Written by 07:00 Destacada, Diàlegs

Roger Bosch Puig: “Produir a Sebastián Yatra m’ha obert portes a la indústria musical”

Una entrevista d’Abril Sucarrat Anglada.

Roger Bosch (Gurb, 1997) és productor musical, pianista i DJ llicenciat en Enginyeria Musical per la Berklee College of Music de Boston, Massachussets. Va exercir com a director musical i teclista de Danny Ocean durant un any i també ha col·laborat en la gira d’Alessia Cara. Recentment, ha produït a artistes catalans de gran renom com Els Catarres o Búhos, i també ha col·laborat amb el productor guanyador d’un premi Grammy, Tommy Torres, en la cançó ‘Atado entre tus manos’ de Sebastián Yatra.

Què el va fer decantar per ser productor en comptes d’una altra activitat professional?

Des que tenia tres anys vaig començar a estudiar música i hi he conviscut tota la vida. La meva mare és professora de piano i a casa la música sempre ha estat present. Quan tenia divuit anys pensava que no voldria fer música, perquè sobretot a Catalunya les sortides professionals són limitades. En l’àmbit de la producció no hi ha molt futur, perquè no es valora tant com en altres indrets (per exemple, als Estats Units). Quan estudiava Batxillerat, em vaig presentar a una audició de la Berklee College of Music i em van acceptar. En aquell moment, vaig decidir que volia estudiar Enginyeria Musical, perquè és la carrera més tecnològica dins del món digital.

“Els enginyers musicals treballem perquè la veu i els instruments sonin de la millor manera possible”

Enginyeria musical?

L’enginyeria musical és la part tècnica de la producció d’una cançó. És una professió que inclou diversos processos: des de la gravació, fins a la mescla. Els enginyers musicals treballem amb l’objectiu que la veu dels cantants i els instruments sonin de la millor manera possible.

Ho va escollir pensant en ser productor musical o tenia uns altres plans?

No vaig escollir la carrera pensant en ser productor musical. De fet, quan vaig anar als Estats Units, no sabia quins rols hi havia dins un estudi musical i els vaig anar descobrint a mesura que passaven els cursos. La universitat també em va oferir la possibilitat d’aprendre treballant damunt dels escenaris i això va fer que trobés la meva vocació com a productor. Tot i així, l’aprenentatge era molt polivalent i permetia endinsar-se en diferents disciplines.

“Treballar amb el productor guanyador d’un Grammy, Tommy Torres, va ser un gran oportunitat”

Quin és el primer treball que va produir amb una mica de nom?

El primer treball que vaig produir amb una mica de nom va ser amb Sebastián Yatra. Un professor de la universitat em va oferir l’oportunitat de fer pràctiques a l’estudi de Tommy Torres (compositor i productor de renom), a Miami. En aquell moment encara no era tan conegut com ara, però ja havia treballat amb artistes com Ricky Martin o Alejandro Sanz. A més, era una gran oportunitat perquè Torres havia guanyat un Grammy i col·laborar amb un productor amb aquest reconeixement obre moltes portes.

Per què va decidir estudiar als Estats Units? Amb quins aspectes de la seva carrera professional considera que ha influït el fet d’estudiar en una universitat estatunidenca?

Pel que fa als coneixements que vaig adquirir als Estats Units, no són diferents dels que es poden obtenir a Catalunya, però la mentalitat sí que canvia. Un dels aspectes que més em va canviar, com a professional i com a persona, va ser la connexió entre música i emocions que viuen els americans. Potser no tenen molts coneixements a nivell teòric, però l’emoció i la reflexió que fan de la música és un fet diferencial. Els músics que volen arribar a un públic determinat han de saber què mou a aquell públic i, per això, és tan important el que aprens allà. Un clar exemple d’aquest fet seria l’Adele, perquè el seu públic pot relacionar qualsevol de les seves cançons amb un moment de la seva vida o bé amb una persona.

Roger Bosch treballant en un estudi de música. (Fotografia: Cedida per Roger Bosch)

Com és el dia a dia d’un productor musical?

En la vida d’un productor musical cada dia és diferent. És necessari treballar per projectes i adaptar-se a les necessitats dels músics. Quan no treballo en cap projecte, intento aprendre de manera autònoma en l’àmbit de la producció.

Creu que les seves produccions tenen un tret diferencial que marca un estil?

Potser destacaria que treballo amb el piano i intento innovar tecnològicament per diferenciar-me d’altres productors. Considero que és important no marcar-se un estil, sinó inspirar-se en grans referents i buscar diferents estils musicals. Un referent en la meva carrera ha estat Max Martin, que ha sabut modernitzar-se i adaptar-se amb tots els artistes amb qui ha treballat. Un productor ha de saber connectar amb l’artista i no limitar-se a produir la mateixa sonoritat que altres grups.

“Treballo amb el piano i intento innovar tecnològicament per diferenciar-me d’altres productors”

A Catalunya, ha col·laborat amb artistes tan populars com Els Catarres, Búhos, o Marcel i Júlia. Què significa això per a vostè?

En concert, treballar amb Marcel i Júlia va ser un somni per mi perquè ell havia estat membre de Txarango, que era un dels grups que més escoltava durant l’adolescència. En tots els casos he de destacar que sempre hi ha hagut el factor sort quan he treballat amb aquests referents de la música catalana. Moltes vegades he trobat algun artista per casualitat i hem acordat la col·laboració, com en el cas d’Els Catarres.

