Una entrevista d’Anna Barraza López.
Marta de Genover Miquel (Vilopriu, 2003) és una amazona que practica volteig des de fa sis anys. Es tracta d’un esport minoritari a Espanya, que consisteix a fer acrobàcies sobre un cavall en moviment. Ha estat al club de volteig de Girona i, actualment, forma part de l’equip Volteo Star de Madrid, on viu des de fa poc perquè hi estudia Veterinària.
El volteig és un esport poc conegut a casa nostra. Com el descriuria?
El que explico sempre que algú m’ho pregunta és que és un esport que barreja la gimnàstica artística amb un cavall en moviment. Hi ha tres tipus de volteig; el de competició, que pot ser internacional o nacional; el volteig lúdic, que sol ser més per a nens o pels casals perquè aprenguin a muntar a cavall i tenir una mica més d’equilibri; i el volteig terapèutic, que és menys acrobàtic i es fa per connectar amb el cavall, tenir més mobilitat o coordinar millor el cos.
Com va descobrir aquest esport?
Feia gimnàstica rítmica i muntava a cavall. Un dia, en una hípica, vaig veure nens i nenes que feien acrobàcies damunt dels cavalls i em va cridar molt l’atenció de seguida. A poc a poc, vaig anar descobrint què era el volteig i que hi havia clubs que, fins i tot, competien. L’any 2017, vaig trobar el club de Girona, que és l’únic que es dedica a la competició de Catalunya. I quan ho vaig provar, em va encantar. Ara fa dos anys que formo part d’un equip de volteig de Madrid, el Volteo Star.
“És cert que amb el volteig assumeixes el risc d’estar a sobre d’un animal que es mou”
En un esport on el més important és l’equilibri, no deu ser estrany caure o lesionar-se. Pot arribar a ser perillós?
Precisament, crec que un dels motius pels quals la gent no coneix el volteig és perquè els transmet por, però no considero que hagi de ser així. Per mi és tan perillós com qualsevol altre esport, tot i que sí que és cert que assumeixes el risc d’estar a sobre d’un animal que es mou i que mai controles del tot. Nosaltres entrenem molt a terra abans de pujar al cavall i, fins i tot abans de fer el pas, ho provem en un cavall de mentida. No pots enfilar-te al cavall fins que no et surt perfecte. Òbviament, el primer dia no començaràs a fer mortals a sobre del cavall; tothom sap els seus límits i només aconsegueixes fer els moviments, quan et sents capaç de fer-ho.
Quins rols hi ha dins d’un equip de volteig?
Fonamentalment, tres. Hi ha una persona que adquireix el rol de voltejador, que és qui fa les acrobàcies damunt del cavall, i una que fa de “longer”, que és qui guia el cavall amb una corda mentre va donant voltes en cercle. I, evidentment, també hi ha el cavall, que té un paper protagonista. A més, quan es competeix hi ha tres rols de voltejador: el base, que és qui aguanta a les persones que fan les acrobàcies i ha de tenir molta força; el flyer, que solen ser els més lleugers perquè fan les acrobàcies i han de ser flexibles; i un tercer rol que tant pot fer de base com de flyer, depenent del que calgui. Jo soc un entremig, puc fer una mica els dos rols.
“Abans de pujar al cavall, entrenem moltes hores a sobre d’un poltre de gimnàstica esportiva”
Com són els entrenaments que segueix un equip de volteig?
Normalment, l’equip s’organitza per treballar aspectes diferents cada dia. L’entrenador guia a tothom perquè cadascú faci els exercicis que necessita. Passem moltes hores fent preparació física i, abans de pujar al cavall, entrenem a sobre d’un poltre de gimnàstica esportiva. El cavall és una part molt important d’aquest esport, però al seu damunt hi acabes passant només un 20% del temps. Així que també és molt necessari entrenar a terra.
“Els cavalls per aquest esport solen ser alts i amb un dors fort, perquè puguin aguantar el pes de fins a tres persones sense patir problemes d’esquena”
Quines característiques han de tenir els cavalls per poder dedicar-los al volteig? De quina raça són?
Tots els cavalls dels equips bons són cavalls alts i amb un dors fort, perquè puguin aguantar el pes de fins a tres persones a sobre sense patir problemes d’esquena. El que tenim a l’equip és un Warmblood holandès, però també s’utilitzen molt els Hannover. Tot i que he de dir que a França, també he vist que fan volteig sobre ponis.
Com s’entrenen els cavalls?
Els cavalls no poden entrenar volteig cada dia de la setmana i, per això, es combina amb una base de doma clàssica i sortir al camp a trotar. La seva alimentació sol ser a base de pinso i farratge; però els dies que tenen alguna competició, se’ls sol donar algun tipus de suplementació perquè tinguin més energia i si fan algun sobreesforç, se’ls posen electròlits a l’aigua.
