Una entrevista de Xavier Vilella Antonell.
Najat Driouech Ben Moussa (Asilah, Marroc, 1981) és diputada per Esquerra Republicana (ERC) al Parlament de Catalunya des de l’any 2018. Actualment forma part de les comissions de Drets Socials, d’Educació, de Racisme Institucional i Estructural, és portaveu de la comissió d’Infància i presideix la Mesa de la Comissió del Síndic de Greuges.
Nascuda al Marroc, va venir a Catalunya quan tenia 9 anys. Què és el que més li agrada de Catalunya?
De Catalunya m’agraden moltes coses, és difícil triar-ne només una, però la que valoro més especialment és el tracte que ofereix el personal dels centres educatius. L’acompanyament per part dels i les docents d’aquest país et forma com a alumna i com a persona. A més, et fan sentir que tu pots, que tens capacitats, que depèn de tu assolir els objectius que et proposis en un futur, treballant dur i amb força de voluntat.
I el que més troba a faltar del Marroc?
Del Marroc el que més trobo a faltar és la vida rural, el meu poble i sobretot els estius que passava amb les meves àvies, amb les quals tenia una relació personal molt mitificada. Malauradament això ja no ho podré recuperar perquè elles ja no hi són.
Vostè és la primera diputada musulmana en la història del Parlament de Catalunya. Tenint en compte això, li va costar prendre la decisió i fer el pas cap a la política?
Sí, tot i que ja a l’any 2005 diverses organitzacions polítiques em convidaven a participar, sobretot pel fet que jo sempre era la mosca collonera que ho anava a reivindicar tot i a criticar les coses que no m’agradaven. En definitiva, intentava ser la veu de les persones que no tenien la capacitat d’incidir en les decisions dels altres. Jo sempre he sigut així, de fet, a 8è d’EGB els alumnes ja em van votar per formar part del consell d’infants del meu poble. Tot i això, quan les organitzacions se’m aproximaven i em proposaven que m’hi incorporés, jo ho rebutjava perquè em sentia més útil a l’altra banda de la taula. Vaig tenir oportunitats per formar part de llistes electorals municipals, però sempre vaig dir que no perquè em sentia més útil a la ciutadania fent incidència a través de l’activisme social.
“Qualsevol mitjà de comunicació que dona cobertura d’una manera normalitzada als discursos d’odi de l’extrema dreta és còmplice del seu creixement”
Najat Driouech Ben Moussa, diputada d’ERC
En quin moment de la seva vida es comença a postular per entrar a les llistes electorals dels republicans a les eleccions autonòmiques?
Va ser l’any 2014 en una formació d’ERC al seminari de Vic, on es debatia la posició que havia de tenir el partit respecte la proposta del PP de prohibir el burka. En el moment de la meva intervenció vaig fer un discurs contundent, afirmant que “és molt trist que en el moment en el que estem com a societat encara s’hagi de demanar l’opinió sobre temes d’aquest tipus. Si qualsevol persona qualificada pot defensar la seva posició al Parlament, perquè han de demanar-nos l’opinió per després traslladar-la i que altres parlin en boca nostra?”. Després, ja en la clausura de l’acte, la Secretària General d’ERC, Marta Rovira, va verbalitzar en públic que ella defensava un parlament divers i que li agradaria que jo arribés algun dia a ser diputada al Parlament. En aquell moment vaig pensar que allò era el ‘típic’ comentari que feia un polític, una anècdota. Però a partir d’aquell moment vam establir una relació d’amistat important. Ja al 2017, amb la situació tant complicada que vivia el país després del referèndum, crec que no era de justícia que rebutgés la seva oferta per sumar-me al projecte d’ERC de cara als comicis del 21D. Quan et demanen per entrar en un projecte en el que realment hi creus, penso que no tenia alternativa a acceptar-ho. Al final va ser la meva família la que em va acabar convencent, recordo exactament la frase: “portes masses anys dient que no. Si ara dius que no, possiblement trigarem temps a què hi hagi aquest canvi (en el model de país), i llavors ja no et podràs queixar. Tu no pots reivindicar aquest canvi a nivell acadèmic amb els teus alumnes a la universitat si en el moment que et proposen de formar-ne part fas un pas al costat”. Quan et diu això la teva mare, els teus germans, la teva parella… vaig veure que havia de dir que sí i incorporar-me a les llistes.
Quantes hores dedica cada dia a la política?
