Una entrevista d’Abril Sucarrat Anglada.
Selva González i Fernández (Barcelona, 1984) és una remeiera que viu a Rocabruna, en un entorn rural i a prop del bosc. Fa uns anys que es dedica a captar l’essència de les plantes d’aquesta zona en cremes, olis i ungüents. N’ha après de manera autodidàctica, amb l’ajuda d’algunes persones del seu entorn i la seva formació com a fitoterapeuta, que l’acredita per fer ús de les plantes amb finalitats terapèutiques. La voluntat de González és la de fugir dels productes químics i reconnectar amb la natura.
Fa cremes i ungüents a partir de plantes naturals. Per què?
Vivim en un món ple de químics i substàncies nocives que saturen el nostre cos. Amb les meves cremes, m’allunyo de tot això i capto els beneficis que ens aporta la natura. Vaig començar fent oli de cop, que es fa amb flors i oli d’oliva, perquè volia cuidar-me i he anat aprenent a fer molts més productes naturals.
Com sorgeix aquest interès?
Volia tenir la sobirania de decidir què em posava a la pell. Sovint es depèn molt d’una indústria que abusa dels químics, i viure a la natura, a prop de les plantes, permet allunyar-se’n. Traslladar-me a Rocabruna, al Ripollès, va ser part del procés. Tenim el poble de Camprodon a prop, però és un indret bastant allunyat dels nuclis urbans. És el que buscava després de viure tota la meva infància a Barcelona.
“Sovint es depèn molt d’una indústria que abusa dels químics, i viure a la natura permet allunyar-se’n”
A Rocabruna, viu a prop de les herbes que necessita per fer els seus productes.
Necessitava retrobar-me en un espai més salvatge i també tenir un jardí propi per plantar herbes medicinals o poder sortir al bosc a buscar-ne. Ara tinc a l’abast tot de plantes que ens permeten cuidar-nos, i també alimentar-nos.
Què utilitza per fer les cremes i quines propietats tenen?
Una planta típica de la terra és el plantatge, que és molt útil per a picades, però també té propietats antibiòtiques. I també recullo moltes flors per fer l’oli de cop que comentava. És molt típic de la zona i va bé per les cremades, les inflamacions i, essencialment, els cops.
“Un dels processos per extreure l’essència de les plantes és destil·lar-les amb un alambí de coure”
Totes les extreu de l’entorn?
Visc en una zona obaga on no toca gaire el sol, i hi ha plantes que no s’hi adapten bé. Les plantes que tinc al jardí són la calèndula, el romaní, la lavanda i la sàlvia. I també l’estèvia o la marialluïsa, però moltes les recol·lecto de l’entorn silvestre.
Com ha après a fer cremes i qui n’hi ha ensenyat?
Soc una persona bastant autodidacta. Ara fa un any que tinc el títol de fitoterapeuta, que m’acredita per fer ús de les plantes amb finalitats terapèutiques. Tot i això, el que sé ho he après, principalment, del contacte amb el territori i del que m’han transmès algunes de les persones que he conegut. La meva àvia feia ungüents quan jo era petita i, aquí al poble, hi viu la Paquita, una dona remeiera que també m’ha ensenyat algunes coses.
“Un dels beneficis de fer servir remeis naturals és que són frescos, recents i mantenen les propietats”
Com és el procés d’extreure l’essència de les plantes i impregnar-la a les cremes?
Hi ha diferents maneres de fer-ho, però una de les que més utilitzo és destil·lar-les. Es pot fer amb un alambí de coure, sobretot aquelles que són aromàtiques. L’aigua bull, el vapor passa per la planta, n’arrossega les propietats i en surt l’hidrolat, que és com una aigua floral. Aquest líquid es fa servir per fer cremes facials i bàlsams per la pell.
Quins utensilis fa servir per fer-ho?
A banda de l’alambí, faig servir morters i tisores per a algunes plantes. També tinc una màquina picadora, per a aconseguir l’essència en pols, i batedores de mà per a les cremes.
Quins beneficis té fer servir els productes fets a base d’herbes naturals en comptes dels productes industrials que podem trobar a farmàcies o supermercats?
Un dels beneficis és que els remeis són frescos, recents i mantenen les propietats. Aquesta és una diferència respecte de les marques industrials, a banda de la personalització, perquè els productes s’han d’adequar al tipus de cabells i pell de cadascú.
“Encara som una minoria els joves que ens interessem per reconnectar amb la natura i els oficis antics”
Creu que la societat cada cop viu més d’esquena a la natura? Per què?
Sí, des de l’era industrial, les persones es van amuntegar en espais de producció i, en conseqüència, van allunyar-se de la vida agrícola. Tot i així, ara hi ha un moviment de gent jove que impulsa projectes per preservar l’entorn o s’interessa per reconnectar amb la natura i els oficis antics, però encara som una minoria.
Abans, les dones que treballaven com a remeieres eren sovint relacionades amb la bruixeria. El que fa té alguna cosa a veure amb la màgia?
Crec que paraules com “màgia” o “bruixa” ja no tenen res a veure amb el seu significat original. Entenc que hi ha una part de ritual en la captació de l’essència de les plantes, i es considera un ofici sagrat. Potser el contacte, el respecte i la connexió que hi ha en el procés té relació amb la màgia.
“Potser el respecte i la connexió del procés té relació amb la màgia, però la paraula “bruixa” ha canviat de significat”
A banda de cremes, també fa amulets. Com funciona?
La meva joieria està enfocada a detacar les propietats dels minerals, que els selecciono segons la persona a qui va destinat. És molt diferent que la producció de cremes, perquè significa construir de nou. A banda dels amulets, també faig cinturons per connectar amb la feminitat.
Autor
insight redacció
