Written by 09:54 Destacada, Mirades

Descobrint Catalunya a través d’un pinzell

Una crònica de Teia Miralles Cruanyes amb fotografies pròpies.

Palamós es desperta amb pluja, però el temps no canvia els plans de la jornada. Mentre aparco el cotxe a tocar de la cala Margarida, veig un parell de persones que baixen el carrer amb una cadira plegable penjada a l’esquena i una motxilla petita, tapats amb un paraigua. Deixo el cotxe i els segueixo, de seguida topo amb unes vistes immillorables del mar en un dia gris.

Un cop a la cala, es deixen veure una vintena de persones assegudes en cadires de roba aixoplugades sota un porxo allargat. Tenen llibretes sobre les cames i aquarel·les als peus. Hi ha qui ha trobat una taula i unes cadires i s’hi ha assegut per tenir més comoditat. 

Són els Urban Sketchers de Girona (USK Girona), un grup de persones que es reuneixen cada dijous en pobles diferents de Catalunya per dibuixar i plasmar sobre una llibreta racons del país. Ho fan al carrer, asseguts buscant l’angle que més els interessa captar i amb poques hores. La tècnica és coneguda com a “dibuix ràpid” i s’obtenen resultats realment impressionants. 

Moviment internacional

Això, no només passa a les comarques gironines. De fet, Toni Xifre, una de les impulsores, explica que és “una organització internacional”. El moviment va ser creat pel periodista i il·lustrador català Gabi Campanario, l’any 2007. Va començar com una forma de “reportatge dibuixat” per a un diari local. En veure que molta gent ho compartia a través de xarxes socials i el número de participant augmentava, va crear un grup a través de Flickr. Allà exposava els dibuixos i els promovia, sota el lema ‘Veure el món, dibuix a dibuix’. 

Actualment, el moviment ha crescut molt i els Urban Sketchers fan trobades internacionals des del 2010. Van començar a Portland als Estats Units i han passat per ciutats com Lisboa, Barcelona, Singapur, Porto o Amsterdam. En aquestes trobades s’hi fan diferents activitats depenent del que ofereixi la ciutat, però normalment s’imparteixen tallers, conferències o passeigs d’esbossos. Aquest any ha estat el torn de l’onzena trobada, que s’ha fet a Auckland (Nova Zelanda) del 19 al 22 d’abril. 

A part de les trobades internacionals, Xifre detalla que també es pot contactar amb els USK de qualsevol altra ciutat del món on et trobis i afegir-te a dibuixar amb ells de forma puntual en les seves trobades setmanals. “Avui havia de venir una francesa que estiueja aquí, però pel mal temps, no ha pogut”, exemplifica.

Trobades anuals a Catalunya

També es fan trobades regulars entre els aficionats catalans. Recentment, es va celebrar a Reus la 6a trobada anual dels Urban Sketchers de Catalunya. La primera es va fer a Ultramort amb 100 participants aficionats al dibuix i les següents a Vic, Terrassa, la Seu de Lleida i Girona, on van arribar a ser 500 persones. “Cada any va augmentant i a les trobades també s’hi veu molt jovent”, explica Xifre. 

Passejo pel porxo fent una ullada als dibuixos. La majoria comencen a llapis o bolígraf i quan tenen l’esbós fet, li afegeixen color. Aquest és l’exemple de Toni Casas, dissenyador industrial i gràfic. És a USK Girona des que es va jubilar, ara fa deu anys. Normalment, pinta amb aquarel·la o amb retolador. Avui, utilitza un pinzell que porta un dipòsit d’aigua: “L’aquarel·la vol una mica més d’estructura; aquesta tècnica no és tan bona, però és més ràpida.” 

A prop seu hi ha la Maria Roser, que fa tot just tres setmanes que participa en aquestes trobades pel territori, però ja ha anat de viatge a Madrid i a Salzburg amb els USK. “Ho va descobrir la meva filla i em va dir que, ja que m’agradava dibuixar, hi anés”, explica i aaegura que “és una manera de sortir de casa i conèixer gent.”

Un altre dels integrants del grup és en Joan Coromina, de Regencós, que fa tres anys que és als Urban Sketchers i també s’hi va unir un cop jubilat. A través d’internet, es va assabentar d’una trobada que feien a Olot i, des de llavors, cada dijous s’hi apunta. Coromina era ceramista de professió, però abans no pintava. “Havia fet algun dibuix, però molt malament i ho feia esporàdicament”. Assenyala que “amb la feina no l’hi podia dedicar temps d’una forma continuada”, però que l’afició, sempre l’ha tinguda. Ara, cada setmana dedica una estona per gaudir del seu ‘hobby’.

Tots escampats pel porxo, però cada un mirant cap a un lloc diferent, plasmant al paper visions diferents. N’hi ha que es fixen en les vistes llunyanes del port, altres en les barquetes que hi ha sobre la sorra o també n’hi ha que retraten als seus companys dibuixant. Cada participant en la seva manera, la majoria fa servir aquarel·la, però també n’hi ha que utilitzen llapis de colors o retoladors. Els resultats es pengen al blog dels USK Girona i a les seves xarxes socials. 

USK Girona

Els Urban Sketchers de Girona es van fundar gràcies a unes classes al centre cultural La Mercè de Girona. Toni Xifre hi cursava un curs amb el professor Vicents Huedo. Va ser el 2013 que Huedo els va proposar fer les classes a l’aire lliure i, a alguns dels alumnes els va agradar i van decidir fer-ho també per lliure. Aquell mateix any, hi havia la trobada internacional a Barcelona i els alumnes del curs van contactar amb els Urban Sketchers per constituir els de Girona. “Més que res, havíem de demanar el permís per utilitzar el nom internacionalment”, aclareix Xifre. 

A part dels dijous, també es veuen alguns caps de setmana; normalment els dissabtes. Hi ha pobles que quan organitzen festes majors o festivals, contacten amb ells perquè hi vagin a dibuixar. La feina que fan els organitzadors és repartir-se les xarxes socials per tal que tothom s’assabenti de les trobades i, a part, decidir a on aniran els dijous de cada mes. “Intentem que siguin diferents comarques, perquè no tothom s’hagi de mobilitzar”, explica Xifre, que considera que “el més important és que tothom s’ho passi bé”.

Les trobades per dibuixar, i en especial els dijous, s’ha convertit en un dia esperat per molts dels participants dels Urban Sketchers Girona. “T’hi passes dues o tres hores sense donar-te compte, amb una companyia molt agradable i això no té preu”, expressa Casas, que afirma que espera cada dijous “amb candeletes”. La Maria Roser afegeix que “està molt bé” perquè les sortides li permetes “conèixer el país”. Fa aquarel·la, però insisteix a dir que només ho intenta: “Venim aquí a passar-nos-ho bé.”

Quan s’apropa l’hora d’anar tancant les llibretes, ja es comencen a veure les il·lustracions finals. Alguns, però, deixen l’esbós fet i fan fotos amb el mòbil per afegir el color a casa. Abans de recollir comenten els dissenys, sempre positivament. Xifre explica que “mai ningú està content amb els seus dibuixos, els dels altres sempre són millors”. Tothom acut als que més en saben i entre bromes, van deixant les llibretes a la taula per fer la foto final. 

Autor

(Visited 25 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 20 de juliol de 2023
Close