Una entrevista de Xènia Danés Pujol.
Abraham Orriols Garcia (Berga, 1996) és periodista graduat per la Universitat Ramon Llull i estudiant del Màster en Anàlisi Política a la Universitat Oberta de Catalunya. Treballa a TV3 però també ha estat reporter a Betevé i ha col·laborat en mitjans com Catalunya Ràdio, la Xarxa, La revista Mirall, La Mañana o Televisió del Berguedà. Va adquirir notorietat per la seva jove aparença mentre cobria les mobilitzacions postsentència a la televisió pública.
Està cansat que se’l reconegui pel periodista que va aparèixer pels informatius de TV3 durant les protestes de la sentència del procés amb casc i armilla?
Gens! Si fos per un error meu, em preocuparia perquè m’ho estarien recordant contínuament, però no deixava de ser una imatge curiosa. En certa manera, he de dir que també n’estic agraït perquè arran d’això em van arribar ofertes de feina que, probablement, no m’haurien arribat si no hagués sigut per aquest rebombori.
Recapitulem les seves arrels. En quin moment l’Abraham de 18 anys decideix estudiar Periodisme?
Ho escullo perquè m’agradava molt la televisió com a format i havia començat a col·laborar a Televisió del Berguedà. Si no hagués estat per això, hauria estudiat Dret, que és cap on m’enfocava al batxillerat. De fet, vaig començar el grau de Comunicació Audiovisual perquè volia estar darrere les càmeres, però vaig decidir pel canvi a Periodisme seguint la recomanació del meu tutor.
Com es prenen a casa aquest canvi d’última hora?
Realment, no els va sorprendre. Sempre m’han vist sent un friqui del format de la televisió. Una de les coses que m’agradava consultar, i consulto, són les audiències (Riu). A la majoria dels mortals els hi és absolutament igual, però a mi em fascina. A casa, tampoc em van dir mai que no trobaria feina. De fet, he de confessar que això ens ho repetien més a la universitat.
“M’impressiona una mica que s’emmirallin en mi”
Ens comentava que es veia incapaç de fer allò que feien aquells en qui s’emmirallava. Ha acabat treballant a TV3 sent molt jove i convertint-se en un referent per molts. N’és conscient?
M’impressiona una mica que s’emmirallin en mi. Tinc la sensació que només he intentat treballar tan bé com he pogut. De fet, considero que encara estic construint-me i, a hores d’ara, continuo emmirallant-me en referents.
A la televisió pública hi va fer les pràctiques. Creia que hi havia possibilitats de treballar-hi algun dia?
Per mi treballar a TV3 era un somni, però també em semblava un objectiu inassolible, com a mínim a mitjà o a curt termini, no només perquè ho veiés molt llunyà, sinó perquè realment la situació econòmica i de contractacions temporals no feia pensar gens que hi hagués intenció d’introduir gent nova. Per això, les pràctiques me les vaig agafar com quatre mesos d’aprenentatge: les vaig aprofitar al màxim i vaig intentar donar el millor de mi.
“Crec que per aconseguir dedicar-te al periodisme, t’has d’atrevir a provar-ho”
Tenint present aquesta experiència, què li aconsellaria a un estudiant del grau de Periodisme?
Crec que per aconseguir dedicar-te al periodisme, t’has d’atrevir a provar-ho. Com a estudiant, les primeres nocions de l’ofici són les pràctiques. Considero que aquestes són l’assignatura més important del grau. Aprens l’ofici de manera palpable i, a la vegada, també llaures les possibilitats reals que et contractin. Les pràctiques són la porta d’entrada a les empreses. La immensa majoria de persones que entren a TV3 havien estat estudiants en pràctiques. És una de les vies a través de les que recluten personal, més que res perquè ja saben com treballes. Això no només passa a TV3. De fet, quan vaig fer les pràctiques a Betevé també m’hi vaig quedar.
Ha comentat que és un friqui de les audiències. Quantes persones veuen un TN?
Afortunadament, moltes! De mitjana, una emissió del migdia-vespre la miren unes 500.000 persones.
“TV3 té una credibilitat guanyada, un prestigi des de fa 40 anys amb molta gent remant en una mateixa direcció, i jo hi vull contribuir”
I com es gestiona aquesta pressió i aquesta responsabilitat? Pensa en les audiències quan apareix en pantalla?
No (Riu). Pensar en la quantitat de gent que m’està veient en directe em superaria. Tanmateix, el que sí que saps és que tens un compromís clar amb intentar fer la feina bé. Els serveis informatius de TV3 són un engranatge enorme i tu ets només una peça més. Perquè això tiri endavant, totes les peces han de funcionar. TV3 té una credibilitat guanyada, un prestigi des de fa 40 anys amb molta gent remant en una mateixa direcció, i jo hi vull contribuir.
Abans de TV3, havia estat a la Televisió del Berguedà, a La Mañana… Més que haver estudiat periodisme, creu que el que l’ha portat a TV3 és partir d’aquesta base?
És la suma. Cal estudiar Periodisme per exercir Periodisme, però, a la vegada, contribueix molt a la teva formació participar dels mitjans locals. No només perquè t’ofereixen una primera oportunitat, que sempre és molt difícil de donar i de rebre, sinó perquè és un ensenyament addicional a la universitat.
“No em sembla intrusisme laboral hi hagi gent fent formats d’entreteniment sense haver estudiat Periodisme”
Cada vegada es veuen més cares que arriben als mitjans des del món digital sense haver estudiat periodisme. Hi ha qui parla d’intrusisme laboral. Ho considera així?
