Una entrevista de Lourdes Pérez Sala.
Miquel Escobar Forcada (Alpens, 1973) va acabar els estudis d’Arquitectura Tècnica a la Universitat de Girona l’any 2007, però mai ha deixat de formar-se. Amb una aposta ferma per una arquitectura més responsable i conscient pel planeta i l’ésser humà, Escobar escull construir amb materials naturals; escull la bioarquitectura a través del seu projecte Bioarkitecto. Està convençut que aquest tipus de construccions milloren la qualitat de vida de les persones i també que redueixen l’impacte energètic; estan pensades i orientades per adaptar-se a l’entorn i ser eficients tot l’any.
Què és la bioarquitectura i quines són les característiques d’aquest tipus de construccions?
La bioarquitectura consisteix a crear habitatges saludables per a les persones que hi viuen i que no malmetin l’entorn. Quan construïm seguint els criteris de la bioarquitectura, hem de tenir en compte les necessitats que tindrà l’espai en cada època de l’any. Per exemple, a l’hivern necessitarem potenciar la captació solar, mentre que a l’estiu haurem de buscar elements d’ombreig.
Com s’aïllen aquestes façanes més exposades al fred durant l’hivern?
L’objectiu és poder escalfar de manera natural l’edifici, per reduir la despesa energètica de l’habitatge. Ara ens cal posar l’etiqueta ‘bio’ per diferenciar-nos, però el que seria normal és que l’arquitectura treballés sempre amb espais ben dissenyats i orientats, com es feia tradicionalment amb les masies, per exemple. Tots els masos es troben orientats al sud, on tenen les vidrieres per captar el sol. En canvi, al nord, que és la façana que queda més exposada al fred durant l’hivern, si hi ha finestres són molt més petites. Actualment, a més, disposem de bons aïllaments per les façanes nord a partir de materials processats industrialment com la fibra de fusta, el suro natural, la cel·lulosa, el cànem, el cotó reciclat o, fins i tot, les bales de palla. Treballem amb gruixos importants d’aïllament que es mouen entres els 15 i els 25 centímetres.
“La bioclimàtica consisteix a aprofitar el recurs del sol i les ventilacions naturals. I la bioconstrucció utilitza materials de quilòmetre zero per reduir l’impacte mediambiental”
I quan parlem de bioconstrucció o bioclimàtica, a què ens referim?
Totes dues formen part de la bioarquitectura. Per una banda, la bioclimàtica consisteix a aprofitar el recurs del sol i les ventilacions naturals. I la bioconstrucció utilitza materials de quilòmetre zero per reduir l’impacte mediambiental d’aixecar un edifici nou o de rehabilitar-lo. Això passa perquè tots els elements de construcció tenen un procés energètic al darrere. La bioconstrucció ha agafat tots els materials i tècniques constructives de l’arquitectura popular com la volta catalana, el mur de tàpia, els blocs de terra comprimida, els entramats vegetals o els murs de fusta i palla, entre d’altres.
Quins efectes positius té habitar una casa construïda amb materials extrets directament de la natura?
Tots els materials que no siguin processats energèticament tenen efectes positius sobre els humans perquè generen menys camps electromagnètics. Bàsicament, ens aporten salut, confort tèrmic, estalvi energètic o control de la humitat. Per exemple, la terra és un material higroscòpic que absorbeix l’aigua en ambients molt humits i la cedeix quan l’ambient es resseca. Si la fem servir, ens permet garantir sempre una humitat òptima d’entre el 45% o el 60%. La inèrcia tèrmica també és bàsica en la nostra climatologia mediterrània; ens permet tenir una temperatura estable i de confort durant totes les èpoques de l’any.
Quins materials s’utilitzen?
Utilitzem tota mena de materials com fusta, terra sense coure, palla, canyes, argila, ceràmica… També podem construir amb pedra i utilitzar la calç hidràulica, que és un ciment natural, o la calç aèria, que endureix per carbonatació. La bioarquitectura i la bioconstrucció minimitzen l’ús del ferro i del formigó armat.
Hi ha alguns materials que menciona als que ja estem acostumats, com és el cas de la fusta. És imprescindible el seu ús en la bioconstrucció?
Per nosaltres, la fusta és un material més. Els nòrdics utilitzen el sistema de cases passives fetes amb parets de fusta i amb gruixos d’aïllaments tèrmics molt importants, ja que tenen temperatures molt baixes i això els aïlla bé. Però en el nostre clima, no ens podem basar en aquests sistemes de construcció; i encara menys quan la tendència de la temperatura global és a l’alça i cada vegada els estius són més llargs i càlids. Tenim un clima mediterrani i una tradició constructiva que s’assembla més al sud d’Espanya i a l’Àfrica, que no pas als països nòrdics. I, per tant, és millor apostar per aixecar parets de terra. De totes maneres, la fusta té moltes presentacions i és el recurs per fer forjats, bigues, cobertes, portes, paviments o mobiliari.
“Si no li toca l’aigua, pot durar 800 anys, com l’Alhambra de Granada o 3.000 anys, com alguns dels vestigis que s’han trobat a l’Extrem Orient”
Com s’aixeca una casa pensada seguint el model de bioarquitectura?
Es comença com una casa convencional, que té tots els elements habituals: fonaments, parets de càrrega, forjats, revestiments, cobertes, aïllaments, etc. L’únic que cal tenir en compte, d’entrada, és que les parets de terra s’han d’elevar entre 40 i 60 centímetres del sòl, per evitar que la casa agafi humitats per capil·laritat. Per aconseguir-ho, ho separem amb banquetes de fonamentació, que solen ser de formigó. I després, necessitem col·locar-hi una teulada amb uns bons voladissos per evitar que la paret agafi la humitat de la pluja. Tenir unes bones sabates i un bon barret, que se’n diu. Si no li toca l’aigua, pot durar 800 anys, com l’Alhambra de Granada o 3.000 anys, com alguns dels vestigis que s’han trobat a l’Extrem Orient. També hi ha masies que tenen entre 200 i 300 anys. La construcció amb terra és universal.
