Una entrevista d’Agnès Casamajó i Villaró.
Gerard Encina Llamas (Barcelona, 1986) és enginyer de telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Compta amb màsters en Acústica Arquitectònica i Mediambiental, per la Universitat Ramon Llull (URL) i en Enginyeria Acústica, per la Danmarks Tekniske Universitet (DTU). Doctor en Enginyeria Elèctrica per la DTU, la seva recerca se centra en l’audiologia personalitzada i de precisió, amb l’ús de models d’intel·ligència artificial i electrofisiologia humana. Actualment, Encina és coordinador científic del grau d’Audiologia General a la Universitat de Vic (UVic-UCC) -el primer a tot l’Estat– i investigador al Copenhagen Hearing and Balance Center, on treballa en big data audiològica dins del projecte AudPhen.
Com afecten els problemes d’audició a la societat actual?
El 20% de la població pateix problemes auditius. A banda dels problemes auditius, molta gent també pateix problemes d’equilibri, que també els provoca l’oïda. En general, aquesta afectació s’intensifica a partir dels 55 o 60 anys, però també hi ha joves i infants que ho pateixen. Un dels grans problemes és que manquen professionals especialitzats en audiologia i mètodes per fer un diagnòstic precís.
Com s’explica que no hi hagi professionals especialitzats en audiologia en els sistemes de salut del país?
Històricament, l’audiologia requeia dins el camp d’expertesa del metge otorrinolaringòleg, que a part de tractar l’oïda també es dedica al nas i a la gola. A poc a poc, s’ha anat fent evident que una sola especialitat no pot cobrir tots aquests aspectes i d’aquí va sorgir, a altres països, la necessitat d’una figura específica: l’audiòleg. Aquest professional se centra en la funció, disfunció i rehabilitació dels sistemes auditius i vestibulars, mentre que l’otorrinolaringòleg estudia les patologies com infeccions o deformacions. L’audiologia està a cavall de la part mèdica, la part tecnològica i la part assistencial.
“Ens atenen otorrinolaringòlegs, personal mèdic amb coneixements bàsics en aquest camp o audiòlegs formats a l’estranger”
Per tant, no tenim audiòlegs?
Exacte. Ara mateix, molts dels professionals que tracten problemes auditius són otorrinolaringòlegs, personal mèdic reciclat amb coneixements bàsics en aquest camp o audiòlegs formats a l’estranger perquè la professió d’audiòleg no està reconeguda a l’Estat, però sí que ho està a altres països.
La professió d’audiòleg està arribant a les universitats, separada d’altres especialitats. La UVic és pionera en aquest camp i s’ha convertit en la primera en tot l’Estat en oferir el grau en Audiologia.
A la Facultat de Medicina de la UVic-UCC vam començar el grau en Audiologia General el 2023, i els primers estudiants estan a segon curs d’un grau de quatre anys. En tot l’Estat, només hi ha una altra universitat que ofereixi el grau: la de Salamanca, que ha començat aquest any. Els primers audiòlegs es graduaran el 2027 a Vic.
Amb l’entrada a la universitat, també s’avançarà en recerca.
És clar. De fet, des de la UVic estem intentant revertir aquesta situació. Hem creat el grup de recerca en Ciències de l’Audició i l’Equilibri de Catalunya (grCAEC), que lidero. I també estem col·laborant amb hospitals universitaris com Germans Trias i Pujol, a Badalona, i Vall d’Hebron, a Barcelona, per desenvolupar noves línies d’investigació en audiologia, seguint el model d’altres països.
“S’està fent recerca en el camp de teràpies genètiques i farmacològiques per recuperar cèl·lules de l’oïda interna”
Quina millora en els tractaments auditius planteja la investigació recent?
Hi ha línies de recerca d’aquest camp en moltes direccions. Potser, la que pot tenir un impacte més gran pel pacient és l’enfocada a teràpies genètiques i farmacològiques, que podrien recuperar o regenerar algunes cèl·lules de l’oïda interna, la còclea. Encara que aquestes teràpies estan lluny d’aplicar-se als hospitals, s’espera que en el futur canviïn els estàndards de tractament perquè s’estan obtenint resultats molt prometedors als assajos clínics.
