Un reportatge d’Abril Sucarrat Anglada.
“El que passa als Estats Units arriba a tot el món. És inevitable”, assegura Albert Saavedra (Badalona, 1982), entrenador i coordinador del Club Tennis Manlleu de pickleball. És un esport que va néixer l’any 1965 a la zona de Seattle de la mà de Joel Prichard, amb l’objectiu que els seus fills no s’avorrissin. Ara aquesta disciplina té 48 milions de practicants als Estats Units i passejant per qualsevol ciutat americana és fàcil veure pistes d’aquest esport. En pocs anys s’ha convertit en un gran fenomen de masses que també comença a ser popular a l’altra banda de l’Atlàntic.
A Espanya hi juguen al voltant de 20.000 persones: una xifra que va en augment, però que es troba lluny d’atrapar l’afició que s’ha generat als Estats Units. El pickleball es juga en pistes de la mateixa mida que les de bàdminton i que estan construïdes amb materials resistents com l’asfalt o el formigó. Per practicar-lo s’utilitza una pala i el seu mecanisme és molt similar al d’altres esports de raqueta.
Per les seves característiques, com ara les mides reduïdes de la pista o la lentitud del ritme de joc, és un esport fàcilment adaptable a les condicions físiques de qualsevol jugador. Saavedra explica que “es podria considerar intergeneracional perquè hi poden jugar des de nens petits fins a persones grans”. “Per aquest motiu, és una activitat molt familiar”, afegeix.
Fa poc més d’un any, Saavedra treballava des de casa i no havia practicat mai cap esport de raqueta. Quan la seva filla petita va començar a jugar a pickleball, la seva vida va canviar radicalment. “Jo no sabia què era i ara treballo com a entrenador i a casa hi juguem tots, des de la meva dona fins als meus sogres”, assenyala. Al Club Tennis Manlleu coordina les primeres pistes de pickleball de la comarca d’Osona.
“Es una activitat molt familiar perquè és un esport intergeneracional: hi poden jugar des de nens petits fins a persones grans”
El club tenia una pista polideportiva desaprofitada i el president, Albert Bosch (Vic, 1986), explica que “la nostra idea era construir-hi una altra pista de tennis, però per casualitat ens va arribar aquesta oferta”. “Vam avaluar el projecte i vam creure que era d’interès perquè podíem establir un nou servei i el risc d’inversió era baix”, diu. Van decidir apostar per aquest esport emergent i van firmar un contracte de concessió de l’espai per un període de deu anys amb Pickleball Center, una comunitat social de pickleball d’àmbit nacional.
El procés de construir quatre pistes va ser ràpid i es van inaugurar durant el juliol de l’any passat. Bosch recorda que durant les primeres setmanes va generar molta expectació i gent d’altres clubs de la comarca es va interessar per la novetat. “A l’estiu era llaminer i la rebuda va ser molt positiva”, afirma. “Però la sensació és que amb la tornada de la rutina i del fred ha baixat aquesta intensitat de públic”, matisa.
El president apunta que “algunes de les persones que van provar el pickleball en un principi eren jugadors que tenien nivell de tennis o pàdel”. Saavedra creu que és possible que arribi un moment que sigui el primer esport dels infants, però una de les principals assignatures pendents per assolir aquest punt és “la falta de referents”. L’altra cara de la moneda és pensar que com que és una disciplina emergent resulta més senzill obrir-se pas en el món de la competició.
És el que li va passar a María Costantino (Mijas, Màlaga, 2001), una de les millors jugadores de pickleball d’Espanya en la categoria de dobles femenins. L’andalusa havia jugat a tennis des dels sis anys fins als quinze, quan ho va deixar per la pressió de competir a alt rendiment. “Cinc anys després vaig voler tornar a entrenar. El meu entrenador em va dir que provés el pickleball i m’hi vaig enganxar molt”, explica.
Costantino es va iniciar en la competició l’any 2021. Aquell mateix any ja guanyar un torneig a Madrid en la categoria 4.5, la que hi ha just per sota dels tornejos professionals. “Després em va començar a promocionar la marca Zcebra i vaig anar a competir per tot Europa”, recorda. En aquell moment estudiava Economia i treballava al mateix temps, però ho va deixar tot per centrar-se en el pickleball. “Ara entreno de dilluns a dijous i els caps de setmana acostumo a jugar tornejos”.
El 2024 es va lesionar dels lligaments creuats i el menisc i va estar un any sense competir, però va tornar a les pistes i el segon semestre de l’any passat va aconseguir dos ors en dobles femenins i dos ors en dobles mixtos al circuit espanyol. Costantino assegura que el seu objectiu ara és continuar competint a Europa i fer el salt al circuit professional dels Estats Units.
El Pickleball Pro Tour americà és el punt de mira dels jugadors espanyols, perquè al país encara no s’ha creat una gran ambició professional. El futur i la cabuda de l’esport al mercat és incert i les opinions sobre aquest fet són divergents. El president del Club Tennis Manlleu pensa que el pickleball “no obtindrà els seguidors esperats perquè el pàdel està molt implantat”, però tant Costantino com Saavedra preveuen un escenari positiu. “Serà un procés difícil, però d’aquí uns quants anys es pot acabar integrant”, diu la jugadora. A Manlleu i a altres punts del territori ja és una realitat.
Autor
insight redacció
