Una entrevista d’Ana Berdié.
Pop, rock, punk i reggaeton. Diferents estils, però amb una característica en comú: el sentiment d’emoció i de passió que genera la música. Fèlix Muñiz (Manresa, 1987) coneix molt bé aquesta sensació. El cantant i baixista ha fet grans concerts i gires arreu del món amb el grup de punk rock NoWayOut. Fundat a Cerdanyola del Vallès el 1998 i amb milers de fans, NoWayOut va compondre la banda sonora de pel·lícules tan conegudes com Luna Nueva de la trilogia Crepuscle. Actualment, el cantant es troba immers en el seu nou projecte: LeBlond Band.
L’any 2005 es va integrar al grup NoWayOut. Per què va prendre aquesta decisió?
Era molt jove i NoWayOut era una de les bandes que escoltava al meu MP3. Així que quan m’ho van proposar, no m’ho vaig pensar ni una mil·lèsima de segon. Va ser increïble que la banda em suggerís ser el seu baixista.
Durant els anys següents, NoWayOut va iniciar una gira al Japó. Què va significar aquesta gira per a la seva carrera professional?
La primera vegada que vaig anar al Japó tenia 18 anys. Estava al·lucinant que hi hagués gent que ens seguís tan lluny de casa. A més, allà vam aconseguir entrar a recopilatoris de punk rock amb bandes com Millencollin; això encara va fer que ens conegués més gent. En total, vam anar quatre vegades al Japó. Sempre és un regal poder viatjar-hi.
El grup ha actuat com a teloner de Bon Jovi, Billy Talent, Hombres G o Amaral, entre d’altres. Què van suposar aquests concerts per a la trajectòria del NoWayOut?
Compartir escenari amb bandes tan grosses sempre és un impuls per a un grup musical més petit, perquè molta gent veu la teva actuació. Era la millor manera que teníem de donar-nos a conèixer. Tocar amb Bon Jovi, a part de poder cantar davant de 60.000 persones, va promocionar molt NoWayOut. Va ser un honor obrir el concert per ells.
Sonar a la ràdio ens va donar més volum de públic, però menys fidelitat
Van compondre la cançó Set per a la banda sonora de Lluna Nova de la saga Crepuscle. Com els va arribar aquesta oportunitat?
La proposta va arribar de Warner, que aleshores era la nostra discogràfica. I la cançó Set la vam compondre expressament per a la banda sonora d’aquesta pel·lícula. Quan vam rebre l’oferta, ens vam quedar molt sorpresos perquè era una oportunitat realment bona.
Després d’aparèixer a la pel·lícula, les seves cançons es van començar a escoltar a Los 40 Principales, Cadena Dial, etc. Quin impacte va tenir per al grup sonar a la ràdio?
El 2008, amb el disc Lo que dura, dura ( Warner Bros. Records Inc.) vam entrar a la radiofórmula i això va fer que el nostre públic variés. Als nostres seguidors no els va agradar i vam passar de tenir fans punkers, a uns seguidors més heterogenis i efímers. En aquest sentit, sonar a la ràdio ens va donar més volum de públic, però menys fidelitat.
Vam posar tot el cor en el disc Tabula Rasa i ens va sortir un producte molt més dur i amb un punt més fosc
El 2011, vau treure l’àlbum Tabula Rasa (PIAS Spain) amb el que retornaveu en part als orígens. Què va significar això pel grup?
Per a nosaltres va ser trencar amb la línia musical anterior. Vam posar tot el cor en aquest disc i ens va sortir un producte molt més dur i amb un punt més fosc. Ja sabíem que cap d’aquelles cançons podria entrar a la radiofórmula, però l’únic que volíem era tocar amb tota la forçaque teníem.
Un any després, la banda es va dissoldre. Per què van prendre aquesta decisió?
El nostre públic va ser molt canviant. Els fans que teníem abans del disc Lo que dura, dura no van entendre que entréssim a la radiofórmula i el públic que ens escoltava el 2011, no va apreciar l’estil més alternatiu que vam recuperar amb el disc Tabula Rasa. Crec que no es van entendre els canvis.
NoWayOut es va tornar a unir el 2015 per fer un concert a la sala Razzmatazz de Barcelona. Per què van oferir aquesta actuació?
Vam tocar l’àlbum Bipolar (Warner Bros. Records-Warner Music Spain, 2005) sencer per tornar a connectar amb la millor època de la banda. Va ser un dia molt especial per a tots, tant per a nosaltres com per als assistents.
Amb LeBlond Band agafem qualsevol cançó coneguda i la transformem en un ritme de swing ràpid i frenètic
Actualment, forma part de la banda LeBlond Band. Com descriu el grup i les cançons que feu?
És una banda de swing. Amb LeBlond Band agafem qualsevol cançó que sigui coneguda per a la gran majoria del públic i la transformem en un ritme de swing ràpid i frenètic.
Com es va formar LeBlond Band?
Gràcies a les ganes de tocar les cançons de sempre, però com mai s’han sentit. Personalment, soc molt fan de tot el moviment crooner i posar-me en aquest paper em resultava molt temptador.
Everybody de Backstreet Boys és una de les millors cançons de pop de la història
Amb aquest grup van rodar un videoclip interpretant el tema Everybody dels Backstreet Boys. Per què van escollir aquesta cançó?
És una de les millors cançons de pop de la història; teníem molt clar que havíem de començar per aquí.
Com veu el futur de la banda?
La veritat és que amb molt positivisme. Tenim una idea única i molt diferent, que pot fer que el públic gaudeixi ballant cançons tocades quasi 100 anys enrere. Crec que el nostre projecte és molt atractiu, sobretot dins del panorama musical actual.
Quin objectiu professional li agradaria veure complert en un futur pròxim?
M’agradaria que LeBlond Band es posicioni en el panorama actual de la música. Un altre bon propòsit, seria entrar en el cartell d’algun dels grans festivals musicals.