Written by 08:00 Destacada, Idees

Energia neta, diner net

Per Enric Casulleras Ambrós
El canvi climàtic ens obliga a replantejar-nos el model econòmic actual i eliminar l’ús d’energies de procedència fòssil. El tomb cap al consum fonts renovables ha de ser imminent, però encara falta resoldre aspectes com la dificultat per emmagatzemar-la o la possibilitat de treure un rendiment econòmic de les generades per particulars.

Que el canvi climàtic ens condueix a un probable col·lapse ecològic, econòmic i social és una idea difícil de negar. Que el causant del canvi climàtic és el model econòmic, basat en el creixement de la producció i el consum i en l’ús d’energies de procedència fòssil, també. Els científics de tot el món ens estan alertant que la transformació del model productiu i l’aposta per les energies renovables és peremptòria, si volem evitar que els nostres fills i nets hagin de sobreviure en un món contaminat, amb greus escassetats de recursos naturals, amb fenòmens meteorològics extrems i amb una situació de pobresa energètica generalitzada. I en qualsevol cas, l’Agència Internacional de l’Energia ens informa que les reserves de combustibles fòssils, al món, estan minvant ràpidament.

A Catalunya, hi ha importants iniciatives per endegar la transformació energètica necessària. Algunes, realment històriques, com l’aerogenerador que en Pep Puig i altres heroics visionaris van impulsar a Vilopriu (Baix Empordà), ja fa més de trenta anys. D’altres, més recents i efectives, com la cooperativa Som Energia, que ja ha passat a Osona de més 1000 socis de consumidors d’energia neta, i que ha impulsat la compra col·lectiva de plaques solars que moltes famílies ja s’han instal·lat a les seves teulades; o l’empresa olotina Wattia Innova, que va començar a fer assessorament energètic net ja fa un munt d’anys. Més recent és el projecte cooperatiu “Viure de l’aire del Cel”, que proporciona també energia neta a tots els seus partícips.

La Generalitat no acaba de posar fil a l’agulla a l’hora de crear l’Agència de l’Energia de Catalunya

Des de Vic, l’enginyer Ramon Sans ha dissenyat un model que permet calcular l’impacte econòmic i territorial de la transició energètica de Catalunya, amb uns resultats espectaculars, que el govern de la Generalitat coneix bé; malauradament, i suposo que condicionada per la complicada situació política del país, la Generalitat no acaba de posar fil a l’agulla a l’hora de crear l’Agència de l’Energia de Catalunya

El projecte Watteco

El gener del 2019 vaig tenir la sort de conèixer, a la Universitat de Vic, una proposta realment engrescadora. Un projecte que pretén dinamitzar la transició energètica dels municipis catalans a través d’una plataforma virtual, anomenada Watteco. És una solució tecnològica que permet recompensar la producció local d’energia neta amb una criptomoneda d’ús local que, per tant, permetrà incentivar també el comerç de proximitat.

La criptomoneda Watteco és un actiu digital o “token” que es crea i pren valor a partir de la generació d’energia neta, i que posteriorment pot ser utilitzada per comprar béns i serveis dins la comunitat on s’ha generat aquesta energia. El seu jove impulsor, Marcel Hidalgo, conjumina sàviament tres tipus de tecnologies: un dispositiu que compta l’energia generada per cada associat i que es comunica via wifi amb els servidors del blockchain (cadena de blocs); el mateix blockchain, una base de dades distribuïda que emmagatzema i encripta la informació de tots els usuaris, projectes, contractes i transaccions; i la plataforma virtual a través de la qual interactuaran els usuaris i amb la qual es podrà gestionar la criptomoneda.

Watteco permet recompensar la producció local d’energia neta amb una criptomoneda d’ús local. (Creative Commons)

El març de 2019 vaig publicar un article a Nació Digital que va servir de carta de presentació de la cooperativa Watteco en altres fòrums. Des de llavors, la cooperativa Watteco ha estat distingida amb diversos premis i ha aconseguit subvencions públiques; està facilitant el finançament col·lectiu de diverses iniciatives de transició energètica en municipis del Baix Llobregat i té projectes també amb cooperatives energètiques de la comarca d’Osona. L’abril d’aquest 2022, Marcel Hidalgo va tornar a la Universitat de Vic per gravar-me una entrevista.

Totxo i turisme, les bases del model econòmic

Catalunya té un model econòmic que, com és sabut, es recolza molt en el turisme i en la construcció. La inflació alta que ens afecta des de fa un any, i que segons totes les previsions, va per llarg, afavoreix el sector de la construcció, perquè com que els tipus d’interès reals són negatius, invertir en pisos pot ser la manera que molt estalviadors triïn per preservar el valor dels seus estalvis. 

