Una crònica de Xènia Danés Pujol.
La història d’Eloi Palau Pinyana (Viladrau, 1998) fa ombra a qualsevol guió de pel·lícula de superació. El ciclista català va veure com la seva vida feia un gir radical el 2019. En una sortida amb amics a les Dolomites (Itàlia), va tenir la mala fortuna de tocar un artefacte explosiu dins d’una cova, provocant la seva detonació. Palau era a Itàlia per disputar la segona ronda de la Copa del Món de bicitrial. Aquell viatge va marcar un abans i un després a la seva trajectòria com a esportista, i no per la magnitud del campionat. Un escenari que hauria pogut acabar en tragèdia, però que per sort “va quedar en un gran ensurt”.
L’accident que ho va canviar tot
L’accident va passar hores abans d’agafar l’avió de tornada a Barcelona. Amb el grup d’amics amb qui viatjava, van decidir fer una excursió en un glaciar de la zona a 3.000 metres d’altitud, que gairebé li va costar la vida. Segons explica el pilot, els va cridar l’atenció una cova “que no sortia de la ruta”. En entrar-hi, va veure que “a dins, hi havia estris de càmping antics i restes d’artefactes bèl·lics”, però res els va fer sospitar que hi podria haver un explosiu actiu a la vora.
“De sobte, vaig veure una llum, vaig sentir un soroll molt fort i un dolor tan insuportable que vaig deixar de sentir el meu cos”
No obstant això, en el moment en què Palau va recolzar-se en una roca, alguna cosa va detonar amb força, va impactar contra Palau i el va empènyer uns metres més enllà. “De sobte, vaig veure una llum, vaig sentir un soroll molt fort i molt dolor”, diu. I segueix: “Sentia com la pell em cremava, però el dolor era tan insuportable que vaig deixar de sentir el meu propi cos i encara no entenc què va passar”. Un relat que deixa a qualsevol sense alè.
Malgrat la fatalitat, Palau va tenir la sort d’estar en el punt just perquè l’ona expansiva l’empenyés cap a fora i no el retingués. D’aquell moment, l’esportista sols conserva el record de quedar “gairebé nu, amb tota la roba cremada, les cames i els braços plens de sang i sense veure res”. El de Viladrau explica que el rescat va ser en helicòpter, per la complexitat de la zona i la dificultat d’arribar-hi per terra. En aquell moment, va ser traslladat d’urgència a l’hospital de Trento, en què li van fer proves, i a l’Hospital de Roberto més tard, on el van operar.
Sortir del pou
Dels quatre amics, Palau va ser el que en va sortir més mal parat. L’explosió va ferir els amics de poca gravetat, però l’esclat va provocar a Palau grans lesions als ulls, als timpans, als braços i a les cames. De fet, va haver de dur els ulls enventats una setmana perquè hi tenia “pedres i brutícia incrustada i cremades superficials a les parpelles”. Assegura que aquell moment va estar el més dur perquè en tenir els ulls completament tapats, “no sabia com estava físicament”. Després de passar per quatre intervencions a quiròfan, ha conservat la vista.
A conseqüència de l’explosió, encara a hores d’ara pateix d’acúfens intensos a l’oïda, una condició que implica la percepció constant d’un so que no prové de cap font externa i que només existeix dins de la persona que el pateix. “Si hi penso, noto un xiulet agut de fons, però ja no em molesta perquè m’hi he acostumat”, explica. A causa d’això, el ciclista no pot percebre sons aguts, com el del microones o el del termòmetre, i afirma que li resulta “difícil identificar d’on prové el so” quan rep molts estímuls auditius. A tall d’exemple, afegeix que en un espai amb molt soroll com una discoteca, no pot “mantenir una conversa”.
Com si es tractés d’un miracle i tot i les baixes expectatives mèdiques inicials, el pilot ha recuperat gairebé tota la mobilitat. “De la mà dreta, no puc moure el dit cor perquè la falange s’ha calcificat completament i el dit petit de la mà dreta no el puc estirar”, lamenta, però valora que “és una sort” que li hagin quedat “poques afectacions físiques” i que cap li suposi un impediment per la vida quotidiana.
“La recuperació no va ser fàcil, ni físicament ni psicològicament”
La recuperació va ser com una cursa d’obstacles, en què abans d’arribar a la meta va haver de superar molts moments difícils i trobar forces per continuar avançant. L’esportista reconeix que “no va ser gens fàcil, ni físicament ni psicològicament”. Palau explica que va passar moltes nits sense poder dormir perquè “cada vegada que tancava els ulls, sentia l’explosió”. A més a més, recorda tenir una sensació “estranya”. “Tu t’atures, però a fora tot segueix i no pots parar de fer-te preguntes”, reflexiona.
Lluny d’enfonsar-se, Palau va triar adoptar una actitud positiva i recórrer a ajuda psicològica; un pas clau per sortir d’un pou que semblava prou profund per fer-lo perdre l’esperança. “En moments de descontrol com aquests, és necessari recórrer a especialistes, perquè et sents perdut”, assegura, i diu que es va “prioritzar” perquè només volia recuperar-se.
