Una crònica de Xènia Danés Pujol.
Menjant calçots amb entusiasme, conduint pel poble, prenent el sol, compartint les seves opinions polítiques amb franquesa o comprant a la carnisseria del barri: així es mostra la Iaia Angeleta al seu perfil d’Instagram. Els seus vídeos, que retraten la vida quotidiana d’una dona de 93 sense pèls a la llengua, han captat l’atenció de gairebé tota Catalunya.
Amb el seu carisma, la seva naturalitat i acumulant més de 127 mil seguidors a Instagram, l’Àngela Coromina s’ha convertit en un fenomen a les xarxes socials que no para de créixer. En menys d’un any, la de Roda de Ter ha aconseguit duplicar i gairebé triplicar el nombre de seguidors de molts creadors joves, passant a ser la creadora de continguts en català que més seguidors acumula a Instagram.
Mentre xaferdejo el compte d’Instagram de l’Àngela, m’arriba una notificació del Jordi, el seu nét, que diu: “Quedem vora les deu”. Així que, amb l’àlbum ‘Balla la masurca!’ de Guillem Gisbert de fons, faig camí cap a Roda de Ter. Feia dies que esperava poder conversar amb ella, tenir l’oportunitat de conèixer la vida de l’Àngela rere la pantalla. A través d’Instagram, sembla una dona excepcional. I és que no tothom, amb 94 anys, acumula tanta energia, ni actua amb tanta vitalitat.
Viralitzar-se a les xarxes
Les xarxes socials l’han declarat iaia de Catalunya. Fa poc més d’un any, el seu net Jordi va començar a publicar vídeos de la seva iaia cuinant, llegint el diari o simplement mirant la televisió. La sorpresa va arribar quan el perfil d’Instagram es va viralitzar, els seguidors creixien exponencialment i els vídeos tenien cada vegada més visualitzacions. Amb un alt sentit de l’humor, els vídeos mostren afecte i respecte a les persones grans, qui ha quedat més que demostrat que poden ser els reis de la festa.
Aquelles primeres converses que enregistraven amb el seu net han estat el detonant per convertir-se en tota una “influencer”. L’èxit dels vídeos ha portat a Coromina a conèixer grans professionals i figures conegudes del panorama català. De fet, l’hem vist en diverses ocasions amb el xocolater Lluc Crusellas, visitant les cabres d’en Peyu, al costat d’en Quim Masferrer o amb l’humorista lo Pau de Ponts, entre molts altres. Fins i tot, ens hem acostumat a veure-la amb les, almenys fins ara, irremplaçables iaies de Catalunya, Pilarín Bayés i Roser Capdevila, a qui els ha sortit una digna competidora.
Una dona extraordinària
Toco el timbre: “Sí, digui’m?”, de seguida obre la porta. “El Jordi m’ha dit que vindries; passa, passa, que fa fred!”. És ella, la Iaia Angeleta. M’acompanya al menjador. “”Mira ja t’he preparat una cadira i ara quan he tornat de comprar, he pujat llenya per fer foc. On has aparcat el cotxe? No t’has pas mullat gaire, oi?”. No para de fer-me les mateixes preguntes que faria qualsevol àvia, després de veure que entres a casa sense paraigua un dia amb el cel tapat.
“Si la pluja no ve del cantó de Malars, no has pas de patir- s’apropa a la finestra- avui no arribarà aquí”, diu. I torna a asseure’s a la cadira. És d’admirar el coneixement meteorològic que té la gent gran.
No és fins que ens asseiem que tinc temps a contemplar el menjador, l’Àngela ha fet tantes preguntes que he oblidat de fixar-me en tot el que m’envolta. Una taula rectangular amb quatre cadires i una tapeta feta de punta al coixí amb un gerro al damunt. Al costat de la taula, un armari farcit de fotografies. Al fons, un sofà i una butaca davant la llar de foc de pedra. Al costat, un petit televisor.
A la paret, quadres de cases de pagès i altres gerros i objectes de ceràmica. L’espai m’és familiar i no perquè hi hagi estat abans. És el que tenen les xarxes, que sembla que coneguis de tota la vida algú que no has vist mai o algun lloc on no has estat.
L’Àngela Coromina, popularment coneguda a les xarxes pel nom de Iaia Angeleta, es considera una dona “normal”. Per la resta, però, rere la dona que acostuma a vestir bates de flors i sabates, s’amaga una de les creadores de contingut més virals del moment. Malgrat acostar-se al centenar, no només condueix sinó que viu sola i sorprèn amb la seva actitud valenta i independent. Cuina, fa les feines de casa, va a comprar i a la tarda, encara es retroba amb uns quants veïns del poble per “fer petar la xerrada”.
