Una entrevista de Nahuel Faedo.
Natàlia Arroyo Clavell (Esplugues de Llobregat, 1986) és una exjugadora, periodista i entrenadora catalana amb una trajectòria destacada en el futbol femení. Després de jugar al FC Barcelona i al RCD Espanyol, una lesió la va obligar a retirar-se prematurament, iniciant la seva carrera com a analista i entrenadora. Va dirigir la selecció femenina de Catalunya i, posteriorment, la Reial Societat, aconseguint fites com la classificació per a la Champions League. Al gener d’aquest 2025, va ser nomenada entrenadora de l’Aston Villa Women a la Women’s Super League, assumint el seu primer repte fora d’Espanya amb la missió d’impulsar l’equip a l’elit anglesa.
Què la va motivar a adoptar el futbol de possessió en el teu rol com a entrenadora, i com va influir la seva experiència com a jugadora en aquesta filosofia de joc?
Crec que si no hagués nascut on he nascut i no hagués jugat a futbol on he jugat, probablement, la meva aproximació a la forma d’entrenar un equip seria diferent. He crescut a Barcelona, he jugat al Barça i també a l’Espanyol i he viscut anys en què érem l’equip dominant, millor que el rival, i això es traduïa en tenir la pilota i intentar generar ocasions. He nascut en aquest context, he consumit futbol sent de la meva generació, del 86, i el futbol que començo a veure és el del Barça de l’era Cruyff. Tot això fa que vegi el futbol des d’aquesta perspectiva: tenir més la pilota que el rival i aprofitar-la. Després, ja en una edat adulta, et replanteges les coses i hi poses una base científica, però tot té a veure amb d’on vinc i quin futbol he jugat i sentit.
Des d’una perspectiva tàctica, quins diria que són els principis fonamentals del futbol de possessió a Espanya? Com ha evolucionat aquest enfocament davant d’estratègies com les pressions altes o el joc directe dels rivals?
Una de les claus seria la sortida en curt. Encara que avui dia les pressions són més agressives, la idea continua sent que el porter no busqui una passada llarga, sinó que es treballi el joc curt amb els jugadors més propers. Un altre aspecte clau són les altures i les amplades en el camp, que estan molt connectades amb la sortida i la progressió del joc. És important repartir bé les posicions: qui està més a prop de la pilota, qui s’allunya per obrir el camp, qui fixa l’estructura o amenaça amb profunditat. La gestió d’aquests aspectes permet assegurar el control de la pilota i avançar en el joc. A més, s’està ampliant l’enfocament per no centrar-se només en el joc curt, sinó també en les amenaces ofensives que no només busquen mantenir la possessió, sinó atacar de manera més directa cap a la porteria.
“La majoria d’equips de futbol s’assemblen perquè volen jugar com els grans equips d’elit que veuen a la televisió”
A Espanya, el futbol de possessió sembla estar arrelat tant en entrenadors com en jugadors. Creu que aquest estil de joc és impulsat més per la influència dels tècnics, per la cultura futbolística dels jugadors o per una combinació de tots dos factors?
Crec que és una combinació. Els entrenadors solen inspirar-se en el que veuen, en el que es fa als nivells més alts. A Catalunya, per exemple, es veu el Barça amb un 70% de possessió, i aquest futbol de l’era Cruyff o Guardiola influeix molt als entrenadors. Les jugadores, igual que els jugadors, també esperen entrenaments tècnics, on es domini la pilota i el joc. Em fa la sensació que en altres cultures, potser, hi ha un enfocament més analític o condicional als entrenaments, una idea que a Catalunya pot costar una mica més, perquè el que es busca principalment és la diversió a través de la pilota. Això crea una roda en què la majoria dels equips s’assemblen, ja que tant entrenadors com jugadors volen que l’equip jugui com els grans equips d’elit que veuen a la televisió.
El domini de la possessió sembla haver estat un segell distintiu del futbol espanyol en les darreres dècades. Com creu que ha impactat en la identitat futbolística d’Espanya a escala nacional i internacional? S’ha convertit en una referència obligada per a altres països?
