El bombardeig d’informació que rebem diàriament per aconseguir una alimentació més sana, a través de dietes diverses, fa que sigui difícil escollir quins aliments ingerir. Algunes, per exemple, proposen retirar el gluten; d’altres, disminuir el consum de carn o també n’hi ha que eliminen els ultraprocessats. Entre totes les opcions destaca -per una de les més innovadores- la que es basa en una alimentació macrobiòtica centrada a entendre l’efecte que provoquen els aliments al nostre cos per afinar l’elecció en cada àpat.
El fundador i director de l’Escola Macrobiòtica de Catalunya (ESMACA), Daniel Mayor, està convençut que “no som el que mengem, ens hi transformem”. L’especialista afirma que la macrobiòtica és una filosofia basada en l’efecte que produeix cada aliment sobre el cos humà, més que no pas en els nutrients que ens aporta. “No només ens hem de fixar en els nutrients dels aliments, sinó en l’energia que tenen”, assegura. I afegeix: “Per cada persona, l’efecte és diferent i influeix en un estat anímc o un altre”.
Montse Bradford, també experta en macrobiòtica, és pionera en el camp energètic de la Salut Integral. En una entrevista a TvBio, un mitjà multicanal de salut i cosmètica natural, explica que “quan parlem d’alimentació macrobiòtica, ens referim a entendre l’efecte que tenen els aliments al nostre cos”. En declaracions a una altra publicació especialitzada en salut, VerdeMente, Bradford accentua la relació que hi ha entre l’alimentació i els sentiments.
La professional assegura que avui en dia, la societat “tendeix a mirar sempre cap a l’exterior” i s’oblida del que passa dins del cos. Està convençuda que els humans tapem l’estat anímic amb el consum compulsiu de menjar que no ens beneficia, en lloc d’escollir el que necessita el cos. Segons Bradford, no entenem que “la felicitat és un estat interior” i no s’aconsegueix amb coses materials. “El menjar s’utilitza per premiar, tapar emocions o evadir-se d’elles”, conclou, evidenciant-ne un mal ús.
La macrobiòtica busca entendre quin efecte produeix cada aliment en cada cas particular, per utilitzar-ho en benefici propi
La medicina xinesa considera que segona el que ingerim els òrgans poden estar en equilibri, bloquejats o en deficiència , i això genera unes emocions en particular. Bradford ho exemplifica: “Si els meus ronyons estan bloquejats, pot ser que tingui molta por i no desitgi començar res nou a la meva vida, per falta de confiança i energia”. En aquesta línia, la macrobiòtica busca entendre quin efecte produeix cada aliment en cada cas particular, per utilitzar-ho en benefici propi. Ingerir, per exemple, aliments que ens facin més productius, estar tranquils o animats segons les necessitats de cada ocasió.
Per això, la macrobiòtica no és en cap cas una alimentació que prohibeixi ingerir una sèrie d’aliments. Al contrari; permet menjar de tot, però ajustant la quantitat a la necessitat de cada cos. Mayor posa d’exemple una persona de constitució robusta, que no necessita menjar tanta carn o aliments perquè tensen el seu estat anímic. “Si ho fa, mentalment aquesta persona estarà més rígida i emocionalment, s’enfadarà amb més facilitat”.
Dietes personalitzades
En un inici, Mayor planteja una dieta igual per a tots els seus clients i a partir d’aquí, observa quins efectes té en cada persona per adaptar-la. “Has de començar d’una manera estricta, però a mesura que vas veient com et sents, has d’anar variant els aliments”. Imma Cruanyes, seguint un curs d’alimentació macrobiòtica de Montse Bradford -que també segueix la mateixa tècnica- assegura que la seva visió de l’alimentació ha canviat completament. “Ara sé què necessita el meu cos en cada moment i valoro molt més el que m’aporta cada aliment”.
A grans trets, no hi ha gran diferència entre el que proposa l’alimentació macrobiòtica i el que proposaria un dietista. En la macrobiòtica es mengen cereals integrals, verdures, llegums, llavors, fruits secs, olis, algues i aliments fermentats, com recomanen els nutricionistes. La diferència, segons afirma Mayor, és que els dietistes “introdueixen els carbohidrats amb pa refinat i brioixeria” mentre que la macrobiòtica es basa en “evitar el consum d’aliments processats” i suggereix extreure els carbohidrats de cereals integrals com arròs, ordi o civada.
