Una proposta d’Eduard Gil Segura.
Dirigida per Marcel Barrena i protagonitzada per Eduard Fernández, Clara Segura, Carlos Cuevas, Zoe Bonafonte i Salva Reina. ‘El 47’ ha sigut un dels grans èxits del cinema català del 2024, juntament amb ‘Casa en flames’. I no només de públic (havent acumulat més de cinc-cents mil espectadors), si no també de la crítica. ‘El 47’ ha aconseguit 7 premis Gaudí, entre ells el de millor pel·lícula, i s’ha posicionat com la pel·lícula que més nominacions als Goya (14) va acumular la passada edició, dels quals en va acabar guanyant de 5 -inclòs el de millor pel·lícula-.
La història del film, situada a la Barcelona de 1978, ens trasllada a un moment important per al moviment veïnal de la ciutat. En plena lluita per millorar les condicions de vida als suburbis, Manolo Vital, un conductor d’autobús, decideix prendre el control de la línia 47 per desmentir un argument que l’Ajuntament insistia a mantenir: que els autobusos no podien pujar les inclinades carreteres del barri de Torre Baró. Aquesta acció va esdevenir un acte de resistència que simbolitzava la lluita de la classe treballadora per construir una ciutat millor, una lluita que va ajudar a transformar Barcelona i a definir el seu caràcter modern.
Estem davant d’una de les millors cintes de l’any, no només per la història de la qual parla, que aconsegueix emocionar-te en determinats moments i et manté intrigat des del començament, sinó també pel seu repartiment. Eduard Fernández està brillant fent de l’extremeny Manolo Vital. Després de veure’l en centenars de pel·lícules, l’actor barceloní és capaç de fer-te creure que no és català. L’acompanya una gran Clara Segura i actors secundaris com Salva Reina i la debutant Zoe Bonafonte, que brillen en pantalla.
És important que vegin ‘El 47’, no només la gent que van viure aquells temps i poden sentir-se identificats amb la lluita d’una època que ja sembla llunyana, però no ho és, sinó també les noves generacions. El film serveix de recordatori del que s’havia de fer per aconseguir drets tan bàsics com el de tenir una línia d’autobús al teu barri, un detall que avui en dia donem per fet. A més, valora la capacitat d’unió i d’esforç col·lectiu; uns valors que haurien de ser indispensables.
Si haguéssim de destacar algun aspecte negatiu de la pel·lícula, seria la gran quantitat de personatges secundaris, fet que provoca que alguns quedin descompensats respecte a la resta. Aquest és el cas, per exemple, de Pasqual Maragall, interpretat al film per Carlos Cuevas i que en el conjunt de la història, no arriba a tenir una gran presència en pantalla. A més, la seqüència del segrest de l’autobús resulta força reduïda en comparació amb la resta del film. Tot i això, es comprèn la decisió del director, Marcel Barrera, de donar més pes al procés previ al segrest, que no pas a l’acte en si mateix.
‘El 47′ és una pel·lícula carregada d’emoció, història i dignitat, una obra que et fa empatitzar i entendre el passat recent de la ciutat, a més de reflexionar sobre el present. No és simplement un relat sobre un episodi històric, sinó un crit a la consciència col·lectiva i un homenatge a aquells que van lluitar per un futur millor. Una autèntica joia del cinema català que cap espectador hauria de deixar passar.
Autor
insight redacció
