Un reportatge de Xènia Danés Pujol.
Se’n va anar a estudiar a Madrid amb les maletes plenes d’il·lusió i sense saber gaire què l’esperava. Va passar de viure a Sant Julià de Vilatorta, un poble tranquil i de pocs habitants al costat de Vic, a una metròpoli que l’aclaparava només de pensar-hi. “Amb prou feines coneixia les companyes de pis”, recorda Marc Villar. Així que abans de marxar va voler assegurar-se un espai per conèixer gent: tafanejant per l’Instagram va descobrir un grup que cada diumenge es reuneix al Retiro per córrer uns quants quilòmetres plegats. “Entre el centenar de persones que ens hi trobem he trobat un grup amb qui compartim ritmes i ‘aftertrainings’”, afegeix. Aquesta és la finalitat dels grups socials de córrer i de les ‘social run’: unir persones amb l’esport com a fil conductor. “Córrer m’ha fet connectar amb la ciutat i la seva gent”, diu.
No és la primera vegada que Villar s’uneix a un grup de córrer. Ja ho havia fet a Vic, amb Two Aces, una comunitat que encapçalen Gerard Moya i Arnau Gilabert. “La idea era trobar-nos per sortir una estona a fer esport”, explica Moya. Al principi eren “uns quants amics”, però amb el temps s’hi va anar unint més gent. Així es construeix una comunitat que teixeix relacions mentre suma quilòmetres. Es tracta d’un fenomen ja consolidat a les grans ciutats, com Barcelona o Madrid, però la febre de les ‘social run’ també ha arribat a les comarques de la Catalunya central, com Osona.
Aquests grups socials de córrer permeten combatre la solitud d’un esport individual i apropar-se al sentit comunitari dels esports d’equip com el futbol o el bàsquet per fugir de la rutina i afavorir la motivació. Gilabert explica que “a vegades a la gent li costa sortir a entrenar sola i fer-ho amb més gent és diferent”. “Córrer en grup és una manera de no perdre la motivació”, afirma Marta Guimerà, general sanitària, en el mateix sentit.
Segons Guimerà, l’ésser humà és social per naturalesa i “necessita relacionar-se i treballar en comunitat”. “Es tracta de compartir un espai i una mateixa afició”, afegeix l’especialista abans de destacar que els grups de córrer complauen “el sentiment de pertinença”, un sentiment intrínsec a les persones. “L’individu s’identifica i considera el grup com alguna cosa pròpia”, diu Guimerà.
“Córrer en grup és una manera de no perdre la motivació i de complaure el sentiment de pertinença. L’ésser humà és social per naturalesa i necessita relacionar-se”
Recuperant el cas de Two Aces, Moya i Gilabert van adonar-se que fixar un dia a la setmana per fer esport junts ajudava a complir amb l’entrenament. No és un cas aïllat a la comarca d’Osona. La idea de Two Aces també recorda als Pàjarus, una comunitat de Torelló. “L’objectiu era trobar l’equilibri entre el bon rotllo i promoure l’esport al poble”, explica Marc Camprubí, un dels impulsors del grup. Al poble hi ha molta afició pel trail running, una modalitat que marca tendència a Catalunya, sobretot a les zones de muntanya. El terreny condiciona, moltes vegades, la seva disciplina. A la Catalunya Central o a l’Alt Pirineu les curses de muntanya són les més populars. A Torelló, per exemple, la cursa Pels Camins dels Matxos ja va camí de les 25 edicions i supera cada any els mil corredors entre els diferents recorreguts, des dels 23 quilòmetres fins als 63. És una de les moltes curses de muntanya de la comarca d’Osona.
Els Pàjarus van néixer fa cinc anys de la mà de Camprubí i Jordi Franco com “un grup d’amics que tenien ganes d’entrenar junts”. Amb els anys ha anat creixent de manera orgànica fins al punt de tenir una comunitat de WhatsApp amb més d’un centenar de membres. Franco explica que la idea és “créixer com a comunitat” i a la vegada “mantenir un grup de competició”. De fet, apunten que aquest equilibri entre “la competició i el passar-ho bé” s’adopta d’una comunitat francesa que funciona d’una manera similar. “Ens emmirallem amb Jolie Folié, perquè tenen un grup tancat de competició, però també programen esdeveniments oberts”, apunta Franco. El grup ha fet ‘social runs’ amb més de quaranta persones i organitza cada any la Sant Silvestre de Terra Endins, amb uns 400 participants. Els membres del grup s’allunyen de la idea convencional del corredor que té una vida d’atleta. “Crec que aquesta també és la nostra identitat”, afegeix Franco.
Les xarxes socials han esdevingut una eina que entre moltes altres coses també idealitza l’esport en general i el córrer en concret. De fet, han difós la idea, tan errònia, que es pot fer una cursa de 20 quilòmetres amb pocs mesos de preparació i sense haver fet esport abans. Per acabar-ho d’adobar, han traslladat la necessitat de fer-ho immediatament, sense deixar temps al cos per estar preparat, a punt. Però en la cursa de la immediatesa les lesions són les primeres en arribar, sobretot si la incorporació d’una rutina esportiva no és progressiva. De fet, segons algunes dades entre el 70 i el 80% de les lesions en corredors són per sobrecàrrega.
Marc Trasserra és un corredor de trail professional graduat en CAFE que, partint de l’experiència i d’un punt de vista acadèmic, va crear una comunitat a Osona per trencar amb aquesta immediatesa, sota el nom de BasX i sota el lema gaudeix de l’essència. La comunitat té el propòsit de “consolidar corredors partint dels pilars bàsics de l’esport” i dona molta importància a treball preventiu per evitar les lesions i al treball de força. “Moltes vegades es comença la casa per la teulada”, diu Trasserra.
El cas de BasX, amb tres anys de recorregut, s’allunya de la pràctica de les altres dues comunitats, que neixen de les ganes d’un grup d’amics cansats d’entrenar sols. Primer Trasserra oferia un servei individualitzat, però ara ja fa temps va considerar necessari incloure els entrenaments grupals perquè era “una manera més divertida d’entrenar” i per “evitar que la gent perdés la motivació, cosa que passa quan un entrena sol”. La comunitat ha anat creixent fins a tenir tres grups d’entrenament.
Aquests grups de córrer han anat creixent i a la vegada també ho ha anat fent el sentiment de comunitat dels que en formen part. “El sentiment de comunitat ha estat clau perquè la gent s’ho passi bé entrenant i vulgui tornar la setmana següent”, diu Trasserra. “Crec que és important que la gent entreni, però també que ho faci passant-s’ho bé, creant vincles i trobant en l’esport una font de benestar, no d’estrès”, assegura l’impulsor de BasX, en la mateixa línia que els representants de Pàjarus i Two Aces.
Guimerà assenyala que “fent esport es generen unes hormones que es relacionen amb el benestar. Les endorfines”. “El fet d’estar en grup també retroalimenta aquest sistema hormonal i fa que sigui molt més còmode i que l’esport es converteixi en una zona de confort”.
Autor
insight redacció