El turisme segueix sent la principal font de llocs de treball, més de 400.000 a Catalunya, però té dos problemes; el primer, que externalitza costos (tan ambientals com els que tenen a veure amb l’encariment de l’habitatge pels residents); el segon, que l’ocupació que genera, igual que el de la construcció, és de poca qualitat i baixa remuneració; que també vol dir menors impostos i menor contribució al finançament de l’estat del benestar. Ara, el govern de la Generalitat intenta corregir aquest biaix i acaba de presentar el Pacte Nacional per la Indústria, amb unes inversions de 3.000 milions d’euros, amb l’objectiu que el pes de la indústria arribi al 25% del PIB l’any 2030. 

Tots els sectors, l’industrial, el turístic i el de la construcció són intensius en energia; i això ens retorna al gran tema econòmic de l’actualitat, el que tenim més magre; el món s’està quedant sense reserves de combustibles fòssils; a més, Catalunya no en té gens i les ha d’importar a uns preus com més va més exorbitants. La transició energètica va més lenta del que voldríem, en part per qüestions estrictament burocràtiques i de prioritats polítiques. I encara hi ha problemes tècnics, en concret sobre la qüestió de l’emmagatzematge, no ben resolts. 

El principal inconvenient de les energies renovables és la seva variabilitat. No sempre fa sol, no sempre fa vent.

El principal inconvenient de les energies renovables és la seva variabilitat. No sempre fa sol, no sempre fa vent. I és que amb la transició energètica cal ser conscient que canviem el paradigma d’energia estoc (teníem milions de barrils de petroli, de tones de gas o de carbó per utilitzar quan ens calguessin) pel paradigma d’energia flux. L’electricitat ha de ser consumida quan es genera, i per anar bé, a prop d’on es genera. El seu emmagatzematge és costós i limitat. Això requereix adequar la demanda a l’oferta, i aquesta depèn de la meteorologia. Les fonts renovables són de molt menor densitat energètica que el petroli o el gas, de manera que els ciutadans i les empreses s’hauran d’adaptar a potències molt menors de les que ara disposen

L’escassesa de liti dificulta la producció de bateries d’alta capacitat i fa més complicat l’emmagatzematge energètic massiu

De moment, la rigidesa de la demanda elèctrica obliga a les centrals de cicle combinat a suplir la falta d’oferta i a estabilitzar la xarxa. També es pot estabilitzar la xarxa amb aportacions d’energia hidràulica… quan hi ha aigua als pantans. Tot plegat obliga a instal·lar una gran quantitat d’aerogeneradors i de fotovoltaiques, amb una producció altíssima en els moments de sol i vent, i malgrat tot, insuficient de nit, en dies de calma o a l’hivern. No és un problema menor: l’escassesa de liti i de terres rares dificulta la producció de bateries d’alta capacitat i fa més complicat l’emmagatzematge energètic massiu

L’estabilització de la xarxa és fonamental: l’excés d’oferta pot provocar pics de tensió i el voltatge excessiu pot malmetre electrodomèstics i aturar inversors (els aparells connectats a les plaques solars que permeten passat del corrent continu captat al corrent altern utilitzat pels motors convencionals); l’excés de demanda pot provocar apagades generalitzades, de conseqüències greus tant per la vida domèstica com per l’activitat econòmica.

La producció dels aerogeneradors és altíssima quan fa vent, però insuficient en dies de calma. (Creative Commons)

Molts científics treballen per resoldre aquest impàs. Recentment, a Alemanya, concretament a Freienried, prop de Dachau, l’enginyer Georg Trankl ha dissenyat un prototip que permet emmagatzemar l’energia solar en tancs d’aire comprimit, que després poden ser convertits en electricitat a través d’un generador; un sistema que no té pèrdues, que no necessita temperatures estables i no es descarrega per si mateix, de manera que el procés d’emmagatzematge pot durar tant de temps com calgui. Sembla que la producció en sèrie d’aquest artefacte seria econòmica, però els aparells són sorollosos, de manera que no serien adequats per les llars.

Les comunitats energètiques també podrien facilitar la transició energètica, com s’explica a l’entrevista: són cooperatives que engloben productors i consumidors d’un mateix municipi, amb la intenció de fer-lo, a la llarga, autosuficient des del punt de vista energètic. A Osona, s’estan creant ara mateix moltes comunitats energètiques impulsades per grups de veïns inquiets i que contemplen moltes accions en àmbits diferents.

La teoria econòmica no pot quedar al marge de la qüestió energètica, perquè la fi del petroli, el gas i el carbó, o la necessitat de reduir les emissions de CO₂  pot provocar el sotrac més gran que mai el sistema econòmic hagi patit

En això estem. 

(Visited 3 times, 1 visits today)
Last modified: 21 de septiembre de 2022
Close