Una proposta d’Eduard Gil Segura.
Dirigida per Alex Garland i protagonitzada per Kristen Dunst, Wagner Moura, Cailee Spaeny i Jesse Plemons, ‘Civil War’ relata una guerra civil als Estats Units. L’acció se centra en l’experiència de quatre periodistes de guerra, que s’hauran de desplaçar des de Nova York fins a Washington per documentar el final del conflicte; en el moment en què les forces rebels ataquen la Casa Blanca per usurpar el poder.
‘Civil War’ és una de les pel·lícules més atrevides que he vist en molt de temps. No només pel retrat que fa d’un país dividit, sinó perquè en comptes de ser una pel·lícula d’acció (un gènere que qualsevol esperaria després de llegir l’argument), se centra en la professió de periodista de guerra.
A més, aconsegueix fer-te reflexionar sobre com és la societat actual, que no està tan lluny de l’univers que retrata la pel·lícula. De fet, és inevitable veure-hi paral·lelismes amb l’assalt al Capitoli el 2021, quan fanàtics de Trump van irrompre a l’edifici que allotja el Congrés dels Estats Units, convençuts que hi havia hagut frau electoral amb la victòria de Joe Biden.
A la guerra, desarmat
Sí una cosa és ‘Civil War’ és, sens dubte, una pel·lícula de tensió. Per molt que tingui un inici lent, s’ha de reconèixer que el director sap generar patiment. I ho fa, sobretot, en la part final; quan es produeix l’assalt a la Casa Blanca, perquè és quan l’espectador s’adona del perill que suposa ser reporter de guerra: gent que va desarmada, però que es troba immersa en la batalla. I és clar, com que és el final, ja has empatitzat amb els protagonistes i el patiment encara és més gran.
Aquesta tensió no apareix només a la part final, sinó que durant tota la pel·lícula es va creant una atmosfera fosca i perillosa. El film també reserva moments per l’humor, però a mesura que avança l’ambient es va tornant més hostil. I l’únic que es pot fer és esperar i desitjar que els protagonistes en surtin ben parats.
Si se li pot retreure alguna cosa a la pel·lícula és, segurament, la falta d’explicació del conflicte pel qual es produeix aquesta guerra civil. S’entén que s’ha decidit fer-ho així perquè el director no es vol posicionar amb cap bàndol, ni tampoc vol que ho faci l’espectador. En aquest sentit, s’agrairia més context, que una simple conversa en què s’intueix el descontentament de la societat amb el govern, però no concreta les causes.
Repartiment excel·lent
Afortunadament, el repartiment està a l’altura de la pel·lícula, amb una excel·lent Kristen Dunst, que interpreta a una fotoperiodista de guerra, cansada i acostumada al seu ofici. També fa un bon paper de Caile Spaeny, que interpretant a una jove periodista que aprèn del personatge de Dunst. I Wagner Moura, l’encarregat de posar la dosi d’humor en determinats moments, brilla quan assoleix nivells de gran intensitat emocional.
Els personatges secundaris també impressionen, i sobretot ho fa el terrorífic Jesse Plemons, com a soldat que fa justícia pel seu compte. Plemons destaca, tot i tenir pocs minuts en pantalla. Per ser sincers, la seva efímera interpretació el catapulta a l’Olimp com a un dels personatges més memorables de la pel·lícula.
Sens dubte, ‘Civil War’ és una de les millors pel·lícules de l’any i no només per les interpretacions o per les reflexions que ens deixa, sinó també perquè el què explica pot arribar a ser premonitori. Aquesta pel·lícula pren força després de les eleccions presidencials dels Estats Units, en què Trump ha aconseguit guanyar la cursa per tornar a la Casa Blanca, però era fàcil imaginar-se un segon possible assalt al Capitoli si les perdia com el 2021.
Autor
insight redacció