En l’àmbit nacional, s’ha assumit el protagonisme. Abans, Espanya estava més a l’expectativa, esperant veure què feia el rival, però el fet de tenir més la pilota ha portat el país a creure-s’ho i proposar més. Això ha fet que els rivals plantegin el seu joc per contrarestar aquesta possessió, buscant el contraatac. En general, tant en el futbol femení com en el masculí, Espanya espera tenir més possessió. Als clubs, els equips espanyols tendeixen a dominar la pilota, tot i que molts rivals es tornen perillosos en les transicions. Això es va consolidar amb el Barça i la selecció campiona, però no tots els equips espanyols dominen tant. A Catalunya, la intenció de mantenir la possessió és molt forta. Tot i això, hi ha casos com el de l’Espanyol, on el seu futbol formatiu és de possessió, però després al primer equip no es manté aquesta identitat. Finalment, internacionalment, altres equips també dominen la possessió, cosa que ens fa replantejar la idea que només Espanya té aquest estil.
“Quan no es guanyen partits, la crítica se centra en si l’estil de possessió realment val la pena”
Considera que la imatge de la selecció espanyola com un equip de possessió s’ha convertit en un estigma que influeix en la percepció del futbol espanyol, tant positivament com negativament?
Sí, crec que és un estigma que professionalment ens beneficia més que ens perjudica. Com a entrenadora, tenir aquesta vinculació amb aquesta identitat i estil de joc em dona més prestigi. A escala nacional, la gent vol que la selecció guanyi, més enllà de com ho faci. Encara que sempre hi ha hagut una identitat territorial, com la creativitat dels catalans, la realitat és que la imatge del futbol espanyol està molt unida a l’estil de joc de la selecció i a clubs com el Barça. No obstant això, quan no es guanyen partits, tot trontolla, i la crítica se centra en si aquest estil realment val la pena, si no dona resultats. Al final, la percepció d’un joc bonic es mou segons els resultats obtinguts.
“El repte és avaluar si les meves jugadores són capaces de sostenir la gran exigència tècnica i tàctica que requereix el futbol de possessió”
Com a entrenadora, quins són els desafiaments o pressions que afronta a l’hora d’intentar implementar aquest estil? Quines pors o dificultats sorgeixen en intentar aplicar-lo?
El repte més gran és avaluar si tinc jugadores capaces de sostenir aquest nivell d’exigència tècnica i tàctica. El futbol basat en la possessió requereix una concentració alta, una interpretació ràpida del joc i molta precisió, cosa que pot ser aclaparadora per a algunes jugadores. El desafiament és evitar que l’equip se senti incòmode, havent de proposar constantment el joc. Encara que tinguis la pilota, l’equip ha d’estar preparat per gestionar la frustració de no trobar els espais adequats i perdre la pilota, fet que genera molta pressió. També és important no confondre la intenció de jugar des de la possessió amb la necessitat de crear jugades perfectes. Això pot portar a la frustració, ja que moltes vegades, en partits dominats per la possessió, els gols arriben més ràpidament amb transicions o amb pocs tocs. El futbol de possessió ha de ser gestionat emocionalment perquè l’equip no perdi l’estabilitat en els moments difícils.
Té alguna idea final o reflexió per compartir?
El futbol de possessió a Espanya ha estat malinterpretat i simplificat, reduint-lo a rondos i passades horitzontals. En realitat, sempre ha estat un estil orientat a tenir la pilota amb un propòsit: dominar, generar espais i marcar gols. No es tracta només de tenir la pilota, sinó d’utilitzar-la estratègicament per desgastar el rival. Equips com el Barça i la selecció espanyola han estat exitosos no només per la possessió, sinó per la seva capacitat de fer passades progressives i generar oportunitats. El futbol de possessió sempre ha tingut objectius concrets i, ara, amb una millor anàlisi i tecnologia, podem entendre aquests matisos. És un bon moment per analitzar l’estil de joc més enllà de la possessió pura, considerant estadístiques com els gols generats i les passades progressives. Els mitjans han simplificat aquest concepte, però el futbol no és només tenir la pilota. Afortunadament, ara s’està comprenent d’una manera més profunda.
Autor
insight redacció
