Written by 07:49 Destacada, Panorames

Tabús del sexe, en femení

Un reportatge de Teia Miralles Cruanyes.

Quan parlem de sexe, a tothom li ve al cap una imatge: dues persones nues fent-se petons, acariciant-se, tocant-se. Però darrere del que veiem hi ha una història, unes pors, unes inseguretats i uns aprenentatges. Tothom viu el sexe de forma diferent, perquè no només es tracta d’una atracció física. L’edat, la cultura, les experiències passades, els sentiments o l’educació, entre d’altres, també hi influeixen. I, per les dones, és encara molt tabú. Un dels aspectes que més impacte té, és com l’hem viscut a casa. Igual que hi ha una educació escolar on s’ensenyen les matemàtiques o la llengua, hi ha una educació sexual que ens prepari per al futur?  

L’entorn familiar

L’Haya Kasmi el Morabit és una dona de 24 anys, musulmana i transsexual. Explica que el sexe i tot el que s’hi relacioni ha estat un tema tabú en el seu entorn familiar. A casa seva, no se n’ha parlat de sexe; no ha crescut amb cap educació d’aquest tipus. “Fins i tot, quan la meva mare comprava compreses, les amagava”. El canvi de gènere encara la va allunyar més de l’àmbit familiar. Però Kasmi el Morabit és valenta. Sense suport dels de casa, va passar per quiròfan per modificar el seu cos i mostrar-lo a l’exterior tal com el sent; es va fer una vaginoplàstia per eliminar el penis i tenir vagina. El trànsit no va ser fàcil. 

“Fins i tot, quan la meva mare comprava compreses, les amagava”

Haya Kasmi el Morabit

Una altra dona d’edat similar, 21 anys, ha viscut la sexualitat influïda per una altra religió: la cristiana. Marina Medina és filla d’una dona afí al cristianisme; diu que quan va començar a descobrir la seva sexualitat, la seva mare li va dir que el seu cos era “un temple” i que anés amb compte d’estar amb la persona correcta per experimentar.

No hem rebut educació sexual perquè ni a casa ni a l’escola se’n parlava. (Creative Commons)

La cultura té un pes important en aquest àmbit. Kasmi el Morabit afirma que això tampoc l’ha ajudat a viure el cos i la sexualitat amb plena naturalitat. A la cultura amb què ha crescut, assegura, es diu que les dones que estan embarassades, estan malaltes. Medina tampoc va rebre suport en la fase d’exploració i coneixement del seu cos. “Jo m’he informat d’aquest tema a fora de casa, llegint i amb les amigues, assegura. Només amb la seva germana gran, ara que són adultes, han començat a compartir sobre aquest aspecte. Si no hi ha una bona educació sexual a casa, com s’aprèn a viure la sexualitat obertament? Qui passa a ser el responsable?

“Moltes famílies estan intentant que parlar de sexe no sigui un tabú”

Elena Crespi, psicòloga i sexòloga

Si realment som una societat avançada i que progressa, podem parlar d’un canvi en com es viu el sexe en l’entorn familiar? Tal com diu la psicòloga i sexòloga Elena Crespi, hi ha moltes famílies que estan intentant que parlar de sexe no sigui un tabú. “Però després ens trobem amb el xoc amb l’educació que hem rebut dels nostres pares i mares”, assegura. Ella, mare de dos fills petits, parla obertament de la sexualitat a casa seva, “sempre tenint en compte les edats”. Tanmateix, reconeix que hi ha moments en què tampoc sap com gestionar alguna situació.

Durant l’adolescència, la seva família intentava parlar de sexualitat i mostrar-li molts aspectes d’aquesta amb naturalitat. “La meva adolescència va ser durant els anys noranta. En aquell moment, es vivia en la cultura de la por i amb la idea que els homes l’únic que volen és sexe”. Això, l’ha condicionat a l’hora de mantenir relacions sexuals.

De la pornografia al món real

Però, malgrat tot, no podem dir que aquesta concepció sobre el sexe hagi canviat gaire. L’ONG Save the children va fer un informe l’any 2020 anomenat (Des)informació sexual: pornografia i adolescència. Segons aquest informe, els i les adolescents miren pornografia per primera vegada als dotze anys. Set de cada deu adolescents la consumeixen de manera freqüent. I això els influeix en la forma de practicar sexe.

El porno és un constant d’escenes masclistes, on l’únic que importa és el plaer d’ell

Si es creix amb la pornografia com a referència, s’apren bàsicmanet que l’home és qui vol tenir sexe i la dona, el complau. El porno és un constant d’escenes masclistes, on l’únic que importa és el plaer d’ell. “Fins i tot les més feministes tenim interioritzat que hem de donar plaer als homes”, comenta Medina. Explica que així és com s’eduquen ells i, per això, totes les pràctiques sexuals s’extreuen de la pornografia.