“L’electrofisiologia permet mesurar com codifiquen el so les neurones i determinar la causa del problema auditiu”
La seva recerca se centra en l’electrofisiologia. Què és i com contribueix a millorar el diagnòstic de pacients amb pèrdua auditiva?
En el camp de les ciències auditives, l’electrofisiologia permet mesurar els senyals elèctrics de les neurones per veure com codifiquen el so. Això ens ajudarà a detectar quins problemes específics hi ha i quines cèl·lules els provoquen. Amb les tècniques diagnòstiques actuals, podem saber que hi ha un problema auditiu, però no com determinar exactament què el causa. Aquesta tecnologia, en canvi, ens permetrà fer un diagnòstic més precís.
També ha fet recerca en el camp de la intel·ligència artificial. Com intervindrà la IA en els estudis d’audiologia?
La intel·ligència artificial revolucionarà la medicina en general i, de fet, ja ho està fent. En el cas concret de l’audiologia, hi ha empreses que ja comencen a incorporar-la als seus productes; per exemple, s’usa per dur a terme algunes proves auditives sense que hi hagi d’haver un professional. Els xatbots o assistents virtuals esdevindran eines comunes dins del sistema de salut per aclarir dubtes i derivar pacients. L’automatització de les proves permetrà als professionals dedicar més temps als pacients, amb màquines que podran fer la major part del procés d’avaluació, així com la transcripció de l’informe.
“L’automatització de les proves amb IA permetrà als professionals de la salut dedicar més temps als pacients”
Gran part d’aquesta investigació l’ha fet a Dinamarca, on vostè ha viscut i treballat. Com ha estat l’experiència?
Dinamarca és capdavantera en audiologia i acústica. Els laboratoris d’acústica a DTU, per exemple, estan molt ben equipats, gràcies a la gran inversió econòmica que hi ha al darrere. La implicació en millorar els equipaments dels centres de recerca per part d’empreses privades líders amb voluntat de retorn social és clau en aquest aspecte. A més, a Dinamarca la recerca està molt valorada; treballar-hi m’ha permès involucrar-me en projectes d’investigació i empreses líders en aquest sector, que han enriquit molt la meva formació i experiència professional.
Amb quins reptes s’ha hagut d’afrontar per treballar en un entorn internacional?
Un dels reptes ha estat l’idioma: primer, haver de millorar el meu anglès per poder treballar amb l’equip de forma fluida i també aprendre danès. També aconseguir tenir confiança plena en un mateix i valorar la feina feta; pot semblar fàcil, però sovint això és el més complicat. Crec que he pogut fer-ho i això m’ha permès créixer, tant professionalment com personalment.
Per què ha decidit tornar?
En part, vaig tornar per contribuir a la creació i desenvolupament del nou grau d’Audiologia General a la UVIC. Aquesta és una oportunitat única per establir una base sòlida de recerca i formació en audiologia a l’Estat, i estic emocionat de poder aportar la meva experiència. És una manera de retornar el que he après i ajudar a formar la pròxima generació d’experts en aquest camp, amb l’objectiu final de millorar la vida de la gent.
Quins projectes té per al futur?
Tenim diversos projectes de recerca a punt de començar, com un cribratge auditiu a la Catalunya Central per detectar sordesa en població adulta o crear bases de dades perquè els hospitals del país puguin registrar degudament les dades clíniques audiològiques. A més, vull continuar treballant en desenvolupar tècniques encarades a l’audiologia de precisió i la millora dels diagnòstics. I també em motiva contribuir a la formació de nous audiòlegs i investigadors i fomentar la col·laboració internacional en aquest camp.
Quin consell donaria a algú que vulgui seguir una carrera similar a la seva?
Recomano buscar oportunitats de formació i treballar a l’estranger, per adquirir una visió més àmplia i teixir una xarxa de contactes i col·laboradors internacionals. També és important mantenir-se al dia amb els avenços tecnològics.
Autor
insight redacció
