl per deixar-lo més curt. A continuació, uneixen les dues parts del mateix patró i les adhereixen entre si plegant-les per la meitat. S’aconsegueix que quedin compactes, untant-les amb resina de pi roig barrejada amb oli d’oliva. El color d’aquesta resina és negre i la guarden dins de dues grans olles.
L’artesà ripollenc explica que “la resina produeix un tancament hermètic de la pell”, però no és suficient, ja que per acabar-la de reforçar s’empasta amb agulla i fil encerat. Amb aquest procés s’obté la meitat d’una botella, i s’ha de repetir un segon cop el mateix procediment per l’altra part.
Tenint les dues parts, es cusen entre si per formar la botella completa. Després, a la juntura s’hi col·loca una trena decorativa i un rivet. Abans de donar per finalitzada la botella, s’hi posa el tap i la nansa. En últim lloc, es comprova que no vessi i que tingui la capacitat estimada.
Divulgar l’ofici, una obligació moral
Per completar la formació de boter artesà, els alumnes tarden entre tres i quatre anys. Finalitzat aquest temps, Joan Campà, l’últim mestre boter acreditat de Catalunya, els entrega el títol. Aquest document reconegut per la Generalitat i firmat pel mateix Campà els acredita com a artesans.
Els alumnes acreditats van a les fires d’artesans a mostrar com es fabriquen les botelles, seguint la metodologia característica i única que el “mestre” els ha transmès. Campà creu que aquesta és de les úniques maneres per evitar que es perdi l’ofici. “Si no hi ha ningú que n’ensenyi als joves, l’ofici es perdrà”, diu.
“Hi ha gent que ho troba car, però no entenen el valor ni la feina que hi ha darrere de la confecció de cada botella”
Les botelles es poden comprar al taller de Ripoll, per encàrrec o a les fires d’artesans a les quals participen. El preu depèn de la capacitat de les botelles. Campà explica que “hi ha gent que ho troba car, però no entenen el valor ni la feina que hi ha darrere de la confecció de cada botella”. “Les botelles fetes manualment no tenen res a veure amb les industrials”, afegeix l’artesà. A més, segons assegura el ripollès, “la vida d’aquestes botelles és molt llarga perquè la pell de cabra sempre es pot tractar”.
Tot el que sap Campà, li va ensenyar el seu pare. El “mestre” va començar aprendre l’ofici amb set anys, però no va ser fins als quinze que va cosir per primera vegada. Emocionat, recorda com en va aprendre i es refereix al seu pare com “un amic”, que sempre porta amb si. “És per això que m’importa tant aquest ofici”, revela.
Les botelles milloren el vi, però “no són màgiques”
Les botelles del taller d’en Joan Campà milloren el vi, tot i que admet que “no són màgiques”. Com tot, diu, té una explicació. “La qualitat del vi es depura, gràcies al contacte amb la pell de cabra i amb la resina que es va filtrant de mica en mica”. L’artesà de Ripoll confessa no ser amant del vi: “El rosat i el negre no m’agraden gens”.
“Quan faci l’última, me la quedaré i hi gravaré la data per recordar el moment en què vaig plegar”
L’últim boter artesà de Catalunya comparteix que ha elaborat tantes botelles, que no sabria dir quantes n’ha fet exactament. Des de fa poc més d’un any, Campà ha deixat de fer botes per problemes d’esquena. Tot i això, assegura: “Quan faci l’última, me la quedaré i hi gravaré la data per recordar el moment en què vaig plegar”. Tanmateix, confessa que espera que això no passi mai. Mentrestant, Campà vol continuar ensenyant aquesta professió per evitar que es perdi.
