Una crònica de Xènia Danés Pujol.
Sembla estrany que just a mitjans de desembre, es comencessin a treure les primeres bufandes de l’armari. Faltaven pocs dies per Nadal i el fred amb prou feines es començava a manifestar a la plana de Vic, on les primeres glaçades enfarinaven els camps i els vehicles lluïen una fina capa de gel a primera hora del matí. Anys enrere, a principis de novembre, ja renegàvem pel fred. Podríem fer veure que no entenem què passa, però ho sabem de sobres: el canvi climàtic és una realitat.
Mentre ens alliberem del sentiment de culpa i l’aboquem a les grans fàbriques emissores de CO₂ a l’atmosfera, som plenament conscients que el punt d’ignorància humana ha estat el detonant de la catàstrofe. No ens són suficients els dràstics canvis de temperatura per adonar-nos de la gravetat del problema? Per sort, hi ha persones com Dora Jené Sanz i Estrella Dorca Peix, dues dones conscients de la necessitat de canvi per salvar el planeta, que actuen en conseqüència. Els seus ideals s’han materialitzat a Vic, amb l’obertura d’una boutique de roba de segona mà per donar-li una nova vida.
Cutre Factory
Falten pocs minuts per les nou del matí i és la Dora qui m’obre la porta de Cutre Factory amb un somriure d’orella a orella, se la veu feliç. La botiga encara pateix les conseqüències de la glaçada, l’ambient encara no s’ha posat a to i el fred s’apodera del local. S’asseu a una de les butaques que queden arraconades al fons, un espai des d’on contemplar amb nitidesa cada un dels racons coberts de peces de roba singulars, úniques.
Mentre s’empassa el te, amb la tranquil·litat que transmeten les veus de dones pioneres de diferents gèneres musicals que sonen de fons, es broda una conversa que em fa adonar que rere la botiga, hi ha una història a explicar. Aquest projecte de “cutre” no en té res i, de cop, el nom pren tot el sentit del món.
Moda lenta
A finals del 2021, Estrella Dorca obria les portes de Cutre Factory a la capital d’Osona amb la intenció de fer realitat el desig d’obrir una botiga de roba. I no només això, sinó de fer-ho a través d’un projecte conscient, que recull un seguit d’iniciatives enfocades a l’economia circular i a la moda lenta, després d’anys de ser consumidora freqüent de la indústria de moda presta (coneguda internacionalment amb el terme “fast-faishon”) i volen entomar un canvi “per acabar amb el gran monstre”, explica Dora Jené, qui actualment encapçala el projecte.
“Per voler fer el canvi, és crucial tenir present que la indústria de la moda és una de les més contaminants”
Dora Jené Sanz, propietaria de Cutre Factory
“Per voler fer el canvi, és crucial tenir present que la indústria de la moda és una de les més contaminants”, afirma Jené, que detalla que “la creació de tendències de curta durada fomenta la sobreproducció a baix cost de col·leccions de roba, que acabaran generant un impacte mediambiental en ser abocades en grans quantitats a espais naturals com el desert d’Atacama a Xile, que és el “cementiri” de roba més gran del món”.
En contraposició a aquest concepte i per combatre’l, ha nascut el de moda lenta o “slow-faishon”, que abraça la importància de tenir en compte els processos i els recursos necessaris per fabricar les peces, assegurar-se que siguin de bona qualitat perquè perdurin en el temps i tornar, en definitiva, als orígens d’aquesta indústria, en els quals la gent no canviava tant el seu armari. En addició, aquesta tendència valora el tracte just de qui produeix aquesta roba i que sigui sostenible.
A Vic, Cutre Factory s’ha convertit en un punt de trobada de dones d’Osona, i ara ja, gràcies a les xarxes socials, d’altres parts de Catalunya, que comparteixen valors: la sostenibilitat i l’amor per tots els conceptes que promou aquesta petita boutique. Així ho diu Jené: “El que allunya Cutre Factory de la resta de botigues de roba, més enllà de la seva filosofia, és la comunitat de dones que hi ha al darrere. El 90% de les peces de roba que veus aquí, són de segona mà i ens les porten clientes que decideixen buidar els seus armaris”.
És així com, passejant per la botiga, s’entén la peculiaritat de cada una de les peces que hi ha a l’interior. Queda clar que totes són úniques, en patrons, colors i talles, perquè cada una té una història singular al darrera i ha arribat fins al seu penjador de Cutre Factory per un motiu diferent. Per trobar l’adequada, la que més encaixa al comprador, cal també dedicar-hi temps; és moda lenta que s’haurà d’escollir lentament, com no podria ser d’una altra manera.
Jené, que actualment capitaneja aquest projecte de moda sostenible i conscient a Vic, s’ha acostumat a les cares de sorpresa quan la gent entra a la botiga i s’adona que la roba és de segona mà. El cert és que t’hi has de fixar, perquè tot el que tenen està en perfecte estat.
Cutre Factory vol impulsar un canvi en la percepció que té la gent de la roba que ha estat prèviament usada
Una pràctica estesa a Europa
D’entrada, mentre que a la resta de països europeus comprar roba de segona mà està ben vist i és més que habitual, aquí encara costa. De fet, Cutre Factory pren partida també amb el rerefons d’impulsar un canvi en la percepció que té la gent de la roba que ha estat prèviament usada.
Des de la botiga detecten que els que hi compren per primera vegada ho fan atrets pels “preus assequibles o el bon estat amb què es troba la roba”, així com les característiques que la diferencien d’altres comerços d’aquest tipus.
