Written by 15:46 Destacada, Diàlegs

Roger Font: “Parla de com és la vida d’una persona que n’ha matat una altra”

Una entrevista d’Abril Sucarrat Anglada.

Roger Font Riqué (Manlleu, 1990) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, on posteriorment va cursar un postgrau en Periodisme Literari. Ha treballat en diversos mitjans de comunicació com Nació Digital i Ràdio Manlleu. El 2024 va publicar el llibre ‘Culpable’, basat en la història d’un politoxicòman que va matar una persona.

Com sorgeix la idea d’escriure ‘Culpable’?

‘Culpable’ és el treball de fi d’un postgrau de Periodisme Literari, que vaig cursar enmig de la pandèmia. No era la meva primera idea, però m’hi vaig acabar decantant perquè pel context en què vivíem m’era fàcil de treballar.

Com se li presenta la història que hi explica?

La història em va arribar a través d’un amic el 2009 i, de seguida, em va cridar l’atenció. Quan va entrar a la presó, el protagonista tenia dues filles de 2 i 6 anys i en les visites que li feien, els explicava la seva vida entre reixes amb unes històries que va titular ‘La Vila del Pingüí’. 

“La idea inicial era escriure sobre el seu pas per la presó, basant-nos en el que explicava a les seves filles”  

Quina vinculació ha tingut amb la redacció de llibres?

Abans d’escriure el llibre, havia participat en el procés de redacció de diverses obres. Sempre he estat molt relacionat amb el món literari. La idea inicial d’aquest projecte era escriure històries sobre el seu pas per la presó, basant-nos en les que el protagonista explicava a les seves filles.  

Quin és el procés de contacte i entrevistes que viu amb el protagonista?

El 2009 el vaig entrevistar per primera vegada a la presó. Després, vam perdre el contacte perquè el van traslladar a pisos tutelats i era més difícil accedir-hi. La història va quedar parada fins al 2020, quan em va sorgir l’oportunitat de fer el treball i el protagonista va voler col·laborar-hi.

“El llibre és la transcripció del que el pres explica. No volia ni justificar-lo, ni jutjar-lo”

Quines implicacions té basar un llibre en la persona que, tradicionalment, seria el “dolent de la pel·lícula” (o del llibre, en aquest cas)?

Aquesta és la part complicada. Vaig tenir diversos debats sobre qui havia de ser el narrador; és a dir, si jo havia d’aparèixer o no. El llibre acaba sent la transcripció del que el pres m’anava explicant i la meva intervenció es basa a muntar la història, ordenar-la i posar-li ritme. Personalment, no volia ni justificar-lo, ni jutjar-lo i esperava la mateixa reacció del lector.

Per tant, va optar per posar el focus en el càstig i no en l’assassinat que havia comès?

Sí. El que pretenia era mostrar la història d’una persona que n’ha matat una altra, però explorant com és la seva vida després d’aquest moment perquè aquesta persona no és només un assassí; és un politoxicòman, que en una situació de màxim descontrol va cometre un assassinat.

Roger Font, en la presentació del llibre ‘Culpable’ (Fotografia: Cedida per Roger Font)

Quins referents el van inspirar?

Destacaria, en primer lloc, ‘A sang freda’, de Truman Capote, que es basa en les entrevistes als dos implicats i en intentar explicar el perquè del crim. I una altra gran inspiració va ser ‘Crim i Càstig’, de Fiódor Dostoievski. Al llibre, el crim passa a la pàgina 100. Les 500 que venen després parlen del càstig, la persecució que pateix el personatge i la culpa que es deriva de l’assassinat.

El primer capítol se centra en la vida del protagonista dins la presó i les seves vivències penitenciàries. Quin efecte considera que han tingut les pel·lícules i ficcions en la concepció general de la presó?

Molta. La meva intenció era que, a través dels ulls i de la càmera del protagonista, el lector s’endinsés en el sistema penitenciari, en què vol dir entrar a la presó. Moltes sèries d’èxit com ‘Vis a Vis’ o ‘Orange is the new black’ ho mostren molt bé, però jo volia explicar el que ell s’havia trobat.

“El protagonista vol sortir de la presó, però s’adona que fora tampoc és lliure perquè les drogues el tenen atrapat”

Un dels temes centrals del llibre és el consum de drogues i la síndrome d’abstinència. Com afecta això al protagonista dins la presó?

És molt difícil per a ell perquè vol sortir de la presó, però alhora s’adona que fora tampoc era lliure del tot perquè les drogues el tenien atrapat. A més, per no tenir problemes amb els altres reclusos s’ha d’adaptar a les seves dinàmiques amb les drogues dins la presó.

