Un reportatge d’Eduard Gil, Miquel Giol i David Guitart.
Aquest 2026 va començar amb una nova normativa que obliga els municipis catalans de més de 20.000 habitants amb nivells de contaminació elevats a aplicar zones de baixes emissions (ZBE) per limitar l’accés dels vehicles més contaminants als seus nuclis urbans. És una mesura que va aprovar el Govern de Pere Aragonès el juliol del 2024 per reduir l’índex de contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire.
A Osona, aquesta normativa afecta les ciutats de Vic, la capital, amb més de 50.000 habitants, i Manlleu, amb 21.500. Aquesta segona ciutat ja va implantar una zona de baixes emissions de prova el 15 de novembre de l’any passat que prohibeix el pas pel nucli urbà als camions de més de 12 tones, uns 400 al dia. Vic, en canvi, encara no ha aplicat la mesura. La mesura va entrar en vigor a nivell català l’1 de gener, però va quedar temporalment paralitzada durant unes setmanes a causa del caos de Rodalies.
La situació ha generat molta controvèrsia perquè és la ciutat més gran de la comarca. Des de l’Ajuntament, la regidora d’Urbanisme i Medi Ambient, Ester Coma, considera que el model actual de zones de baixes emissions no s’adapta a la realitat territorial de la comarca perquè “estan pensades per grans metròpolis”. “A Londres o a Barcelona tenen sentit perquè hi ha alternatives de transport públic, però en territoris com la Plana de Vic la situació és diferent”, explica.
En el cas de Manlleu, aquesta primera fase de prova en principi s’acabarà el proper 16 de maig per deixar pas a la fase ja definitiva. Serà en aquest punt que “si s’han pres les mesures oportunes s’aplicaria en cotxes, però és una fase que tenim en espera perquè primer volem acabar de veure com funciona amb els vehicles més pesants”, apunta la regidora de Medi Ambient, Montse Riu.
Ara bé, des de l’Ajuntament consideren que si no s’apliquen mesures a tota la comarca o a les zones del voltant tindrà “una afectació limitada”. Riu també remarca que no és l’única mesura que s’hauria de prendre perquè “la contaminació també ve per altres vies”.
A Manlleu, de fet, ha sortit un moviment en contra de la zona de baixes emissions sota el nom de No ZBE Manlleu. Ja ha convocat diverses manifestacions amb lemes com Derogació de l’ordenança de les baixes emissions ja. La regidora assegura que molt sovint aquestes situacions poden generar la propagació de missatges falsos i que a la pràctica la mesura “no afectarà ni la meitat de la població, al contrari”.
Des de l’Ajuntament de Vic defensen que les ZBE “estan pensades per grans metròpolis” i que a “a Londres o a Barcelona tenen sentit perquè hi ha alternatives de transport públic”
En el cas de Vic, Coma explica que la normativa obliga l’Ajuntament a restringir el trànsit en un 25% de la seva superfície urbana: una àrea que correspondria pràcticament a tot el centre de la ciutat. Aquesta nova norma, segons el consistori, podria afectar la mobilitat quotidiana de molts ciutadans de la comarca que es desplacen a Vic per treballar, comprar o accedir als serveis.
“Un ciutadà podria arribar al polígon amb un vehicle molt contaminant, però no podria entrar al centre per anar al mercat o a les botigues”, argumenta la regidora. “La majoria de gent que ve a Vic són persones de la comarca com pagesos, famílies o gent gran que depèn del cotxe perquè no hi ha alternatives reals de transport públic”, afegeix.
Per aquest motiu, des de l’Ajuntament defensen explorar una alternativa diferent com una zona de baixes emissions d’abast comarcal que inclogui tota la Plana de Vic i que permeti actuar sobre els principals focus de contaminació, com el trànsit de pas per infraestructures com la C-17, de Ripoll a Barcelona, o la C-25, de Manresa a Girona.
“Si volem reduir les emissions de veritat cal pensar la mobilitat a escala de tota la Plana”, defensa Coma. Des del consistori plantegen un radar de tram que s’activaria els dies amb més concentració de gasos contaminants i que abastiaria tota la comarca de punta a punta. Proposen que en aquests casos els vehicles no puguin circular a més de 60 km/h.
La Generalitat va reconèixer fa unes setmanes que no multaria els ajuntaments que incompleixen la mesura, com és el cas de Vic o d’Olot, però sí que podria comportar la retirada d’algunes ajudes. És una situació que no preocupa a l’ajuntament osonenc perquè consideren que “l’administració, pel que és bo i el que és dolent, és lenta”.
La contaminació de l’aire mitjana de Manlleu és equivalent a fumar tres cigarretes diàries
Aquesta és la vessant més institucional, però des de la societat civil la lectura és diferent. El portaveu de la plataforma Osona Respira, Josep Lluís Domingo, considera que el debat sobre les zones de baixes emissions “no pot fer oblidar la magnitud del problema ambiental que afecta la comarca”. Perquè la contaminació a la Plana d’Osona és “un problema molt gros” que sovint passa desapercebut perquè l’aire contaminat “no sempre és visible”.
De fet, el doctor Xavier Querol, expert en contaminació atmosfèrica, comparava fa unes setmanes la contaminació de l’aire mitjana de Manlleu amb “fumar tres cigarretes diàries”. Seria així quan la contaminació es troba al punt habitual, uns 15 micrograms per metre cúbic, però en els pics “podem arribar a cinquanta micrograms per metre cúbic”. Són dades comparables amb les ciutats més contaminades de la Xina o de l’Índia.
Domingo destaca que és un problema que “afecta a tota la població de la Plana”, però també recorda que els efectes de la contaminació no afecten tothom per igual. L’aire és el mateix per a tots els habitants de la comarca, però alguns “poden passar temps en entorns menys contaminats durant caps de setmana o períodes de descans” i “les persones amb menys recursos sovint tenen menys possibilitats d’evitar els efectes de la contaminació”. A més, també alerta que hi ha col·lectius especialment vulnerables com els infants i la gent gran.
El portaveu d’Osona Respira també apunta que la contaminació a la Plana requereix moltes mesures diferents i que calen “decisions col·lectives i coordinades entre administracions”, però subratlla que les ZBE poden ser “un primer pas” per començar a reduir les emissions. Pot ser una mesura insuficient per alguns sectors, però Domingo assegura que “si no posem tiretes tampoc començarem a curar la ferida” i que qualsevol acció per reduir la contaminació pot ajudar a avançar en la solució del problema, a respirar millor.
Autor
insight redacció