El mal de la política és que costa molt quantificar les hores i l’abast de totes les tasques dins i fora de l’arc parlamentari. La majoria de les persones només veuen el ple o la sessió de control, sense saber realment la feina que hi ha al darrere, no només a l’hora de planificar i treballar les comissions o els temes que portes al ple, també hi ha una tasca que potser no es veu tant com per exemple els temes sectorials. Hi ha diputats que tenen dos temes sectorials i n’hi ha que en tenim més. I la càrrega de feina és similar, ja que cada àmbit comporta és diferent. Aquests temes sectorials són els que acaben condicionant l’agenda. Ens agradi o no, som diputats les 24 hores i els 365 dies. Hi ha qui gestiona millor el temps i d’altres que no ho portem tant bé. Finalment, el tema de la tasca territorial, en el meu cas, fer territori és important.
Quina explicació li dona al fet que siguin tant pocs els representants polítics al Parlament provinents de l’estranger? Veu possible capgirar la tendència?
Hem de ser conscients d’una cosa: Catalunya és un país que té una trajectòria migratòria molt recent, d’uns 25-30 anys. Penso que seria molt injust voler aprendre a córrer abans que a caminar. La burocràcia és un dels principals impediments, ja que l’obtenció de la nacionalitat espanyola tarda una mitjana de 15 anys per la gent provinent del Marroc, i encara més temps si ve del Senegal. Això dificulta molt que la gent pugui tenir aquest incentiu de participar a la vida política. La gran majoria dels que estem fent el pas som persones que ens hem criat aquí, ens hem format en una escola i una cultura democràtiques que ens han permès exercir la capacitat de ser autocrítics, de qüestionar-ho tot i de creure que és possible aconseguir canvis.
Ha pensat mai en optar a algun càrrec de Govern, com en el cas de l’exconseller Chakir el Homrani la passada legislatura?
La meva filosofia de vida és no ocupar un càrrec per ocupar-lo. Crec que estic fent una tasca important al Parlament i els resultats així ho avalen. Em sento molt orgullosa de ser la ponent relatora de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació i d’haver generat un dret per a la gent d’aquest país. Ara he de recollir els fruits i vetllar perquè es desplegui aquesta llei. Encara no he fet prou soroll en molts dels àmbits en els quals estic treballant. També crec que soc útil per lluitar contra l’extrema dreta de Vox.
Quina explicació creu que té l’auge del populisme i de l’extrema dreta al nostre país i a la resta d’Europa?
Jo la pregunta que em faig i crec que no ens estem fent prou és: què hem fet malament com a societat per tenir 11 diputats de l’extrema dreta al Parlament? És clar que alguna cosa no hem fet bé, i ens hem d’esforçar a trobar la resposta a aquesta qüestió. Si no trobem la resposta no podrem fer front contra l’extrema dreta. Hem de deixar de parlar de fenomen, ja és una realitat, l’extrema dreta ha vingut i fa molts anys que és al Parlament Europeu i a altres parlaments d’Europa. Jo l’explicació no li sabria donar, perquè de fet ni els grans experts ens han sabut donar una resposta clara. Les causes son múltiples, hem de reconèixer que cap parlament ni cap societat ha trobat la solució per poder-la combatre i això encara em preocupa més. És un tema molt complex, no estem parlant només d’aquí al Parlament, aquí en sis mesos els hem intentat aïllar bastant i una prova d’això és que no han aconseguit aprovar cap proposta, cap compareixença i no han monopolitzat l’agenda parlamentària. Això és molt important.
Quina part de responsabilitat creu que tenen els mitjans de comunicació en aquest àmbit?
Qualsevol mitjà de comunicació que dona cobertura d’una manera normalitzada als discursos d’odi de l’extrema dreta és còmplice del seu creixement. És igual si el mitjà és públic o privat, si tu dones cobertura sense poder rebatre ni combatre aquests discursos tu estàs legitimant aquest odi i n’ets partícip.
On es veu vostè d’aquí 10 anys? Continuarà a la política?
No ho sé, jo penso que quan deixes de ser útil en algun lloc has d’anar a una altre on puguis ser-ho. Ser útil vol dir que pots generar una millora en la vida de la ciutadania. El dia que deixi de ser útil tornaré a la meva feina com a tècnica d’ocupació i informació del meu poble. Jo només desitjo estar en un lloc on pugui millorar la vida de la gent.
Quina Catalunya voldria pel futur a mig i llarg termini?
Jo vull una Catalunya socialment justa, equitativa, igualitària i que reconegui el valor real de la diversitat del seu país, i que aquesta diversitat sigui una font de cohesió i no de discriminació.
Autor
insight redacció