“Com més a prop estigui qualsevol producte del seu estat originari, més saludable serà”
Montse Bradford, experta en macrobiòtica
També té molta importància menjar verdures de temporada. Com diu Bradford, “és el menjar que ofereix la natura”. En el blog Altermon Consciència pel canvi, l’especialista puntualitza que “com més a prop estigui qualsevol producte del seu estat originari, més saludable serà”.
Encara que es podria arribar a confondre amb una dieta vegana o vegetariana, perquè recomna consumir molts productes vegetals, la macrobiòtica es pot practicar consumint carn. Per a Cruanyes, sense seguir una dieta vegetariana, la seva consumició de carn ha canviat. “En menjo ocasionalment, però ja no em ve tan de gust”, reconeix. En canvi, la seva dieta ha augmentat en volum de llegums o proteïna vegetal.
Els aliments que no són gaire recomanats, però, són els làctics. “Són aliments que tenen una energia una mica més extrema. Menjar-ne cada dia fa que el cos acumuli mucositat“. Mayor explica que, en concret, els ous són un aliment que per a certes persones és massa concentrat. Posa d’exemple, aquelles que pateixen problemes amb la menstruació.
Macrobiòtica, dia zero
Mayor ha plantejat els àpats de tot un dia seguint l’alimentació macrobiòtica que proposa inicialment als seus pacients. Tenint en compte que els aliments no són els mateixos per a tothom i que també canvien depenent de l’època de l’any.
Al matí, proposa menjar el que els anglesos anomenen porridge, que és un plat d’avena cuita (perquè sigui més tou). Això s’acompanya de llavors o fruita i es pot fer tant dolç com salat. També suggereix evitar el consum de begudes estimulants com el cafè substituint-lo per opcions més saludables com infusions o cafè de cereals. Si cal alimentar-se més, Mayor recomana ingerir un entrepà a mig matí.
Per l’àpat del migdia, considera que el plat hauria de tenir cereal integral, verdures i llegums. I, per obtenir proteïna, també es pot acompanyar amb tofu, tempeh (derivat de la soja) o seitan (derivat del blat), cuinats de qualsevol manera. Podria ser, per exemple, un saltejat d’arròs amb verdures o un estufat de cigrons. El plat també hauria de contenir amanida.
Es recomana sopar tres hores abans d’anar a dormir
Per a l’últim plat del dia, hi ha diverses opcions. Una és menjar el mateix que al migdia, però en menys quantitat. I l’altra, per la qual es decanta Mayor, és prendre cremes de verdures. A més, en macrobiòtica es recomana sopar tres hores abans d’anar a dormir perquè el cos pugui fer una bona digestió.
També es contempla el dejú intermitent, que es fa quan es considera que el cos necessita depurar-se. Aquesta pràctica, però, no és apte per a totes les persones i hi ha casos, com si es pateix diabetis, en què no és possible.
La importància de l’equilibri
L’alimentació macrobiòtica no proposa una dieta restrictiva que permeti menjar certes coses i en prohibeixi d’altres. Saber escoltar el cos humà és essencial; veure què ens demana i què no o com ens afecten els aliments que ingerim. La macrobiòtica no es basa en estudis científics, sinó en el mètode de prova i error per a cada cas particular.
Tot i això, els experts asseguren que els seus beneficis s’han demostrat en repetides ocasions. Mayor ho exemplifica recordant el cas d’un home de 82 anys amb càncer, que seguia una dieta d’aquest tipus mentre feia la quimioteràpia i se’n va acabar sortint. “Es van veure resultats molt positius.”, diu. Especifica que no es tracta d’una alimentació “màgica”, sinó que la clau està a trobar “l’equilibri perfecte” en els àpats, per tenir una bona actitud, ser productiu i sentir-se bé.
Tot i no tenir una base científica, el cert és que els metges -per la seva banda- asseguren que és molt necessari prendre consciència de la importància de l’alimentació i els afectes que té en el cos humà. I més en una societat com l’actual, on el fast food esdevé menjar diari per a molts, a la cuina s’hi passa el menor temps possible i la rapidesa té un paper essencial en el dia a dia. Parar, observar el nostre interior i veure com el podem millorar hauria de ser prioritari per a la nostra salut.