El tret distintiu de Cutre Factory, a banda de l’elegància en la distribució de la roba que hi venen, és que cada una de les peces que els arriben, passen per un filtre abans de ser exposades. S’exigeix que no mostrin símptomes d’envelliment, sinó que siguin aparentment noves o hagin estat molt ben tractades. Tota aquella roba que no passa aquests filtres, es porta a Càritas per donar-li una segona vida o es retorna.
Res fa deixar d’estar pendent del que explica la Dora, i abans de plantejar-li com funciona el sistema per fer que els arribi roba (un mínim de cinc cops per setmana), ella s’avança. Explica que es tracta d’un mètode senzill, però engrescador; per cada peça de roba que algú porta a la botiga, se li dona a canvi un nombre de punts simbòlics, que equivalen a un tant per gastar en roba de la botiga.
Les botigues de roba de segona mà et proporcionen un armari per tota la vida, lluny de les tendències
“Així és com s’aconsegueix que cada dia hi hagui peces noves”, detalla la propietària, que des d’un principi s’explica amb molta raó: Les botigues de segona mà tenen, efectivament, valor afegit. I és que, a banda de contribuir en preservar el planeta, hi pots trobar joies com peces de fa anys, que ja no es troben en el mercat actual de la moda i que potser ajustar-se perfectament al que estàs buscant. Aquestes botigues et proporcionen un armari per tota la vida, lluny de les tendències per acabar amb el consumisme constant i definir un estil propi, per sempre.
Reduir, reciclar i reutilitzar
Si bé el 90% de la roba de Cutre Factory és de segona mà, també n’hi ha de nova. I no és perquè renunciïn a l’objectiu del projecte, també és moda sostenible. Jené Sanz ho explica apropant-se al taulell on, per exemple, hi ha exposades les joies que fa la Patrícia; són fetes a partir de plàstics que es troben al mar, als que es dona un segon ús. I com la marca de la Patrícia, moltes d’altres.
La moda lenta aposta, principalment, per reduir els processos de producció, fins al punt d’arribar a fer-ho només sota demanda. A més a més, pretén que tots els residus generats per aquesta indústria siguin reutilitzables. Segueix, en definitiva, la filosofia de les tres “r”: Reduir, Reciclar i Reutilitzar.
De fet, aquesta és la finalitat de les marques de proximitat, que ocupen aquest petit percentatge en l’espai de Cutre Factory. La implantació d’aquestes marques, totes capitanejades per dones emprenedores conscients de la problemàtica, reforça el discurs de la botiga.
Jené considera que tenir aquests articles a la botiga, ajuda a donar visibilitat a aquestes marques sostenibles i, a la vegada, contribuir amb el seu creixement anant en contra també del “greenwashing”. Aquest és un concepte que adopten grans cadenes que, per afavorir i netejar la seva imatge, fan creure al consumidor que els seus productes són sostenibles, quan no és així perquè continuen fent pràctiques que perjudiquen el medi ambient.
Passar per l’emprovador, un valor afegit
Més enllà del discurs de preservar el comerç local, una de les preguntes que formulava el meu cap repetidament mentre conversàvem a la botiga és com s’arriba a obrir una botiga física amb roba i joies de segona mà en plena era digital. A internet, hi ha plataformes a bastament conegudes com Vinted o Wallapop, que tenen una funció semblant i ens permeten comprar des del sofà de casa.
“Vinted o Wallapop han aplanat el terreny a botigues de segona mà”
Dora Jené Sanz, propietaria de Cutre Factory
No obstant això, Jené no els percep com a competidors. Encara més, creu que han estat “un reforç i han aplanat el terreny a botigues de segona mà fent desaparèixer el tabú, que encara ara existeix i la mania d’estrenar qualsevol producte, més enllà de la roba”. “Són aplicacions que no deixen de promoure el consum conscient; reutilitzar i donar una segona vida a la roba”, afirma la responsable de Cutre Factory.
Els temps ha passat volant mentre parlàvem, amb el soroll de la porta torno a fixar-me en la botiga i m’adono que ja passen pocs minuts de les deu del matí. Han arribat les clientes més matineres. És sorprenent com tot allò que havia explicat la Dora es fa palès; una de les noies que ha entrat buscant uns pantalons de pana, en particular. Malgrat marxar sense, també ho fa amb l’esperança que algú s’hagi cansat de portar els seus i li faci arribar a la Dora, algun dia, sense pressa.
Una altra de les clientes que ha creat la porta d’entrada ho fa amb dues bosses, plenes de roba. En moments com aquest, és inevitable contemplar la cara de felicitat de la Dora, qui de seguida comença a remenar i validar que tot el que li han dut compleix amb els requisits de la botiga per començar-ho a col·locar.
“Tot i tenir un magatzem amb tota la roba que no exposo perquè no tenim espai per tot, em fa feliç veure com la gent després de dos anys encara confia en nosaltres i ens porta el que no es posa”, diu la Dora, que afegeix: “això em fa ser optimista i pensar que encara no ho tenim tot perdut”.
Arriba el moment de marxar. Després d’haver pogut fer algunes fotos per immortalitzar l’espai, m’acomiado de la Dora amb un fins aviat, perquè Cutre Factory ja s’ha convertit en un dels meus punts de referència per continuar evitant, en la mesura del possible, la destrucció del planeta.
Autor
Ariadna Reche Vilanova