“Ni el campió del món viu del volteig i s’ha de tenir en compte que el manteniment dels cavalls és molt car”
Es pot viure del volteig?
No, ni el campió del món viu del volteig. Els professionals guanyen diners perquè quan es retiren de la competició es dediquen a fer cursos per ensenyar a altres el que saben i els seus mètodes; aquests cursos els cobren bé, però per molts que en facin, no els permet viure només d’això. A més, quan es guanya una competició, no es guanyen diners com passa a altres esports, es guanya el reconeixement i dona un bon nom a l’equip. També s’ha de tenir en compte que el manteniment dels cavalls és molt car.
Per què va anar a Madrid? Hi ha més tradició de volteig que aquí?
Vaig venir, principalment, per estudiar Veterinària, però sí que hi ha més tradició aquí que a Catalunya; tot i que en general, hi ha molt pocs equips a tot arreu d’Espanya. Recordo que quan vaig començar, només n’hi havia cinc a tot l’Estat. Ara s’han anat creant més equips i només aquí a Madrid ja n’hi ha tres. Tot i això, en total no arribem a la desena de clubs: N’hi ha un a Huelva, un altre a Mallorca, dos a Menorca i el de Girona, on estava jo.
Creu que més gent hauria de conèixer aquest esport?
Sí, definitivament. És veritat que en els últims anys ha anat creixent i cada cop és més conegut, però m’agradaria que ho fos molt més. És un esport molt complet que combina totes les destreses perquè per practicar-lo es necessita agilitat, equilibri, força, flexibilitat…
Hi ha algun país on tingui molts seguidors?
Sí, en realitat a la resta d’Europa es practica molt i és conegut. Els campions mundials actuals de volteig són els francesos; allà tenen molts equips, igual que a molts altres països europeus. Considero que aquí falta inversió i més iniciatives per impulsar aquest esport; tenir un equip de volteig és car i, tot i que la federació espanyola d’hípica ajuda molt i intenta visualitzar l’esport, encara costa.
A quins campionats ha participat? S’està preparant per a algun en concret? Principalment, faig els territorials, però també competeixo en els nacionals, que són a Madrid i també he participat en el campionat d’Espanya. Aquest últim se celebra al juny i per poder-hi anar has d’haver concursat en un campionat nacional primer. A part d’això, l’any passat vaig competir internacionalment a França, va ser una experiència completament diferent perquè veus als millors del món. A més, pots descobrir unes hípiques i uns cavalls que no tenen res a veure amb el que estem acostumats aquí. Ara ens estem preparant per a La Copa de tardor i, més endavant, ve el nacional.
“Passes moltes hores entrenant amb el mateix cavall i acabes creant una connexió molt forta; perquè les coses surtin bé, hi ha d’haver sintonia”
Quina relació té amb el cavall?
Passes moltes hores entrenant amb el mateix cavall i acabes creant una connexió molt forta; perquè les coses surtin bé, hi ha d’haver sintonia. Acabes desenvolupant una relació molt forta; un afecte i un amor incondicional amb el cavall, perquè us acabeu coneixent perfectament. Aquest vincle hi ha de ser per poder fer una bona execució. De fet, es nota moltíssim quan algú puja en un cavall que no el coneix.
Què t’han ensenyat sobre com tractar al cavall?
Sempre he tingut relació amb animals i a casa tota la vida hi ha hagut cavalls. Per això, tinc bastant inculcat que es tracten amb respecte, com si fossin de la família. Al volteig, són membres imprescindibles de l’equip. Ells et donen tot el que poden i tu has d’estar al nivell i tractar-los el màxim de bé que puguis.
Hi ha moltes dones en aquest esport?
Sí, de fet la major part són dones; hi ha molt pocs homes. Suposo que pel tema de la flexibilitat, però realment no ho acabo d’entendre, perquè també es necessita molta força i potser per la força, els seria més fàcil als homes.
Implica molta disciplina?
Sí, perquè és un equip molt gran amb moltes peces, on totes aquestes han d’anar coordinades, tothom ha de fer el seu paper molt ben fet perquè les acrobàcies surtin bé. Cada part té una funció i tothom ha de saber portar-la a terme. A mi aquesta disciplina me la va inculcar el meu primer equip al Club Volteig Girona.
Com veu el seu futur amb relació al volteig?
Crec que en faré fins que pugui. No sé si seguiré competint, però d’alguna manera ho seguiré practicant, perquè és una disciplina que m’agrada molt. M’ha fet connectar tant amb gent com amb animals, i junts hem aconseguit fites increïbles. El volteig m’acompanyarà sempre, encara que no sigui practicant-lo, però almenys en records i memòries.
Autor
insight redacció
