Written by 06:00 Destacada, Mirades

Escollir ser fuster, l’aposta de pocs joves

Roger Subirà aprèn l’ofici al taller familiar de Prats de Lluçanès on fa creacions úniques

Una crònica d’Arnau Gomez Marmi.

Són dos quarts de set de la tarda i ens arriba un missatge del Roger Subirà: “Plego! Ja podeu venir!”. Arrenquem el cotxe. El navegador ens guia a una zona residencial de Prats de Lluçanès. Tot fa pensar que no és el camí correcte; però la fusteria Josep Subirà s’amaga allà mateix, al carrer Maria Turulls número 5. Des de fora se sent l’olor de fusta i una ràdio encesa de fons. En un tres i no res, Subirà obra els porticons i ens convida a passar. 

L’entrada dona a la sala principal del taller. Subirà mostra els productes amb què estan treballant i d’altres als que només els queden alguns últims retocs pendents per fer. Tot això mentre, amb un to descriptiu, va detallant les característiques de cada peça i què les fa diferents entre si. 

“Tot el que sé, m’ho ha ensenyat el meu pare i ara encara m’ensenya moltes coses”

Subirà, que no s’ha format acadèmicament com a fuster, explica: “Tot el que sé, m’ho ha ensenyat el meu pare i ara encara m’ensenya moltes coses”. Als seus 26 anys, el jove fuster manifesta ser “la figura de l’aprenent que s’està perdent dins la fusteria”. Ara fa tres anys s’hi dedica en plenitud i calcula que “per saber-ho fer tot bé, me’n queden tres o quatre més”. 

Subirà experimenta amb noves tècniques com la utilització de resina exposi. (Guillermo Martín Pérez)

A part de seguir amb la fusteria tradicional de la seva família, Subirà revela que “fora-d’hores” està començant a experimentar amb resina epoxi o poliepòxid, un polímer orgànic termoestable que s’endureix quan es barreja amb un agent catalitzador. El jove fuster experimenta de forma autodidàctica i comenta que ho va descobrir per Instagram. “Ho vaig veure com un mètode més creatiu perquè et permet treballar amb acabats naturals i jugar amb les peces“. 

El pradenc aclareix que, ara per ara, es dedica als treballs amb resina epoxi a forma de hobby, però assegura que “quan tingui més material” li agradaria ensenyar el seu producte a fires d’artesania. Tanmateix, té clar que, almenys de moment, “treballar amb aquesta resina no forma part de la feina rudimentària del taller“. 

I no només treballen amb fusta i resina, sinó que també fan combinacions amb ferro. Sovint col·laboren amb el ferrer del poble que viu “ni a 10 metres de la fusteria”. El forjador s’encarrega de fer potes per les taules de fusta a mida i altres elements. 

“Vaig marxar de casa per anar a estudiar fora perquè em pensava que trobaria coses millors”

Des de petit, sobretot als estius, el fuster més jove dels Subirà havia baixat a ajudar al taller. Quan va complir la majoria d’edat, però, va decidir emprendre un altre camí. “Vaig marxar de casa per anar a estudiar fora perquè em pensava que trobaria coses millors”, relata. Subirà afirma que “va passar una època on fer de paleta, de fuster i de ferrer s’associava a joves que no valien per estudiar”. “Aprendre a fer bé qualsevol d’aquests oficis és molt complicat i es necessita molta dedicació i hores”, reivindica. 

Abans de dedicar-se a temps complet a la fusteria, Subirà va cursar un Grau Mig de Sistemes Microinformàtics i Xarxes i part d’un Grau Superior de Comerç Internacional, que no li va acabar d’agradar. De fet, va decidir deixar-lo per tornar a casa i treballar de fuster que és, diu, “el que més m’agrada i m’apassiona”

Tercera generació de fusters

La fusteria Josep Subirà és un negoci familiar. Roger Subirà hi treballa amb el seu cosí i el seu pare, el mateix Josep Subirà. El jove fuster explica que “el primer fuster de la família va ser el meu besavi”. El seu avi no va voler continuar fent l’ofici, però el seu pare “que sempre havia tingut el cuc a l’estómac per la fusteria” el va reprendre. “Valoro molt poder guanyar-me la vida en un àmbit familiar perquè ens podem dir qualsevol cosa amb la màxima sinceritat”, diu. 

La fusteria Josep Subirà és un negoci familiar que va començar el besavi del jove fuster. (Guillermo Martín Pérez)

D’ençà que el seu pare va reobrir la fusteria, ha aparegut molta tecnologia nova que és útil, però el jove fuster creu que “les bases de la fusteria continuen sent les mateixes i algú te l’has ha d’ensenyar bé”. Pel que fa als graus de fusteria, comenta que “estan bé per aprendre la tècnica bàsica, però no n’hi ha prou perquè s’aprèn a força d’equivocar-se”. 

Subirà entén l’ofici com “un procés tècnic i alhora creatiu”. El descriu com a “delicat” i assegura que “si t’equivoques en algun pas final, ho has de tornar a fer tot de nou”. “Quan la cagues és millor deixar-ho i continuar l’endemà”, conclou.

Mobles fets a mida

L’objectiu que té Subirà de cara el futur és “conservar la petita fusteria i la seva qualitat“. Al negoci familiar prioritzen tenir capacitat d’oferir una atenció personalitzada i de proximitat al client amb peces creades sota demanda, exclusives i úniques. 

Comprar mobles fet a mà, una inversió a llarg termini

Pel fuster, comprar mobles de fusteria fet a mà “és una inversió a llarg termini”. Explica que si estan ben cuidats, tenen una vida útil d’entre 40 i 50 anys. I, si és de fusta massissa “com passa a molt restaurats”, fins a 200. El preu d’aquests productes artesans fets a mida s’eleva considerablement respecte al dels productes de fusta de les grans superfícies. En aquesta línia, el fuster puntualitza que “el client tampoc pot esperar el mateix resultat d’un producte fet en cadena, que el d’un moble fet a mà en una fusteria”. 

Al taller, transformen la fusta en peces úniques i singulars. (Guillermo Martín Pérez)

Amb tot, el jove fuster ha apostat per continuar desenvolupant l’ofici que va escollir el seu besavi, una tria que fan pocs al seu entorn. Vingut de tradició, modela la fusta per fabricar peces úniques i singulars des del taller que la seva família té a Prats de Lluçanès. A través de les xarxes, Subirà comparteix els productes que crea. Diu que ho fa “per amor a l’art”, ja que la majoria dels clients de la fusteria són de boca a orella, com s’ha fet tota la vida, i com la fusteria Josep Subirà ho continuarà fent, si pot ser, de generació en generació. 

Autor

(Visited 143 times, 1 visits today)
Last modified: 27 d'abril de 2022
Close