Written by 07:00 Destacada, Diàlegs

David Serra: “La desaparició de la pintura amenaça des de fa anys”

Serra és creador d’art figuratiu i abstracte

L’artista David Serra pinta des de la comarca d’Osona obres abstractes, un estil nou per a ell amb el que vol desafiar els més rígids pensaments. El pintor,  marcat per una infància difícil a causa d’una greu malaltia, explica des de la seva maduresa com a creador com veu el panorama artístic actual, en un moment en què la COVID-19 ha trastocat també la vida cultural. Segons ell, l’art està definit per les emocions i els sentiments humans, però actualment el mercat domina aquesta mil·lenària disciplina que ha alimentat les ànimes de tants espectadors.    

Quin és el seu element d’inspiració?

Tot allò que m’impulsa a continuar treballant i investigant, sentiments i emocions universals com la posta de sol, la lluna creixent, les persones que passegen, la tristesa, etc. També, Aaron Copland, Karl Jenkins o Philip Glass i tota la música del romanticisme. J.S. Bach, incita a la majoria de gent a trobar Déu, però a mi em trasllada fins a l’horitzó del coneixement per extasiar-me  amb la immensitat desconeguda: un element de creativitat inesgotable.

Quins són els seus referents artístics?

Han sigut molt diversos al llarg de la meva vida. Vaig començar a pintar quan era molt petit, recordo que feia ponts i estructures de ferro. M’agradaven molt els trens, però els de veritat. D’adolescent, Picasso va influir en la meva obra, però després Miró el va rellevar i, actualment, és un autor que encara em sorprèn. També, Kandinski, De Kooning, i tots els expressionistes abstractes. Vull fer una menció especial a les Meninas de Velázquez, la primera vegada que les vaig observar, l’impacte emocional va ser tant fort que no entenia com algú havia pintat aquell quadre.  A partir d’aquell dia, sempre he pintat quelcom que m’emociona, ja sigui art figuratiu o abstracte.

Vostè té una dilatada experiència com a artista. Com situaria les seves obres en el panorama artístic actual?

És difícil situar la meva obra en el panorama actual de l’art. Tampoc sabria definir quin es aquest panorama, ja que segueix simetries molt complexes dirigides per les elits culturals i les econòmiques. Sincerament, només puc dir que m’agradaria que la meva obra se situés en tot allò que pretén connectar sectors molt diferents i explicar diferents realitats.

“La confrontació entre l’abstracte i el figuratiu no ocupa el centre del debat en les discussions artístiques”

Quines dificultats hi ha per destacar en el món de l’art?

Les dificultats són inimaginables. Crec que tothom que es dedica a les arts està d’acord. Normalment a les galeries d’art, excepte el dia de la inauguració, no hi ha quasi mai ningú. Per tant, penso que et podrien atendre mínimament, encara que només sigui per entreteniment. Tot i això, guardo molts bons records d’algunes galeries d’art, amb les quals tinc una molt bona relació, tant en aquest costat de l’Atlàntic com en l’altre.

Una peça de la col·lecció ‘Móns Múltiples’ Autor David Serra.

En la història s’han viscut moments artístics molt rellevants, com les avantguardes, per exemple. Considera que es pot produir un fenomen similar avui dia?

Es possible que la producció artística actual sigui tan efímera com la majoria d’objectes que es fabriquen i que consumim. Per tant, podria ser que la mirada de l’espectador també sigui menys aguda i exigent, cosa que canvia totalment les regles del joc. No puc dir si estem o no en aquest punt. Penso que d’avantguardes sempre n’hi hauran, ja que són una exigència del sistema.

Sovint l’art contemporani es titlla d’incomprensible. Creu que la batalla entre l’art figuratiu i l’abstracte encara és vigent?

L’art contemporani o quelcom avantguardista de qualsevol sector és difícil d’acceptar, però com ja he dit abans, té una durada molt curta. La batalla entre l’art figuratiu i abstracte es resumeix en actituds que van i venen, com ara, en èpoques de crisis i des de la perspectiva comercial, l’art figuratiu pot tenir més èxit. Avui en dia, la confrontació entre l’abstracte i el figuratiu no ocupa el centre del debat en les discussions artístiques, per exemple, jo mateix faig art figuratiu i abstracte.

“Podria ser que la mirada de l’espectador sigui menys aguda i exigent”

La figura del pintor com aquella persona que es contraposa al poder establert, considera que descriu els artistes actuals?

És un tema que s’ha de matisar molt. Per exemple, què vol dir enfrontar-se al poder? I què entenem per poder? Per a mi, el poder sempre té a veure amb l’economia. Obres considerades plenament avantguardistes omplen els despatxos de grans financers i dels directius de corporacions econòmiques, per tant, en aquest moment, se’m fa difícil respondre aquesta pregunta. Però estic segur que hi ha molts artistes que s’enfronten al poder, per exemple, a la meva exposició Els grans  rèptils he intentat criticar el gran poder econòmic.

