Written by 07:00 Destacada, Mirades

‘Els Dimonis del portet’ il·luminen Sant Elm

Per Xavier Ginesta Portet.

El sol que il·lumina Sa Roqueta (Mallorca) és especial, més lluminós i nítid. A qualsevol estació de l’any. Del groc llimona del migdia a tonalitats més vermelloses de bon matí i al capvespre. Però, hi ha un lloc on, quan desapareixen les nuvolades, el groc del sol evoluciona permanentment, durant tot el dia, exhibint una de les paletes de colors més variades que un pot identificar a tota l’illa, amb el permís de l’entronitzada ruta dels pintors que uneix cala Deià a Llucalcari.

La façana marítima de Sant Elm és una estampa pintoresca des de primera hora fins a s’horabaixa, quan des del portet o la platja d’es Geperut hom veu com es va tenyint de tons ataronjats la silueta de sa Dragonera, els primers contraforts retallats al cel de Tramuntana i, no cal dir-ho, la majestuositat innata de l’illot d’es Pantaleu, que no per petit deixa de ser un tros de terra transcendental si ens atenim a una obra tan cabdal com és el ‘Llibre dels Fets’. 

Inclús, explica la llegenda que “avui en dia, alguns pescadors diuen que, quan surt el sol pareix que encara es pot sentir una cançoneta que dona el bon dia. Fins i tot, algun pescador d’Eivissa de la zona de la punta des Jonc, segons com bufa el vent, arriba a sentir una tonada llunyana”. És la cançó matinera, i marinera, que entonen diàriament en Jeroni i en Bufarell, els dos dimonis de Sant Elm, un pescador i l’altre faroner, que després d’anys de fer-se la punyeta perquè un tenia enveja de la feina i qualitats de l’altre, van arribar a la conclusió que era millor cooperar que competir.

Els primers caparrots de Sant Elm

La cultura popular neix i es consolida per aclamació, perquè desborda l’oficialitat quan el poble s’organitza, perquè es codifica gràcies a la constància i l’enginy compartit. En Jeroni i en Bufarell s’han convertit en els primers caparrots de Sant Elm perquè hi ha gent com na Neus Coll que ha tingut idees enjogassades i brillants, les ha escrit, compartit i n’ha fet partícip aquells que volen construir comunitat; gent que amb el seu dia a dia contribueix a trencar l’imaginari col·lectiu de massificació turística que avui embolcalla Mallorca, que la fa intransitable i impracticable a segons quins indrets.

Gràcies als dibuixos de Roberto Campillo, que acompanyen la història narrada per na Neus, així com la mà de Xisco Ballesta, artista multidisciplinari que els ha donat vida perquè puguin desfilar, ‘Els Dimonis del portet’ (Ínsula literària, 2024) ja formen part d’una iconografia mallorquina que de facto reivindiquen, també, aquelles manifestacions que s’han succeït enguany contra un monocultiu turístic que abandona, menysprea la idiosincràsia del lloc i, al final de tot, ha saturat la totpoderosa i històricament neoliberal indústria hotelera.   

L’autora de Els Dimonis del portet’, Neus Coll, amb els aparrots protagonistes, Jeroni i Bufarell. (Fotografia: Xavier Ginesta)

A Sant Elm, els menuts creixeran acompanyats de les aventures d’en Jeroni i en Bufarell, que ballen al ritme que toca la xeremía. És una història la qual els permetrà transitar per espais emblemàtics de la punta més occidental de Mallorca, però també els ajudarà a madurar els seus valors, ja que faroner i pescador, un no té sentit sense l’altre perquè la mar és casa de tots.

Per un infant, un conte és molt més que un conjunt organitzat d’idees, textos i dibuixos que volen transmetre un missatge concret; un conte són milions d’impactes que, gràcies a la imaginació dels més petits, s’organitzen cada dia de manera diferent. I, si bé hi ha un missatge central que l’autora vol transmetre, aquest es transforma, muta, evoluciona i es manté extremadament viu mentre l’infant l’absorbeix i el situa dins del seu món de fantasia particular.

En la història de la Neus, en Jeroni i en Bufarell tenen sort de tenir d’amics un parell de dracs que viuen el castell de Sant Elm (en Tornioles i na Pixadis) i un assenyat corb marí, en Martí, però qui no se’ls imagina alterant l’equilibri innat de sa Dragonera, fent la guitza a turistes badocs, o nedant entre bancs de platejades oblades, perseguint esmunyedissos fadrins i àgils donzelles?

L’encert de ‘Els Dimonis del portet’ és aquest: el reforçament del sentit del lloc, la capacitat de construir una identitat cada dia més singular per un racó de món beneit per la natura on la muntanya s’adorm sobre la mar, on el sol somriu des que surt il·luminant el Puig d’en Farineta fins que decideix anar-se’n a dormir acariciant sa Dragonera.

Autor

(Visited 9 times, 1 visits today)
Last modified: 14 d'octubre de 2024
Close