Una proposta d’Abril Sucarrat Anglada.
‘Escape Room’ és una comèdia escrita per Hèctor Claramunt i Joel Joan que ha triomfat als teatres. Des del 2023, després de l’èxit de la primera obra i amb la producció d’’Escape Room, la pel·lícula’ (disponible a Netflix), la segona ens permet gaudir d’un vespre de teatre, comèdia i unes píndoles de terror. El Teatre Condal, situat a l’avinguda Paral·lel de Barcelona, s’omple de dimecres a diumenge per veure com una parella i una exparella —tots amics entre ells— coincideixen en un bar modern “per casualitat” cinc anys després de trobar-se atrapats en un escape room que va canviar la vida dels quatre protagonistes.
L’entrada a platea és acompanyada per música de fons que situa l’espectador en un ambient de terror. L’obra comença amb un informatiu de Toni Cruanyes, que explica com l’Edu (interpretat per Joel Joan), la Marina (interpretada per Paula Vives), la Vicky (interpretada per Agnès Busquets) i en Rai (interpretat per Borja Espinosa) van aconseguir escapar del Decapitador d’Hostafrancs gràcies, sorprenentment, a un plàtan (bé, a una banana, segons la comicitat que caracteritza el personatge de l’Edu).
Malgrat aquest repartiment d’actors, a causa de l’extensió del temps de l’obra, tots els actors compten amb un suplent, de manera que es poden donar canvis en els intèrprets. Tot i així, l’essència de l’obra i la caracterització dels personatges es manté en la funció.
Pels nostàlgics de ‘Plats Bruts’, l’obra permet recordar aquesta sèrie pel retrobament en escena dels mítics David (Joel Joan) i Stasky (Borja Espinosa), que després de 22 anys continuen mantenint la complicitat i amistat dels personatges (encara que en David es pixés a la cervesa de l’Stasky al capítol ‘Tinc set de venjança’).
Un dels eixos principals de l’argument és la política. Ja en la primera versió, el procés català marcava la relació entre la parella principal, amb l’Edu enganyant a la Marina fent-li creure que era independentista quan, en realitat, tenia el carnet del PSC. Cinc anys després sembla que els partits polítics no són el seu principal problema en la relació; ara, la hipocondria de l’Edu (derivada de la covid) i la seva dificultat per prendre decisions són el que fan dubtar a la Marina.
La Vicky sembla haver superat el seu trencament amb en Rai, tot i que no s’està de criticar-lo quan no hi és (i quan hi és, també). Ara és una directora d’èxit a punt per triomfar al Festival de Toronto amb la seva última pel·lícula, que ha tingut un canvi inesperat d’actriu (incògnita que es resol al llarg de l’obra). En canvi, en Rai ha canviat de disciplina artística, però encara manté la personalitat descarada que el caracteritzava en l’anterior representació.
L’acció es desenvolupa en dos escenaris connectats per un muntacàrregues. Encara que semblés impossible, els protagonistes es tornen a trobar atrapats en un escape room que hauran de resoldre si volen sortir-ne amb vida, perquè el comptador d’una bomba situat al capdamunt de l’escenari fa que cada minut sigui important. Ara, però, la veu cantant del joc no és el doctor Mengele, com ho era a la primera obra marcada per l’ambientació nazi, sinó que és el Gran Houdini, mestre de la màgia i l’escapisme. Les proves que han de superar estan estretament relacionades amb els seus sentiments i amb aspectes de la seva vida que pretenen amagar. El diàleg entre els personatges només es veu interromput pels riures que esclaten entre la gent del públic com a conseqüència, no només d’un bon guió, sinó també de la gestualitat dels actors en escena.
L’èxit de l’obra també ve donat, sens dubte, per l’actualitat dels temes que tracta i els debats que planteja. Si bé a la primera obra un aspecte notori era el tractament en femení que feia de la resta de personatges la Marina, en aquesta segona part destaca el llenguatge inclusiu que inicia un cinquè personatge, Max (interpretat per Irene Jódar), que inclou la forma “totis” per referir-se a la totalitat dels intèrprets. Altres temes que són importants en el desenvolupament de l’acció són la lluita feminista, que es vincula amb la cosificació de la dona, i l’anticapitalisme, valors que defineixen la Vicky i la Marina, respectivament. Tot i així, es van descobrint al llarg de l’obra les contradiccions amb les quals s’enfronten per continuar defensant-los.
Com a peça teatral, té un argument circular, perquè tots els fets que tenen lloc i els elements que es tracten es recuperen al final de l’obra per resoldre aquelles incògnites plantejades. És convenient destacar el paper de Joel Joan, extraordinari com sempre, que, com a “cap de colla”, guia la resta de personatges i el públic cap a la comèdia, en la seva forma més sincera. Sens dubte, és un pla cultural molt recomanable que estarà disponible fins al 14 d’abril del 2024 al Teatre Condal de Barcelona. Tot apunta que hi haurà una tercera entrega d’Escape Room, tal com deixa entreveure el número tres que apareix a l’escenari quan es tanca el teló d’aquesta segona entrega. Per tant, segurament podrem gaudir una vegada més d’aquesta comèdia terrorífica.
Autor
insight redacció