Crec que es barregen pomes amb peres. Dins els mitjans de comunicació hi poden haver figures instagramers o tiktokers, així com hi ha lingüistes o documentalistes. No em sembla intrusisme laboral que facin un format d’entreteniment sense haver estudiat Periodisme. El que no em semblaria bé és que presentessin els telenotícies.
El sector pateix una taxa d’atur molt alta i això força a molts periodistes a acabar escollint una altra feina. Què creu que hauria de canviar per revertir la situació?
Aquesta és la pregunta del milió. És un sector que té associades unes particularitats, com la temporalitat, que li juguen en contra. Hi ha molts autònoms que cobren per fotografia o per article, i els preus són molt baixos. A més, hi ha una diferència molt gran entre les remuneracions als mitjans públics i als privats. Això provoca que molts periodistes que no entren al sector públic canviïn de branca a la comunicació corporativa. Potser, més que solucionar-ho, el que estaria bé fer és reivindicar l’ofici.
“Cal reivindicar la importància del periodisme i tenir clar que una democràcia sana no és possible sense aquest”
Reivindicar l’ofici? En quin sentit?
Doncs reivindicar la importància del periodisme i tenir clar que una democràcia sana no és possible sense aquest. És una feina per la qual has d’estar ben qualificat; té associada una pressió, una responsabilitat i un compromís vers la societat, cosa que demana que estigui també ben remunerada.
Creu que això no només passa amb el periodisme?
No, també a altres sectors com l’artístic. Com que la gent necessita oportunitats, i es tracta d’un ofici molt vocacional, moltes feines s’acaben fent per “amor a l’art”, per visibilitat i sense remuneració. Aquest fet només provoca una cosa: la precarització del sector. A mi no se m’acudiria anar al forn i no pagar la barra de pa. Per la mateixa regla de tres, no aniré a presentar un acte si no hi ha pressupost.
L’aparició de la intel·ligència artificial ha provocat un gran impacte en molts àmbits. Com ha afectat els mitjans de comunicació?
És una eina que realment fa por; no saps fins a quin punt pot arribar i cada vegada està sent més complicat detectar què és veritat i què és mentida. Tanmateix, té moltes potencialitats que redaccions com la de TV3 estan intentant introduir.
“La IA fa por, però li mancaran matisos, empatia i sentiments que sí que té la intel·ligència humana”
Creu que aquesta podria acabar amb el periodisme?
A veure, hi ha tasques concretes del periodisme que la intel·ligència artificial pot fer, però no les suficients per a acabar-lo substituint. Des del meu punt de vista, la intel·ligència artificial no pot fer una crònica. Potser tindrà la informació, t’ajudarà a l’hora de destacar paraules claus, et farà propostes de titulars, però li mancaran matisos, empatia i sentiments que sí que té la intel·ligència humana.
Fa uns mesos compartia un fil de Twitter explicant que patia una malaltia minoritària: neuritis òptica. Què és i com l’afecta?
Es tracta d’una malaltia neurològica associada als anticossos MOG (Glicoproteïnes de la Mielina dels Oligodendròcits). Senzillament, el cos detecta com a externs uns anticossos i els ataca. Això provoca una inflamació, que dona nom a les neuritis òptiques i fa que perdis visió. Cada persona és un món i no afecta a tothom de la mateixa manera. En el meu cas, perdo visió de l’ull esquerre i he tingut diferents brots al llarg dels últims anys.
Què el porta a explicar-ho?
Es tracta d’una malaltia amb què convisc des de fa molts anys i que, per tant, visc amb normalitat. Mai l’havia ocultat, però tampoc ho havia explicat obertament, perquè no em volia convertir en portaveu de ningú. Per reduir la inflamació s’ha de dur a terme un tractament pel qual he hagut de demanar la baixa en certs moments. Quan acostumes a sortir per la televisió, la gent nota la teva absència i pregunta, i preferia explicar-ho.
Tot i aquest mal tràngol, acaba de publicar el seu primer llibre: ‘Una vida a les muntanyes’. Per què decideix obrir-se al món literari?
Realment, ha estat de rebot. Ara mateix, escriure un llibre no entrava en els meus plans i m’ho havien proposat alguna vegada, però mai acceptava perquè no sentia que tingués res a explicar que donés per un llibre. Quan em va arribar la proposta d’escriure sobre la pastora Marina Vilalta, em va agradar més. En conèixer-la vaig saber que tenia una vida de llibre que mereixia ser explicada. Va ser llavors quan m’hi vaig posar.
Ara està fent gira de presentacions per tot Catalunya. Què s’endú d’aquesta aventura?
La veritat és que està sent molt bonic. Personalment, m’enduc el vincle amb la Marina i amb la seva família. De fet, encara pujo a Bruguera (Ripollès) i no perquè estiguem escrivint una segona part del llibre. Professionalment, m’enduc un món totalment desconegut per mi, el de l’editorial. M’ha sobtat trobar-me en la faceta d’entrevistat, fer presentacions, anar als mitjans… No hi estic acostumat!
Per l’Abraham de fa uns anys, treballar a TV3 era un somni. Com es veu d’aquí a uns anys?
No soc molt de somniar. He vist que està bé deixar-se sorprendre. En aquest sentit, soc poc ambiciós. Tot i això, és cert que estic disposat a experimentar dins el gran ventall de possibilitats que ofereix el periodisme.
Autor
insight redacció