“La presó no deixa de ser una representació del món real, en què hi ha injustícies de les quals no prenem part”

El pres esmenta en diversos punts del relat que sempre opta per la ignorància davant de situacions complicades o injustes de la presó. Considera que aquesta és una actitud clau per poder viure en el context penitenciari sense represàlies?

Segurament. En el context penitenciari, no posicionar-se es tradueix en la supervivència. La presó no deixa de ser una representació del món real, en què hi ha injustícies de les quals no prenem part. Crec que tot el que s’acaba fent dins d’una presó és per sobreviure, tant individualment com formant part d’un determinat grup.

El protagonista es defineix com un “personatge turmentat d’una novel·la de Dostoievski”. Com a autor del llibre i filòleg, per què considera que estableix aquesta similitud?

Precisament, abans de triar el nom de ‘Culpable’, l’havia titulat ‘Un personatge turmentat d’una novel·la de Dostoievski’ en tots els esborranys la novel·la. A la presó, el protagonista comença a llegir per diferenciar-se de la resta -a qui considera morralla, lladres o assassins- i topa amb Dostoievski. De cop, llegeix ‘El jugador’, en què es parla d’addiccions i s’hi sent representat.

‘Culpable’ parla de la importància dels clàssics per entendre el pensament humà i canalitzar les emocions. Què creu que aporten aquests llibres a diferència d’aquells que són èxits de vendes?

Llegir clàssics requereix un esforç superior, perquè expliquen l’ésser humà, però això no desmereix altres tipus de llibres: n’hi ha per cada moment i cadascun té una funció.

A presó, el protagonista opta per la doble via del coneixement i l’esforç físic per evadir-se del desgast mental. Pensa que és una manera de sobreviure?

Mens sana in corpore sano. Ell fa esport i es cultiva intel·lectualment per estar millor amb si mateix. D’alguna manera, li permet tenir objectius i projectes de vida, que el fan desconnectar del que passa al seu voltant. La seva ansietat també disminueix quan llegeix sol a la biblioteca o corre al pati perquè se sent més lliure.

Com pot afectar immergir-se en una història relacionada amb crims i assassinats?

Crec que les persones funcionem per projectes i quan es deixen de tenir, la vida s’ensorra una mica. A mi m’interessava la ment del protagonista, perquè permet adonar-se que tots tenim alts i baixos (sense arribar a aquests extrems). Al llibre intento que el lector tingui empatia amb el protagonista, sense jutjar com viu.

“Les presons no són el millor lloc per reinserir-se”

En el llibre també s’explora la reinserció després de passar per la presó. Creu que es pot aconseguir?

És molt difícil. Tinc clar que les presons, segurament, no són el millor lloc per reinserir-se a la societat. Una persona que ha estat a la presó necessita que quan surti hi hagi un sistema que l’aculli per poder tornar a ser part de la societat. Haver de prendre decisions i buscar-se la vida, sovint els supera.

El protagonista del llibre passa per diferents presons com La Model o Quatre Camins. Després d’entrevistar-lo, pensa que hi ha dinàmiques molt semblants entre les presons o es podria dir que són ecosistemes diferents?

El funcionament intern dels presos i dels funcionaris, segurament, és similar, però el que canvia són les infraestructures. Per exemple, La Model és una presó construïda a finals del segle XIX i l’edifici impacta molt. El protagonista va ser un dels últims presos a passar per aquest centre i al llibre explica les diferències entre els mòduls d’aquí amb els que troba a Quatre Camins.

“El protagonista va ser un dels últims presos que va passar per La Model”

Quina ha estat la rebuda del llibre, tant per part del protagonista com per part de l’audiència?

Al protagonista li encanta el manuscrit perquè ara ja és el personatge d’un llibre. Sobre l’audiència, la rebuda també ha estat molt bona. D’alguna manera, la gent aconsegueix el que jo esperava escrivint-lo: fer-se preguntes. Els lectors es demanen a si mateixos com actuarien en una presó, davant la culpa o les addiccions. Tots hem fet coses que ens han fet sentir culpables i el protagonista representa aquesta culpa portada a l’extrem.

“El llibre aconsegueix que el lector es faci preguntes sobre com actuaria davant la culpa o les addiccions”

Mentre escrivia el llibre, tenia clar com l’acabaria?

No. Vaig pensar en l’estructura que li donaria i en la marató de Barcelona, com a clímax de la novel·la. El protagonista s’entrena a la presó i quan surt, corre aquesta marató en un moment de trencament amb el passat, però que no és el final de la seva vida. El futur no està escrit i volia deixar un final obert, també perquè la culpa és una persecució constant.

Autor

(Visited 5 times, 1 visits today)
Etiquetes: Last modified: 30 de gener de 2025
Close