“Em va dir que cap noia amb qui havia estat li havia demanat que li toqués el clítoris”

Marina Medina

En el sexe és important parlar amb la parella i compartir, saber què agrada i què no. És una bona manera d’aprendre de l’altra persona i experimentar plegats. Medina, per exemple, revela que ho fa. “Nosaltres ho parlem amb tota naturalitat. Hi ha feedback i és important”. Assenyala que en aquestes converses, han sorgit temes de conversa rellevants com el desconeixement de la seva parella sobre l’orgasma femení i el fet que la majoria de dones no es corrin només amb la penetració. “Em va dir que cap noia amb qui havia estat li havia demanat que li toqués el clítoris”, comparteix. Davant aquesta afirmació, Medina afirma que a ella no li avergonyeix compartir què li agrada i què no quan té relacions sexuals. Però, i les altres dones que no ho expressen amb tanta naturalitat? Com viuen elles el sexe?

Moltes dones no s’atreveixen a dir què els agrada i què no a l’hora de tenir relacions sexuals. (Creative Commons)

Que la pornografia tingui tant pes en l’educació sexual, té moltes més repercussions de les que ens pensem. Quan una dona comença a experimentar amb parelles sexuals i es troba en una situació on queda relegada a un segon pla i no se li dona importància o, fins i tot, no se li demana el consentiment per algunes pràctiques sexuals, què passa? Les dones ens sentim prou empoderades sexualment per parar en sec pràctiques que no ens agraden? 

“Potser és això el que ha de passar”. “No m’agrada, però ell ho està gaudint”. “Potser si faig veure que jo també, acaba abans”. “Potser el problema el tinc jo”. Aquestes són pensaments que passen pel cap de moltes dones amb més freqüència del que podríem pensar en un primer instant. I sobretot, segons els experts, es donen en relacions amb parelles noves o amb trobades sexuals puntuals. De fet, Medina s’hi va trobar amb la seva parella. “Ell tenia moltes ganes de tenir relacions i jo, tot i que verbalment no li vaig dir que no em venia de gust, ho vaig donar a entendre amb el meu cos. Quan ell va acabar, em vaig posar a plorar i li vaig dir que m’havia sentit violada. I malauradament, si li preguntes a altres noies si els ha passat això, moltes et diran que sí”. Ho sap perquè ho ha parlat amb amigues. Afegeix que les dones encara no hem aconseguit la força suficient per dir que no en aquestes situacions. Medina ha après, assegura, a preguntar-se si el que fa realment li agrada o només ho fa perquè havia vist o sentit que a altres dones els agrada.

El masclisme 

En el món de les pantalles i la pornografia, es veuen coses que no són les que després es viuen en el món real. És d’aquí on neixen les inseguretats i les pors. Un aspecte rellevant i en ple debat actual d’aquest àmbit és la depilació. Cada vegada es normalitzen més els cossos de dones amb pèl. Tot i això, al llit la situació és més delicada. El que la majoria imagina i idealitza, basat en els referents audiovisuals, és una dona sense pèls a les cames, les aixelles, ni en les zones més íntimes. Mentre que el cos d’un home s’espera amb pèl i no s’exigeix el contrari. “Fins a quin punt és normal que les noies ens hàgim de depilar com si fóssim nenes petites?”, pregunta Medina. Ella fa anys que no es depila. “Quan vaig decidir deixar de depilar-me, em feia cosa treure’m la roba i els altres ho veiessin”.

“Fins a quin punt és normal que les noies ens hàgim de depilar com si fóssim nenes petites?”

Marina Medina

El cert és que vivim en una societat on el masclisme és molt present. Tal com explica la psicòloga Elena Crespi, “molts dels inputs que rebem sobre sexe són masclistes i malauradament tot el que apareix a la televisió sobre les relacions sexo afectives també ho és”. A Crespi, personalment, aquest masclisme l’afecta a l’hora de parlar de sexe amb els seus fills menors d’edat. “Per a mi és imprescindible, quan surten dues persones a la televisió fent-se petons o jugant, contextualitzar-ho i parlar amb els nens sobre si s’estimen o no o si s’ho passen bé o no”, relata. Com a professional, intenta educar els infants també en sexologia perquè ho visquin amb llibertat, seguretat i puguin fer-li qualsevol consulta. Una tendència molt del segle XXI, quan alguns pares comencen a naturalitzar parlar de sexe a casa, un tema molt tabú a la majoria de llars fins ara. Kasmi el Morabit i Medina no van tenir aquesta sort; no han rebut educació sexual a casa. Haver-ne rebut, potser hauria canviat les seves experiències.

Els referents audiovisuals creen inseguretats i pors sobre el cos propi. (Creative Commons)

La sexualitat ens acompanya des que som menuts. Tanmateix, la majoria de persones no la descobreixen fins que són adolescents i ho fan sense que ningú no els faci de guia. Davant de les experiències d’aquestes tres dones -totes amb entorns, aprenentatges i cultures diferents- es denota la rellevància de tenir una bona educació sexual i un ambient on poder parlar-ne obertament. Això és el que ajuda a saber com gaudir-ne, com conèixer-nos i com actuar. I en una societat com l’actual, conèixer-se i expressar-se amb total llibertat és necessari. En aquesta línia, podem parlar de molts canvis i molts aspectes que han millorat amb el pas dels anys. Però, podem dir que la manera de viure el sexe en sigui una de sola?

Autor

(Visited 86 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 17 d'abril de 2023
Close