Written by 07:55 Destacada, Diàlegs

Victòria Alsina: “Catalunya no té un bon futur sense Europa”

La consellera Victòria Alsina a la UVic durant l’acte de la campanya Escolta, Europa. Europa ets tu. (Roger Fonts)

Una entrevista d’Arnau Gómez.

La Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya, Victòria Alsina i Burgués (Barcelona, 21 de febrer de 1983), és doctora en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra, on també va cursar la llicenciatura en Ciències Polítiques i de l’Administració. Té un MPA de la Universitat Autònoma de Barcelona i un Màster en Direcció Pública d’ESADE. També és investigadora i docent.

La Universitat de Vic va acollir la tercera sessió del cicle de taules rodones emmarcat en la campanya Escolta, Europa. Europa ets tu que el Departament d’Acció Exterior i Govern Obert ha organitzat per fomentar la participació de la ciutadania catalana a la Conferència sobre el Futur d’Europa (CoFoE). Com es planteja aquest futur i en quines línies han de treballar els diferents estats membres per assolir els objectius? 

El Govern de Catalunya ha volgut participar en veu pròpia a la iniciativa de participació a escala europea més important que hi ha hagut en els darrers temps. Consisteix en un intent d’acostar a la ciutadania, els temes i els grans debats que es plantegen pel futur d’Europa. Des de la Conselleria, hi volem participar amb un procés independent, que ens permeti contribuir en tots aquests debats. Com a Govern, vam afegir l’oficialitat del català, la defensa de l’estat de dret i de la qualitat democràtica. Un cop acabat aquest procés, ho vam voler acostar als catalans. Per això, el Govern va decidir organitzar un cicle de taules rodones que farem a cada vagaria de Catalunya. 

A cadascuna de les set sessions de la campanya es tracta un tema diferent. A Vic es va parlar de “Democràcia, seguretat, valors i drets”. Ens pot fer cinc cèntims de la feina que fa la conselleria d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya en aquesta línia?

La nostra campanya de política exterior té dos eslògans, el primer és: El futur és Europa, que és un mural que hi ha al barri europeu de Brussel·les. Com a Govern, i tal com és la societat catalana, som profundament europeistes i creiem que la resposta a la modernització que necessitem, els reptes que afrontem i la nostra relació amb la resta del món passa per Europa i també pel Mediterrani. Volem que Europa ens escolti, però també som crítics. De fet, aquest és l’altre eslògan de la campanya, ja que creiem que Catalunya no té un bon futur sense Europa, tot i que Europa tampoc el té si no és capaç d’escoltar les nacions sense estat, com Catalunya. Europa ens ha d’escoltar en l’àmbit de voluntat política, tot i que també pel que fa als fons de recuperació Next Generetion. De fet, vam crear una xarxa de trenta regions, que fem lobby a Brussel·les per tenir un major rol en la governança d’aquests fons recuperació.

Arnau Gómez entrevistant la consellera. (Roger Fonts)

A Lleida es va parlar de “Canvi climàtic i Medi ambient”. Quina és la tasca del seu departament per aconseguir els objectius de desenvolupament sostenible que marca l’Agenda 2030?

Els propòsits de desenvolupament sostenible intenten parlar de progrés, d’igualtat i de medi ambient. Com a departament exterior, una feina molt important que fem és la cooperació al desenvolupament. Som el departament, que no és de nova creació, que més creix en fons propis. Creixem gairebé un 29%. Amb això, estem enviant un missatge polític a l’estat espanyol explicant que tenim competència per fer acció exterior i volem fer-la, perquè és el nostre dret. És més, no només la mantindrem sinó que la farem créixer, la consolidarem i la reforçarem. Aquest pressupost posiciona a Catalunya al món com un actor que participa d’aquests reptes globals amb veu, programes i iniciatives pròpies.

Ara com ara, tenim 14 delegacions a l’estranger, però enguany n’obrirem de noves i en reforçarem algunes

Victòria Alsina, Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert de la Generalitat de Catalunya

Durant la darrera gira ha visitat diferents països. Quin balanç en fa? Com estan actualment les relacions de Catalunya amb Europa?