La iaia Angeleta vol transmetre amb els seus vídeos que “les xarxes no escauen només al jovent”
Tot això, ho explica amb un to engrescador i deixant clar que les xarxes i les noves tecnologies “no escauen només al jovent” i que “la gent gran també pot treure’n profit”. De fet, el Jordi, qui porta el compte de l’Àngela, en diverses entrevistes ha confessat que aquest és el missatge que volen transmetre els seus vídeos. Amb això, l’Àngela hi està d’acord.
“Fes-me les preguntes que vulguis; si les sé, les respondré”, aclareix. M’estalvio de seguir el que tenia preparat, l’Àngela té molt a dir i se la veu amb ganes d’explicar. I és així com, amb l’escalfor de la llenya, ens endinsem en la conversa. Edats diferents, però amb un llenguatge similar. Sabia què eren realment les xarxes? Què n’opinava? Com és això de fer-se famosa amb certa edat? Com havia estat la seva infància? Qui és realment l’Àngela Coromina?
La clau de l’èxit
Sorprèn que una dona amb 93 anys s’hagi fet viral a les xarxes. Coromina explica que en el seu cas, tot va començar un dia que el Jordi la va enregistrar mentre prenia el sol al pati de casa. L’àvia de Roda de Ter recorda les paraules que li va dir el Jordi abans de gravar-la: “iaia, tu i jo començarem un Instagram; serà la meva forma d’homenatjar-te per tot el que has fet per mi en vida”. L’Àngela reconeix que abans d’això, no sabia què eren les xarxes i que tampoc entén per què els seus vídeos fan tanta gràcia i tenen tanta repercussió i diu: “Trobo estrany que tingui tant èxit perquè soc una dona qualsevol de poble”.
Abans de començar a penjar vídeos, l’Angeleta no sabia què eren les xarxes i no entén perquè s’ha viralitzat: “Trobo estrany que tingui tant èxit perquè soc una dona qualsevol de poble”
Sí, assenyala que és de poble perquè explica que això de la ciutat no la fascina, de fet Barcelona l’atabala. “Entre patinets, motos i taxis… Quina merda!”, riu i afegeix: “Vaig a Barcelona i em poso malalta, però quan torno aquí, ja m’ha passat tot, és com la meva medicina”.
És evident que les seves declaracions autèntiques, que deixa anar sense por a ser jutjada, són el que més ha agradat. I és que, qui gosaria posar en dubte una dona gairebé centenària? Així, estic convençuda, és com ha aconseguit captar l’atenció del públic.
L’Àngela ha estat recentment a la ciutat metropolitana perquè aquest darrer any l’han entrevistat diverses vegades. “No me les preparo pas les entrevistes, Déu me’n guard!”, riu i afegeix: “vaig contestant el que em demanen i el Jordi m’acompanya”. Com tampoc es prepara pels vídeos. La iaia Angeleta diu que quan sorgeix algun tema de conversa amb el Jordi, en comptes de quedar-se entre ells, “en Jordi la grava”. A més a més, explica que el fet de tenir el seu net “donant conversa” rere la càmera, li fa més fàcil deixar-se anar.
“No me les preparo pas les entrevistes, Déu me’n guard!”
A vegades, Coromina diu que ni se n’adona que en Jordi està enregistrant les anècdotes que explica, per això queda tant natural. Això sí, l’Àngela remarca que abans de publicar qualsevol cosa a xarxes, en dona el vist i plau. El que reconeix que tampoc sap fer és penjar un vídeo i que “de tot això se n’ocupa el Jordi”.
De pagès a la fàbrica
Em pregunto el perquè del rebuig cap a la ciutat. La veritat és que és fàcil d’entendre: l’Àngela ha viscut tota la vida entre pagès i el poble. Ara viu a Roda de Ter, però no sempre ha estat així. L’Àngela explica que va néixer al Molí de Galobardes a Prats de Lluçanès i allà s’hi va estar fins que es va casar.
Amb el seu marit, en Joan, se’n van anar a viure a la Caseta d’Utrens, a Pinós de Bas. “La caseta”, com l’anomena ella, està ubicada Santa Maria de Marlès i és la llar on Coromina i Casas van formar la seva família. Tot i això, sols hi van estar dos anys: “Hi havia dues hores a peu fins al poble per camins, perquè no hi havia carreteres”, explica. Després, la família es va traslladar fins a Prats de Lluçanès, a El Grau, on van continuar vivint de la ramaderia i l’agricultura.
