Un reportatge d’Omayma El Bouhassani.
Salvar vides. Aquesta és la missió del Santuari Gaia, un refugi destinat a rescatar animals, principalment de granja, i ubicat al terme municipal de Camprodon, al Ripollès. La majoria dels animals que hi arriben han tingut “la sort” de patir alguna malaltia o malformació i no ser aptes pel consum. Això, els ha permès deixar les granges on els engreixaven i traslladar-se al refugi, on se’ls proporciona “una vida digna”. D’altres han patit maltractament per part de la indústria i han estat decomissats i entregats al projecte.
Més d’un milió i mig de persones segueix l’activitat del refugi a través d’internet
L’activitat del santuari és seguida cada dia per milions d’internautes, que estan pendents de les històries dels individus que es rescaten i viuen al refugi a través de les fotografies i vídeos que els impulsors del projecte publiquen cada dia a les xarxes socials. En concret, ho fan 1,3 milions des de Facebook i 214.000 a Instagram. Un dels cofundadors del Santuari Gaia, Coque Fernández, explica que comparteixen l’activitat perquè “la gent es connecti emocionalment amb els animals””
I de fet, és gràcies a aquest vincle que el projecte pot autofinançar-se. Són les donacions puntuals dels seguidors, les periòdiques dels que apadrinen o els que es fan socis que permeten fer front al cost d’alimentar i proporcionar als animals malalts els tractaments mèdics que requereixen. En aquest sentit, des del santuari lamenten que “no hi hagi cap mena de subvenció” per part de les administracions públiques per projectes com el seu.
Tot i la seva tasca, el Santuari Gaia lamenta també que sigui considerat una explotació agrària com qualsevol altra, perquè no existeix en el marc legal estatal cap regulació per refugis d’animals. “Operem amb el Registre general d’explotació agrària (REGA) i realitzem els sanament requerits per l’administració cada any”, explica el cofundador, Coque Fernández.
De codis numèrics a 2.000 noms
El Santuari Gaia és un projecte fundat l’octubre del 2012 per Coque Fernández i Ismael López, una parella que va consolidar un projecte comú a partir de la defensa dels drets dels animals i el veganisme. Inspirant-se en projectes semblants que ja existien als Estats Units, van establir-se primer al municipi d’Ogassa, també al Ripollès, per començar a salvar vides. Aviat, l’espai se’ls va fer petit i es van traslladar al veïnat camprodoní de Salarça, deixant enrere els 5.000 metres quadrats de què disposaven en uns inicis, a canvi d’una extensió de 40 hectàrees.
El Santuari Gaia ha salvat 2.000 vides d’animals de granja, a qui ha posat noms de persona per tornar-los la dignitat
És en aquesta finca on, actualment, conviuen 538 animals entre vaques, porcs, senglars, oques i gallines separats en diferents parcel·les i també cabres i xais, que comparteixen un mateix espai. I hi treballen nou persones, la majoria de les quals són voluntàries.
D’aquests dotze anys d’activitat, poden presumir d’haver salvat 2.000 vides. Dos milers d’individus que han aconseguit escapar de la indústria agroalimentària i viure, almenys un temps, amb dignitat.
Tots han tingut un nom i una història pròpia, i és que al santuari tenen com a norma no repetir cap dels noms propis escollits. Dos milers d’animals acollits, dos milers de noms assignats. A més, sempre se’ls posen de persona. “A la indústria se’ls identifica amb un codi numèric. Nosaltres els posem un nom d’humà perquè els tractem com a individus; els tornem la dignitat”, expliquen.
Al santuari també hi viuen tres senglars. A causa del canvi de la llei del benestar animal a Catalunya que va entrar en vigor el 2023, només centres autoritzats poden acollir animals salvatges i animals considerats invasors, com el porc vietnamita. Lia Domínguez, responsable de la fundació, critica que se’ls consideri invasors perquè, afirma, “que siguin aquí és resultat de l’acció humana, que els hi ha dut”.