La llibertat d’expressió en el món artístic és total?

No, en moltes manifestacions artístiques no hi ha llibertat d’expressió i s’ha de denunciar. Alguns cantants de rap, i altres segments de les arts, com les arts escèniques o les pintures murals dels carrers pateixen moltes injustícies.

Quines serien les limitacions d’un pintor avui?

La desaparició de la pintura, amb gran ressò, amenaça des de fa desenes d’anys. Es produeix periòdicament i, per tant, té grans possibilitats de què succeeixi. Seria la fi d’un ofici. Aquesta desaparició s’hauria d’emmarcar en un procés de canvis molt generalitzat i que afectaria a molts sectors, no solament de les arts, sinó també a la vida de la majoria de persones. Tot i així, crec que afortunadament a la pintura encara l’hi queda molt per dir.

“El problema és qui defineix allò contemporani i allò avantguardista”

A més de titllar-se d’incomprensible, també se sol aplicar l’adjectiu d’elitista a l’art contemporani. Creu que ho és?

El problema és qui defineix allò contemporani i allò avantguardista. Depèn dels criteris que fa servir, normalment dictats pel mercat. A partir d’aquí, l’activitat artística es condiciona segons aquesta direcció i es converteix en elitista. No importa si l’art és comprensible o no, simplement es ven i amb això és suficient.

Hauria de deixar de ser-ho?

Segons el meu criteri, sí. Però aquesta és una guerra, la mateixa de sempre.

La pandèmia provocada per la COVID-19 ha trastocat molts àmbits. Com és ara fer exposicions?

Naturalment, tot ha quedat  molt parat: moltes de les exposicions previstes s’han aplaçat d’un any cap a l’altre o directament han quedat sospeses, ja que moltes galeries han tancat. Per tant, la situació de les arts plàstiques és bastant complicada. Sort n’hi ha dels centres d’art i dels museus que fan el que poden.

Com a artista, diria que la pandèmia també transformarà el sector de l’art?

Segur que sí, però no sé com. M’agradaria que sigui més comunicatiu i s´interconnectés amb més àmbits del coneixement i de la societat.  Aquest fet contradiu alguns conceptes avantguardistes, com ara: si l’art té alguna funció al marge del que és estrictament art, no és art. Hi ha algú que pugui definir l’art com a cosa en si mateixa i aïllada en el buit? Jo crec que la creativitat artística es pot integrar en un paisatge de percepcions, il·lusions i emocions. Però ara em fa por que la pandèmia ens faci més individualistes, desconfiats i aïllats i això canviarà molts aspectes, però no sé si serà en la bona direcció.

Aquesta transformació, havia començat abans de la pandèmia?

No sé si s’ha iniciat alguna gran transformació al món de l’art, jo penso que, en general, s’exhibeix el mateix tipus de producte, però diversificat entre els diferents suports dels quals disposen les arts plàstiques. Abans, les avantguardes tenien una línia molt marcada. Ara, per la globalització mercantilista, aquesta línia és més difosa.

“Em fa por que la pandèmia ens faci més individualistes, desconfiats i aïllats”

Què diria que és el que més ha canviat en els últims anys en el món artístic?

Bàsicament, diria que no ha canviat gaire. No ho dic solament jo, sinó que hi ha molts autors que critiquen un art repetitiu, avorrit i absent d’emocions. Tinc l’esperança que el trasbals sanitari que estem vivim provoqui novetats substancials en la profunditat expressiva de les arts. Em quedo amb la cita “Quant ja ho hàgim perdut tot, només ens quedarà la imaginació per sobreviure i continuar”. 

Una obra de la col·lecció ‘Móns múltiples’ de David Serra.

Les noves tecnologies, com han influït en l’art?

Influeixen de la mateixa manera que també ho fan en tots els altres sectors. El problema és que si tot continua teledirigit des del món mercantilista estarem al mateix lloc. Crec que hem d’esperar més en com els artistes evolucionem amb les noves tecnologies. Nosaltres som els grans creadors i, per aquest motiu, m’agradaria fer un petit homenatge al nostre cervell, un òrgan increïble sense el qual, potser, no existiria res. A més, la creativitat és fruit del desequilibri d’un neurotransmissor anomenat dopamina.

Si hagués d’escollir una o dues paraules per definir les seves obres, quina o quines serien?

Realitats ocultes.

Autor

(Visited 234 times, 1 visits today)
Etiquetes: , , Last modified: 29 d'abril de 2021
Close