L’Àngela explica que “la vida a pagès és molt dura” i reconeix que “tenir bestiar exigeix treballar dia sí, dia també; sense vacances”. De fet, aquest és un dels motius pels quals van decidir, després de tretze anys al Grau, anar a viure a Roda de Ter. Allà, Coromina va anar a treballar a la fàbrica del poble.
La vida a la fàbrica tampoc era per tirar coets, considera que “les jornades eren llargues i pesades, però no tenien res a veure amb la vida al camp”. L’Àngela hi va treballar des dels 36 anys fins que es va jubilar, vora els seixanta. Segons explica Coromina, “com a mínim” a la fàbrica s’asseguraven la setmanada i tenies una jornada laboral fixa: “Sabies quan entraves i quan era l’hora, marxaves”.
Treballar a la fàbrica significava oblidar-se de la feina fins que no tornava a entrar l’endemà per la porta. En canvi, considera que a pagès “casa era feina” i la vida s’adaptava a les necessitats del bestiar. Recorda que treballava de tardes i durant els matins, aprofitava per fer les “feinetes” de casa. Una de les altres coses que la va fer decantar per la seva vida treballant a la fàbrica era tenir els caps de setmana de festa, que com a persona que havia treballat tota la vida al camp, era un veritable privilegi.
A pagès, les condicions meteorològiques no sempre juguen a favor i tan aviat apugen els preus dels aliments pel bestiar, com s’abaixa el preu del producte que es ven. En aquest context, Coromina mostra el seu suport a la pagesia i es posiciona a favor de la Revolta Pagesa, una plataforma que defensa i valora la pagesia, demanant més regulació dels mercats, menys burocràcia en els processos i més suport a l’activitat agrària: “Faig costat als pagesos, això que els estan fent amb els preus del bestiar és molt injust”.
Una vida diferent
Com la majoria de nenes de l’època, Coromina no va poder anar a l’escola fins als 7 anys, perquè tenien una hora a peu fins al poble. De fet, sols va poder anar a l’escola fins als 14 anys, perquè “llavors, a les noies els tocava anar a aprendre a cosir”. “El jovent d’avui en dia teniu molta sort de poder estudiar, a mi m’hauria agradat”, reconeix l’Àngela, que s’emociona. Explica que sempre li havien agradat les matemàtiques i que no li va costar gens aprendre. I insisteix: “Tant de bo m’haguessin donat l’opció de seguir estudiant”.
Creu que les noves tecnoligies han degradat les relacions personals que “abans eren més properes”
Amb això, Coromina parla de com ha canviat la manera de viure amb l’arribada de les noves tecnologies. Considera que, acadèmicament, han estat un benefici pels joves estudiants, però, en canvi, diu que han fet disminuir la vida al carrer. L’Àngela reflexiona sobre les relacions personals, creu que “abans eren molt més properes i emotives, perquè eren en persona i no a través d’una pantalla”.
De fet, la iaia Angeleta encara conserva amistats amb qui es reuneix sovint. “Et fas gran i vas perdent les amistats pel camí”, diu referint-se a la gent que no arriba a la seva edat, però explica que té la sort de reunir-se cada tarda amb tres dones més i un matrimoni per “fer petar la xerrada” una estona. De tant en tant, també queden per fer alguna barbacoa.
Una de les altres coses que troba a faltar la Iaia Angeleta és anar a missa. Abans ho feia cada setmana, però ara, la mira per la televisió. Un altre punt a favor de les noves tecnologies; no haver-se de desplaçar per acudir al culte.
Malgrat els anys viscuts i la seguretat d’ella mateixa, explica que el que més li molesta de fer-se gran és haver de dependre d’algú altre. De moment, l’Àngela manté la il·lusió i diu que mentre la salut ho permeti, seguirà fent vídeos. La “influencer” explica que tenir la família al costat és el que la manté viva, però també la fa sentir viva seguir fent anys podent seguir fent les seves coses.
Amb això m’acomiado de la creadora de contingut a xarxes més gran del país, que abans de marxar diu: “M’ha agradat molt conèixer-te, vols que et deixi un paraigua? Vigila amb el cotxe!”. El que deia, com quan vas a casa l’àvia.
Autor
insight redacció
