Un reportatge de Sara Pérez Crespo.
“La sensació de no arribar és universal a tota la universitat. Veus que el teu cos i la teva ment et demanen parar perquè estàs malalt o desbordat, però el sistema t’obliga a seguir un ritme impossible”, assegura un membre del Consell d’Estudiants de la Universitat de Vic. També remarca que “l’ansietat no és una dada que recollim, és el clima en què mirem de sobreviure aquests dies. És un fet innegable”.
Però el cert és que aquesta situació també es reflecteix clarament en les dades: segons alguns estudis un de cada quatre estudiants catalans ha patit ansietat. És una realitat que convida a replantejar les dinàmiques del sistema universitari.
En aquest sentit, una estudiant de Dret admet que “durant l’època d’exàmens el meu nivell d’ansietat és bastant alt”. També explica que “és una etapa en què em costa estar tranquil·la i tinc una sensació constant de nervis. No descanso bé, em costa concentrar-me i rendir al màxim”. Aquesta situació també afecta el seu estat emocional: “Estic més inquieta i emocionalment acostumo a estar de mal humor perquè tinc la sensació que no em sortirà
bé o que no arribo a tot”. “Encara que durant tot el curs intenti portar-ho tot al dia, en l’època d’exàmens sento que tot és insuficient”, reconeix. Critica el sistema d’avaluació habitual: “No és just suspendre tota l’assignatura per un examen”.
“La sensació de no arribar és universal a tota la universitat, l’ansietat és un fet innegable”
Molts estudiants coincideixen en aquestes percepcions. Una estudiant de Periodisme accentua que “em costa desconnectar, fins i tot quan no estic estudiant. A mesura que s’apropen els exàmens em sento més nerviosa i el meu cap està constantment pensant en tot el que he d’estudiar”. La sensació d’estrès no es limita només a les hores d’estudi. En aquest mateix context afegeix que “a vegades controles perfectament el temari però els nervis et bloquegen i no rendeixes com podries”. També reflexiona sobre el sistema d’avaluació: “M’agradaria que es
valorés més el treball continu durant el curs i no jugar-t’ho tot en una sola prova”.
En canvi, un estudiant del mateix grau minimitza aquesta problemàtica i afirma que no té la sensació que hi hagi “un gran problema d’ansietat”, però aquesta és una opinió minoritària en el món universitari. “Personalment mai he sentit que em jugués la vida en un examen. Tenim moltes oportunitats al llarg del curs i si al final no se supera una assignatura simplement es pot repetir i no passa res”, argumenta. Des de la posició de delegat exposa que li arriben “moltes queixes” sobre els horaris dels exàmens, “especialment perquè a alguns estudiants no els van bé a causa d’altres compromisos”, però subratlla que “t’has apuntat a una carrera i la carrera ha de prevaldre”.
Des del Consell d’Estudiants de la Universitat de Vic (UVic) expliquen que sovint “l’estudiant es veu obligat a deixar de fer les seves activitats habituals i vitals per poder cobrir tot el temari”, una realitat que acaba repercutint en el seu benestar diari. A més assenyalen que “l’augment de feina és constant setmana rere setmana” i que la preocupació principal no és només l’examen en si, sinó la manca de temps material per poder assumir totes les responsabilitats acadèmiques.
“Falten polítiques de centre reals que prioritzin la salut mental”
També lamenten que la salut mental no sempre és una prioritat dins la universitat: “Falten polítiques de centre reals que prioritzin la salut mental per sobre de la burocràcia o de les decisions individuals de cada docent”. En aquest sentit destaquen que el paper del professorat és “determinant” perquè poden ser “part de la solució o part del problema”. “A vegades pots parlar amb els coordinadors dels graus, però la resposta és que no tenen gaire marge perquè qui dirigeix l’assignatura és el professor”, afegeixen des del consell d’estudiants.
Toni Sellas, professor i precisament coordinador de grau de la UVic, admet que el sistema d’avaluació es podria polir i millorar i que idealment “hauria de permetre distribuir les activitats d’avaluació en el temps de manera progressiva, amb una evolució creixent, i així contribuir a reduir situacions d’estrès o angoixa”. També explica que “pot passar que proves d’assignatures d’un mateix curs coincideixin en un període curt de temps i això pot incrementar el risc de generar tensió emocional”. En aquest sentit destaca que “cal continuar treballant perquè el sistema d’avaluació i seguiment de l’aprenentatge sigui més equilibrat i distribuït al llarg del temps”, però també emfasitza que “l’esforç forma part del procés d’aprenentatge”.
Sellas reconeix que ha vist “estudiants amb dificultats per gestionar la pressió o el pànic escènic” i destaca que “també he vist processos de superació i evolució molt positius en estudiants que han aconseguit afrontar i superar aquestes barreres”. “Hi ha estudiants amb inseguretats o amb manca d’autoconfiança que amb un bon acompanyament poden evolucionar positivament”, defensa.
“He vist processos de superació i evolució molt positius en estudiants que han aconseguit afrontar i superar aquestes barreres”
També apunta que davant casos d’aquest tipus es parla amb el professorat per “valorar de quina manera es poden adaptar les activitats i els sistemes d’avaluació” i reivindica l’eina de tutories, “un sistema complementari” que permet “identificar dificultats en el seguiment dels estudis o fins i tot possibles problemes d’ordre psicològic o emocional”. Les reunions periòdiques i plataformes com el Servei de Suport a l’Estudiant permeten “conèixer l’evolució dels casos i valorar si cal aplicar mesures específiques”. La idea de base és oferir “un acompanyament el més complet i coordinat possible”.
En aquest sentit, des del Servei de Suport a l’Estudiant, Roger Amat, psicòleg, remarca que “és important entendre que l’ansietat no ha de ser necessàriament una cosa dolenta”. “L’ansietat, en realitat, ens indica que alguna cosa és important per a nosaltres, però que potser no l’estem gestionant del tot bé i que hem de fer algun canvi per solucionar-ho perquè alguna cosa no va bé. Per tant té un caràcter informatiu. L’ansietat ens activa per fer alguna cosa i en aquest sentit també pot actuar com una aliada”, planteja Amat. Proposa entendre aquest sentiment com una resposta natural i com “una cosa que sempre hi serà”: “Fa temps el que ara anomenem ansietat sovint es definia més com a por”.
“L’ansietat ens indica que alguna cosa és important per a nosaltres, però que potser no l’estem gestionant del tot bé. Pot actuar com una aliada”
Des del servei treballen sobretot en “la gestió de l’estrès i de les expectatives” perquè l’estudiant pugui afrontar i “viure millor” les èpoques més exigents i detallen que atenen més casos “a les facultats que poden estar més relacionades amb el món social, on es treballa més amb la persona”. Treballen de forma coordinada amb els coordinadors de grau. “Les persones més exigents amb elles mateixes acostumen a tenir una pressió extra i poden portar una mica pitjor el tema dels exàmens, però al final depèn molt de cada persona”, afegeix Amat.
El psicòleg també apunta que una de les principals eines per fer front a l’estrès és tenir una bona planificació i un bon control de la situació. “Sentir que controles les expectatives, que controles els tempos i que controles els temps de descans és molt important, sobretot durant les èpoques d’exàmens”, apunta. Amat també accentua la importància i fins i tot la necessitat de normalitzar totes aquestes converses: “És positiu parlar de salut mental perquè és un concepte que engloba moltes coses”.
Autor
insight redacció