I a banda de Yatra, també ha produït a artises internacionals com Reik. Quina experiència, tant professionalment com personalment, li ha aportat?

Professional, permet distingir-se dels altres productors. I, personalment, considero que m’ha aportat la visió de companyonia dins la indústria. És un món competitiu, però en el sentit més sa d’aquesta competitivitat, perquè un dia ajudes als altres productors i un altre dia t’ajuden.

“Un referent en la meva carrera ha estat Max Martin, que ha sabut modernitzar-se i adaptar-se als artistes”

Considera que la música en català troba sovint traves o obstacles en la societat actual? Quines?

Considero que sí, perquè la indústria musical catalana està controlada per poques discogràfiques. Crec que té futur, però s’ha de canviar l’estructura perquè el públic pugui decidir què li agrada i què vol escoltar. Als Estats Units, ha crescut la figura de l’artista independent i això encara no passa aquí.

És important esperonar la producció de música en català per contribuir a la supervivència i a la no desaparició de la llengua? Per què?

Considero que pot ajudar, però la música en català està limitada al públic català. És necessari que les institucions catalanes inverteixin en ajudes per als artistes perquè si no, decideixen cantar en castellà o en anglès. 

“Econòmicament, l’estil de vida d’un músic no és tan senzill a Catalunya com ho és als Estats Units”

Quins creu que són els elements o característiques necessàries per triomfar en el món musical?

Crec que són el talent -que s’ha de reivindicar més i no és innat, sinó que es treballa-, i la mentalitat. En aquest sentit, és necessari assumir que la carrera musical implica canvis positius i negatius constants. Un artista que aconsegueix l’èxit és fort psicològicament, perquè entén la seva professió com un viatge.

Tenint en compte la seva feina actual, és aquesta la projecció que volia donar a la seva carrera quan es plantejava ser productor musical?

La meva feina compleix amb les expectatives de quan em plantejava ser productor musical, però no a nivell econòmic. L’estil de vida d’un músic no és tan senzill a Catalunya com als Estats Units, especialment pel que fa als impostos.

Roger Bosch, preparant-se abans d’un concert. (Fotografia: Cedida per Roger Bosch)

Quins han estat els millors i els pitjors moments que ha viscut com a productor musical?

Sens dubte, potser un dels moments més difícils ha estat la pandèmia de la covid. Tot i això, penso em va permetre fer introspecció per tornar a lluitar pels meus objectius. Per contra, un dels millors episodis de la meva carrera fins ara ha estat segurament col·laborar amb Sebastián Yatra, perquè vaig poder viatjar i veure el món des de la perspectiva d’un artista.

“Col·laborar amb Sebastián Yatra em va permetre viatjar i veure el món des de la perspectiva d’un artista”

Pensa que hi ha intrusisme laboral en la professió de productor musical amb persones que l’exerceixen sense cap titulació? Com pot afectar aquest fenomen a l’ofici?

Considero que la riquesa de la música és poder-la produir amb pocs elements, però sovint la imatge de productor es veu menyspreada. Ser productor implica ajudar a l’artista perquè arribi al seu públic. És important que tothom es pugui expressar, però s’hauria de poder diferenciar la professió de productor d’aquelles persones que ho fan de manera amateur

Com considera que ha canviat el panorama musical en les darreres dècades?

El fet que les tendències evolucionin provoca canvis; no només en la indústria musical, sinó en altres àmbits de la societat com ara la moda. Les noves generacions haurien de respectar els gustos musicals dels altres, encara que no concordin amb els propis. Crec que les xarxes socials potencien un únic gènere musical i això fa que sovint els altres no siguin acceptats socialment.

“S’hauria de poder diferenciar la professió de productor d’aquelles persones que ho fan de manera amateur

Quins són els gèneres que se sent més còmode de produir?

No m’agrada centrar-me en un únic gènere musical, però acostumo a produir música pop. També crec que la música és una ciència, perquè hi ha fórmules per aconseguir que una cançó sigui un èxit. Això passa, sobretot, amb la música comercial.

Darrerament, ha estat un dels promotors del projecte musixacademyes, una formació en línia per aprendre a produir èxits musicals. En què consisteix exactament i quin és el seu objectiu en aquesta iniciativa?

Bàsicament, obrir-me al món musical internacional. He decidit publicar la iniciativa en castellà, perquè el públic potencial no és només de l’Estat, sinó també de l’Amèrica Llatina. A més, m’agradaria canviar la visió general de la producció i adquirir nous coneixements.

“Les xarxes socials potencien un únic gènere musical i això fa que sovint els altres no siguin acceptats socialment”

Quin consell donaria a algú que es volgués dedicar al món de la música, ja sigui a nivell artístic o de producció?

Que es formés en tot menys en música. Cal preparar-se mentalment i buscar recursos econòmics (preferentment dins la pròpia indústria musical, però si no en altres sectors) per finançar-se la carrera. I diria que el més important és tenir paciència i ser constant.

Com veu el seu futur professional?

Incert. El meu somni és ser un empresari de la música i tenir diferents vides dins del sector. Tot dependrà de les oportunitats professionals que tingui, perquè l’experiència obre moltes portes, però no hi ha res garantit.

Autor

(Visited 7 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 8 d'octubre de 2024
Close