Tornar a tocar les estrelles
El procés per arribar a la plena recuperació es va allargar gairebé dos anys. Durant aquest temps, Palau també va recuperar, de mica en mica, el contacte amb la bici. I qui diu de mica en mica, diu quedant tercer al campionat d’Espanya l’any següent de l’accident. L’esportista va guanyar altres fites de caràcter nacional i internacional, que el situaven al capdamunt del rànquing del bicitrial mundial.
Entre els resultats, en destaca la tercera posició del rànquing mundial de trial en categoria elit el 2021, que es va disputar a Vic. “M’hauria agradat guanyar el campionat del món a casa”. L’esportista afirma que cap sensació pot igualar l’eufòria que va sentir més tard, en proclamar-se campió del món de trial el 2022 a Abu Dhabi (Dubai).
Després de l’explosió, l’última cosa en què pensava era en tornar a agafar la bici i menys, convertir-se en campió del món
Després de l’explosió, l’última cosa que pensava Palau era “tornar a agafar la bici” i menys convertir-se en campió del món. “No m’ho esperava”, reconeix. Aquesta és, possiblement, la competició que més l’ha marcat al llarg de la seva carrera esportiva. Al capdavall, més enllà del sacrifici durant els mesos previs a la competició, la sensació de victòria després de la superació i la plena recuperació de l’accident a les Dolomites va aplanar el camí per proclamar-se campió del món de trial.
En un moment com aquest, en què ets al sostre de les estrelles del moment, és inevitable exigir-se la permanència. Palau reconeix que, en un punt tan àlgid, “la pressió per mantenir-se al màxim nivell pot ser aclaparadora” i que “és fàcil deixar-se portar per les expectatives pròpies i les del públic”. Segons ell, “és més difícil mantenir-se que aconseguir-ho”, tot i estar convençut que “sempre es pot anar a més”.
L’esport com a forma de vida
El pilot no només destaca per l’actitud positiva que el va caracteritzar en un moment en què la seva vida estava en perill, sinó per la seva trajectòria com a esportista d’elit. Palau va iniciar-se al trial amb dotze anys, tot i que no va ser fins als setze que va començar a dedicar-s’hi professionalment, quan va assolir la primera posició al mundial de trial júnior.
Palau va iniciar-se al trial amb dotze anys, tot i que fins als setze no va començar a dedicar-s’hi professionalment
L’esport d’alt rendiment es basa en la constància i en entrenaments intensius. En aquest sentit, l’esportista reconeix que són moltes hores de dedicació i sacrifici, però que es veuen reflectides en els resultats a què aspira. Amb això, però, també és conscient que ha hagut de renunciar a vivències que considerades pròpies de gent de la seva edat. “En comptes de celebrar el Sant Joan, competia al campionat d’Espanya”, però assegura que “no ho canviaria per a res del món” perquè “cadascú escull com vol viure”.
Palau té clar que, tard o d’hora, haurà de deixar el trial, però quan arribi el moment, vol “marxar per la porta gran”. L’esportista considera que continuar competint a qualsevol preu per no abandonar l’esport és un error en què cauen molts esportistes. En aquest sentit, està convençut que “qui fa això és perquè no ha tingut res més en ment que no fos la competició”. “El dia que ja no em vegi prou competitiu, ho deixaré”, assegura.
“Jugo amb avantatge”, diu rient. Després de l’accident de les Dolomites el més segur era que l’esportista hagués de deixar la bici i això el fa ser conscient que la vida sobre rodes “pot acabar en qualsevol instant”. Això no vol dir, però, que l’esportista tingui ganes de desvincular-se del trial un cop abandoni la competició. “Ho faré d’una altra manera”, diu convençut.
De fet, el pilot ja ha començat a explorar possibles futurs relacionats amb el ciclisme. Des de fa un temps, és entrenador del Centre de Tecnificació Esportiva del Ripollès, on també havia estudiat. D’aquesta manera diu que pot “reviure les primeres competicions” d’uns joves que comencen a experimentar l’exigència, però també l’alt nivell del trial.
Un objectiu en ment
Per ara, Palau es manté al capdamunt de les estrelles del trial i es focalitza en la competició. A principis de desembre del 2024, el pilot va disputar el campionat del món de trial altra vegada a Abu Dhabi. Un error el va allunyar del mallot amb l’arc de Sant Martí, el distintiu que se li atorga al campió del món de ciclisme.
A través d’un comunicat al seu perfil d’Instagram, Palau va expressar que “la tercera posició no és un mal resultat”, però va deixar clar que havien viatjat fins allà amb l’objectiu de “guanyar”. En el mateix comunicat, l’esportista reconeixia la pressió autoimposada que, sumada als nervis, li havia passat factura durant la competició.
L’esportista havia recuperat l’hegemonia amb el seu primer títol absolut de campió d’Europa 2024 i a hores d’ara, el seu principal objectiu és seguir lluitant per revalidar el títol de campió del món.
Autor
insight redacció