Vam començar a França i hem estat a Itàlia, a Suïssa, al Regne Unit, a Mèxic i als Estats Units. Durant aquests viatges tenim una agenda pròpia per defensar els objectius i interessos del Govern en els països que visitem. Per tant, intentem reunir-nos amb els actors polítics, econòmics i culturals d’allà on anem. Mitjançant aquests viatges, també intentem donar un impuls a la feina que fan les nostres delegacions, ja que són les nostres antenes a l’exterior. Ara com ara, tenim 14 delegacions a l’estranger, però enguany n’obrirem de noves i en reforçarem algunes actuals. Per exemple, a Mèxic es va fer un homenatge als exiliats catalans republicans amb la presència de l’Orfeó Català del país. També, un concert d’homenatge a Pau Casals, que es va repetir als Estats Units. Allà, durant l’estada, vam formalitzar la participació del Govern de Catalunya als Side Events de Summit of Democracy, que són el principal acte de l’administració Biden en la defensa de la qualitat democràtica.

En què consistirà aquest acte emmarcat als Side Events de Summit of Democracy? Quan està previst que es faci? 

Aquest acte, tot i encara no tenir una data exacta, està previst per abans de l’estiu. En l’esdeveniment es reflexionarà sobre la democràcia i els problemes que té a Europa, a Catalunya i als Estats Units perquè molts són compartits. L’acte es concretà més endavant i quan succeeixi farem públics els ponents i l’estructura que tindrà. Ara no fa massa, feia un any de l’assalt al Capitoli. Particularment, el vaig viure des dels Estats Units, i va ser una gran sorpresa per a tothom perquè ningú s’ho esperava. L’acte dels Side Events de Summit of Democracy que farem a Catalunya, i la seva línia general, pretén ser una recepta preventiva de com s’ha de treballar per salvar la democràcia a escala global i que important és que en l’àmbit internacional se’n dialogui.

Durant la visita a Mèxic, la capçalera mexicana El Economista va destapar un presumpte boicot que va rebre per part de la diplomàcia espanyola, que no va emetre l’entrevista que li havia fet pel Canal del Congreso. A més de l’absència dels membres de la formació de dretes Partit d’Acció Nacional (PAN) arran dels seus lligams i col·laboracions amb Vox en la seva visita a la comissió d’exteriors del congrés. A què creu que es va deure aquest boicot? Considera que al govern espanyol li molesta que Catalunya faci acció exterior?

Els boicots, per desgràcia, formen part de la normalitat a tot el que l’Acció Exterior catalana està acostumada. Aquest boicot, a Mèxic, és dels últims exemples que hi ha hagut. La diplomàcia espanyola es posa nerviosa quan exercim el nostre dret a fer acció exterior, és a dir, quan teixim relacions polítiques, econòmiques, culturals amb tots els països de la Unió Europea i amb països com, per exemple, els Estats Units o Mèxic mateix.

La consellera Victòria Alsina a la UVic a la taula sobre democràcia, seguretat, valors i drets. (Roger Fonts)

Actualment hi ha prop de 400.000 catalans que viuen a l’estranger. D’on neix la inquietud del Consell d’Acció Exterior i Govern Obert per satisfer les necessitats d’aquestes persones? Quin és l’objectiu principal del departament?

Com a catalana que ha estat temps vivint a fora de Catalunya, em fa especial il·lusió aquest tema. Som un país molt petit com per tenir gairebé mig milió de persones a l’exterior. El Consell d’Acció Exterior i Govern Obert existeix per donar més veu als catalans que estan a fora, oferir-los millors serveis, que tractin qüestions que poden afectar els seu dia a dia i també perquè la Generalitat pugui recollir les seves inquietuds. També, és una aposta per modernitzar el model de casals catalans a l’exterior, ja que són peces fonamentals que tenen una importància social i política molt rellevant. Per això, els hem de modernitzar perquè són molt importants i ajuden a mantenir les arrels. L’altre finalitat que té el Consell és connectar el talent exterior per poder-lo tenir localitzat i involucrar-lo en projectes pel país.

El català, tot i ser la 13a llengua més parlada a Europa, no és llengua oficial de la Unió Europea. Creu que és possible que ho sigui en un futur?

El català ha de ser una llengua oficial de la Unió Europea, precisament, perquè no hi ha cap llengua tingui el pes polític, econòmic i demogràfic que té el català i no sigui llengua oficial a Europa. De fet, no només és la tretzena més parlada, sinó que n’hi ha onze d’oficials que tenen menys parlants que el català. És un tema de voluntat política, de pura voluntat política.

(Visited 37 times, 1 visits today)
Last modified: 3 de marzo de 2022
Close