Un reportatge d’Alba González Ortega.
“És com si ens visités una mostra gratuïta d’un altre sistema planetari”, assegura Jaume Calaf, expert en astronomia, sobre el cometa interestel·lar 3I/ATLAS. Va ser descobert l’1 de juliol del 2025 pel sistema ATLAS (Asteroid Terrestrial-impact Last Alert System), des de l’observatori de Xile. No es va formar al nostre sistema solar, sinó en un altre sistema estel·lar i ofereix indicis sobre la química d’altres estrelles i sobre la formació de planetes fora del sistema solar.
Està creuant el nostre cel de manera puntual abans de retornar cap a l’espai interestel·lar, però Calaf matisa que “està passant molt lluny de la Terra i no pot afectar ni la gravetat ni l’atmosfera ni el clima terrestre”. És el tercer objecte que prové clarament de l’exterior del nostre sistema solar identificat fins al moment, després d’‘Oumuamua (2017) i 2I/Borisov (2019), i proporciona una oportunitat única per poder estudiar materials d’un altre sistema i arribar a conèixer altres punts de l’univers. El seu pas tan proper a la Terra, visible amb telescopis, ha generat molta curiositat entre els joves i permet als científics mesurar la seva trajectòria i analitzar la seva cua de pols i gasos.
Calaf explica que “el criteri clau és la seva òrbita” i que s’ha conclòs que la seva trajectòria és hiperbòlica i que la seva òrbita és oberta: l’objecte no està lligat gravitatòriament al Sol i només passarà una vegada pel sistema solar. De fet, la seva velocitat abans d’entrar al sistema solar ja era massa alta per poder estar lligat gravitatòriament al Sol. Calaf també celebra que els sistemes de detecció d’asteroides perillosos com ATLAS, el descobridor del 3I, o el gran telescopi Vera Rubin podran descobrir molts més cometes extrasolars. D’aquesta manera aquests objectes passarien de ser excepcions a requerir una nova branca de l’astronomia.
L’estudi dels objectes d’aquest tipus pot aportar pistes valuoses sobre l’origen dels materials i sobre els processos químics que hi ha en altres sistemes planetaris per entendre millor la seva formació. L’astrònom Josep Maria Trigo argumenta que encara queda molt camí per recórrer en aquest sentit: “Això que veiem són només els primers passos. Encara estem molt lluny d’entendre del tot la formació i l’aparició de la vida, fins i tot a la Terra”.
Segons l’astrònom, “la vida podria ser perfectament multiplanetària i donar-se en un mateix sistema solar alhora”. Aquesta és una de les hipòtesis que amb el pas del temps desperta més interés dins de l’àmbit de l’astrobiologia. Les anàlisis apunten que el cometa 3I/ATLAS podria tenir diferències significatives respecte als materials que hi ha en el nostre sistema solar. Perquè segons els científics: “Cada cos del sistema solar té una signatura isotòpica i una química pròpia”.
“El problema és que avui dia molta gent viu del sensacionalisme i confon interessadament incertesa científica amb misteri sobrenatural”
L’arribada del cometa ha generat molt interés entre la comunitat científica i també, en menor mesura, entre els joves. “Sé que és un objecte interestel·lar que no prové del nostre sistema solar i això ja el fa especial”, destaca Marc Pardeiro, estudiant de tercer de Biotecnologia a la UVic. “Crec que els joves tenen curiositat per l’astronomia i que fets com aquest ajuden molt perquè incrementen l’interés”, argumenta. La curiositat augmenta gràcies al fet que aquest tipus d’objectes poden ser fàcils d’imaginar per les pel·lícules i les sèries i desperten intriga en la gent. “De cop veus un vídeo o sents que en parlen a les notícies i et crida l’atenció i en vols saber més”, reconeix Pardeiro. En aquest sentit Calaf certifica que “els cometes desperten curiositat, connecten ciència i imaginació i permeten ensenyar com funciona el mètode científic”.
La majoria de joves han conegut el cometa a través de notícies i vídeos a les xarxes socials i en aquest punt apareix el fenomen i el perill de les fake news. “M’he sentit confós per rumors virals ja que són temes que tot sovint es relacionen amb invasions i amb alienígenes”, apunta Pardeiro. Aquest tipus d’informació es difon de manera molt ràpida i arriba a molta gent en molt poc temps, aprofitant que és un tema tan nou i tan cridaner. En canvi, la ciència avança amb passos petits.
“El problema rau en el fet que avui dia molta gent viu del sensacionalisme i es confon interessadament incertesa científica amb misteri sobrenatural, quan en realitat la ciència explica molt bé cada fenomen dins de les lleis físiques conegudes”, diu Calaf. Un dels aspectes que més ha cridat l’atenció entre els joves ha estat una suposada acceleració del cometa fora de l’habitual. “He vist molta gent que ho comentava com si no tingués una explicació. En realitat són fets que tenen una explicació física, però són coses que a internet es magnifiquen”, assegura Pardeiro.
Els experts celebren que el pas de cometes com el 3I/ATLAS significa una oportunitat excepcional, per avançar en el coneixement científic i també per apropar la ciència a la societat, però emfasitzen que les fotografies i les dades astronòmiques requereixen una interpretació rigorosa. “Les imatges astronòmiques les han d’interpretar persones preparades per això. No són fotografies convencionals: són una informació que només pren sentit un cop processada”, recalca Calaf. “Els cometes en general i els cometes interestel·lars en particular són una porta ideal per fomentar el pensament crític, per aprendre a contrastar fonts i per distingir la ciència real de la pseudociència”.
Autor
insight redacció