En què es fixen per orientar la construcció?
La millor orientació és cap al sud i el sud-est. A partir d’aquí, depèn molt de les vistes que tens; de si vols estar exposat a l’exterior o no. Perquè ens entenguem, a l’estiu, el sol té molt més recorregut i el seu azimut és molt més alt que a l’hivern. Per evitar el sol a l’estiu, hem de treballar amb uns bons sistemes d’aïllaments a la teulada, ho fem amb unes bones cobertes i una cambra d’aire que les ventila constantment, aconseguint que no s’escalfi l’aïllament. I a partir de la tardor i tot l’hivern, el que volem és captar la calor per les façanes sud i una mica a l’est, que és per on es mou el sol.
Què es té en compte a l’hora de decidir la mida i les obertures que tindrà l’habitatge per poder augmentar l’estalvi?
Generalment, la gent vol unes bones obertures a la llar i la nostra feina és intentar ubicar-les cara sud, per aprofitar la insolació a l’hivern. Gràcies a la tecnologia, encara que les finestres siguin grosses, podem protegir-les amb uns bons vidres per reduir les pèrdues d’energia interiors. Encara que s’ha de reconèixer que per molt bo que sigui el vidre, sempre serà la part de la casa per on es perd més escalfor.
“Suposa un gran un estalvi energètic, la casa ‘bio’ s’amortitza en molt poc temps”
Aquest tipus de construccions ben orientades i construïdes principalment amb materials naturals permeten estalviar energia. Quin és el seu impacte energètic quan es construeixen?
Hi ha un estalvi energètic en el seu procés de construcció, i també en la seva vida útil. Un habitatge construït amb biocontrucció permet reduir l’impacte energètic fins a un 80%, en comparació als convencionals. És més, són edificis captadors de diòxid de carboni i negatius en la petjada de carboni a l’atmosfera durant la seva construcció i la seva vida útil. Per posar un exemple, una casa de palla absorbeix el doble de diòxid de carboni que el seu volum.
El preu de construir una casa d’aquest model és molt més alt que el d’una de maons?
Tenint en compte que els materials industrials cada vegada són més cars, els materials tradicionals cada cop s’allunyen menys d’aquest cost. Si a això hi afegeixes que suposa un gran un estalvi energètic, la casa ‘bio’ s’amortitza en molt poc temps.
Pot arribar a ser un impediment a l’hora de fer la transició cap a aquest model més sostenible?
No considero que el cost arribi a ser un impediment. En general, construir és car i afavoriríem els preus de la construcció si no hi hagués tanta especulació al respecte. Des de Bioarkitecto, promovem l’autoconstrucció per a persones que tinguin temps i capacitats per construir-se parts de casa seva. No cal experiència en construcció, només alguns coneixements bàsics. Nosaltres els assessorem tècnicament i els guiem perquè aconsegueixin un estalvi econòmic, reduint el cost de la mà d’obra. Una altra opció és construir la casa per fases, com feien tradicionalment amb les masies, que s’anaven fent més grans a mesura que sorgien les necessitats.
“Permet tenir una qualitat de vida més alta per qui hi viu ara i per a les generacions futures”
A la llarga, és més barat viure en una casa així?
Sí, totalment. És una inversió de futur, que permet tenir una qualitat de vida més alta per qui hi viu ara i per a les generacions futures.
Com a empresa, per què s’han especialitzat en aquest tipus d’arquitectura? On s’han format o amb què s’inspiren?
Des que vaig acabar la carrera d’Arquitectura Tècnica a la Universitat de Girona, tenia molt clar que em volia dedicar a un tipus d’arquitectura diferent; una arquitectura que contribuís en el canvi de model del planeta. La universitat no em donava gaires possibilitats en aquest camp, però per sort, ja hi havia gent que treballava en aquesta línia. M’he anat introduint en el canvi gràcies a optatives i cursos d’estiu, però podríem dir que la meva formació és autodidàctica i continuo aprenent cada dia, treballant a peu d’obra.
“Hem de començar a canviar les tendències de construcció, d’alimentació i de consciència”
Com s’arriba a convèncer a la gent perquè prioritzin el medi ambient i apostin per aquest tipus de cases?
Cada vegada veig més clar que no podem convèncer. Intentar-ho, a la llarga et porta complicacions i desgast; el que es requereix és un canvi de consciència general. De moment, l’única cosa que podem fer és intentar introduir, aconsellar o proposar materials i solucions constructives diferents. Però al final, cadascú ha de fer la seva elecció.
Creu que en un futur serà imprescindible entendre i aplicar un model més sostenible i respectuós de construcció? Es convertirà en l’únic?
A mi no m’agrada ser catastrofista, però està clar que amb el model de vida actual estem afavorint el canvi climàtic. I que no podem queixar-nos, si no fem res al respecte. Segons el meu parer, és hora que tothom aporti el seu granet de sorra. Hem de començar a canviar les tendències de construcció, d’alimentació i de consciència. Educar-nos i educar també als més petits en el canvi de model, que vegin que hi ha una altra possibilitat de viure. Oferir-los opcions i alternatives. Perquè al final, no tenim cap poder de decisió sobre el futur; és imprevist i serà la resposta als nostres actes en el present. No podem tornar enrere.
Autor
Lourdes Pérez Sala