Rutina diària
El primer que es fa quan arriba un animal al refugi és entrar-lo en un espai de quarantena, on se li fa la revisió veterinària i se’l tracta, si ho requereix. Després, es fa un procés d’adaptació que és diferent segons cada espècie d’animal. “Per exemple, si és un porc tenim un espai d’adaptació perquè es pugui conèixer amb els altres, sense arribar a tocar-se. Això es fa així perquè com que són territorials, costa més la convivència”, explica Fernández, que afegeix que “en canvi, les ovelles o les cabres de seguida s’adapten a estar en ramat”.
A més, al refugi “se segueix una rutina diària estructurada perquè els animals puguin habituar-s’hi”. Principalment, tenen una hora fixa pels seus àpats, que s’estableix segons l’orientació de la llum del sol. I és que, “qualsevol desviació pot ser un desconcert per als animals”, defensen des del centre. En aquest sentit, per exemple, quan surt el sol, se’ls dona esmorzar i es fan les tasques de cures i neteja dels estables.
Alimentació vegana
Una altra de les pedres angulars de la seva missió és la conscienciació sobre el veganisme. En aquest sentit, estan convençuts que “el canvi és personal i no pot ser imposat”, però, segons relata Domínguez, creuen que poden aconseguir que més gent prengui aquest camí “mitjançant l’educació i la difusió d’informació, sobre el que implica el consum de productes d’origen animal”, com fan a través de les seves xarxes socials amb què arriben a milers de persones.
Tots les habitants que viuen al Santuari Gais són vegans
En aquesta línia, des del refugi no només es dediquen a rescatar animals, sinó que deixen d’explotar-los en tots els sentits i promouen una dieta lliure de carn. De fet, tots els humans que viuen al Santuari Gaia són vegans i també ho són totes les altres espècies amb què conviuen, inclosos els gats i els gossos. “Són dietes equilibrades nutricionalment i que no tenen cap mena de carència”, defensen.
I no només per reivindicar la dignitat animal, sinó també pel planeta. En un món cada vegada més conscient de la petjada ambiental que deixa la nostra societat, el debat sobre el consum de carn està a l’ordre del dia. Des del Santuari defensen la necessitat urgent de reduir-lo com sostenen l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO).
Al refugi camprodoní es defensa l’alimentació vegana per protegir els animals i també per frenar el canvi climàtic
“Si tenim en compte que hi ha aproximadament 7.000 milions de persones al món, i que la quantitat d’animals criats per a consum humà és aproximadament el doble, resulta evident que es destina una enorme quantitat de vegetals per alimentar aquests animals“, explica Fernández. En aquesta línia, defensa que “si aquests vegetals s’utilitzessin directament per alimentar a les persones, s’aconseguiria un gran avenç tant en termes de canvi climàtic com en l’àmbit ecològic”.
Tanmateix, des del santuari insisteixen a dir que la responsabilitat no recau únicament en la indústria alimentària, sinó que també ho fa en el consumidor. “L’alimentació és un acte polític”, afirma Coque Fernández, que afegeix que “des de la carn que escollim al supermercat, fins a la llet que posem el cafè; cada elecció té una implicació i un impacte”. Tanmateix, admet que no és fàcil perquè “no hi ha cap mena d’informació ni es dona importància a d’on ve el que consumim o si s’elabora sense crueltat animal”.
El Santuari Gaia persegueix una meta que va molt més enllà: el canvi de mentalitat social sobre el benestar animal. Encara que celebren avenços, com la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, Fernández denuncia que “el canvi és massa lent” i remarca que “la clau està en l’educació de les noves generacions”.
Per això, des del santuari es defensa que cal evitar portar els infants als zoològics o fer experiments a les aules que impliquin jugar amb la vida d’animals. “Els nens que aprenen a ser empàtics amb els animals, també ho seran amb els humans en el futur”, conclou.
Autor
insight redacció
