Written by 09:00 Cinema, Destacada, Propostes

Amb les olimpíades de Barcelona 92 a l’horitzó

Basat en el dur sistema d’entrenaments que afrontava la selecció espanyola de waterpolo l’any 1992 per participar en els Jocs Olímpics de Barcelona, el film ’42 segundos’ no deixa indiferent a l’espectador. Al contrari, el manté arrapat a la butaca amb un ai al cor esperant el col·lapse físic de la desena d’esportistes que són expulsats de la selecció, a poc a poc, per no poder assolir l’exigent nivell de l’entrenador croat Dragan Matutinović (interpretat per Tarik Filipovic) i que, per tant, no participaran en les olimpíades.

Dirigida per Àlex Murrull i Dani de la Orden a partir d’un guió de Carlos Franco, la pel·lícula centra la seva narració en dos dels millors waterpolistes espanyols d’aquella època: el manresà Manel Estiarte (interpretat per Álvaro Cervantes) i el madrileny Pedro García Aguado (interpretat per Jaime Lorente). Una contraposició de personalitats i compromís amb l’esport; mentre el primer només viu pel waterpolo i no es permet cap llicència, al segon el perd la festa, la nit i la seducció.

Tràiler de la pel·lícula 42 segundos dirigida per Àlex Murrull i Dani de la Orden.

Ambdós protagonistes han de fer front a l’esforç i l’exigència que es requereix a un equip de waterpolistes, format per catalans i madrilenys que s’acaben de conèixer i que hauran d’aprendre a jugar plegats i estar a punt per defensar el seu país en les olimpiades del 92 a Barcelona. Un equip que es conforma amb dos sectors diferenciats, dues formes d’entendre el waterpolo i amb clares desavinences que els impedeixen, en un inici, focalitzar-se en l’objectiu que tenen en comú.

A tot això si suma que, d’entrada, la selecció espanyola de waterpolo masculí no té el nivell suficient per afrontar una competició d’aquest nivell i, molt menys, per defensar-la en la celebració dels jocs “a casa”. Per això, s’opta per escollir més seleccionats del compte i endur-se’ls d’staig per preparar-los, amb una tècnica gairebé inhumana, perquè només arribin a ser olímpics els que més aguanten.

L’objectiu de l’entrenador croat és el d’assolir el nivell, tingui les conseqüències que tingui i a través d’uns mètodes molt qüestionables, però amb els que aconsegueix que arribin a disputar la final: Un partit a l’aigua, intens i contra Itàlia, que ha resultat ser el partit més vist de la història del waterpolo.

De retruc, la pel·lícula també planteja un conflicte polític entre els entrenadors d’aquestes dues seleccions. Per una banda, el croat Dragan Matutinović -entrenador de la selecció espanyola- i, per l’altra, el serbi Ratko Rudić -entrenador de la selecció italiana- enfrontats a causa de la guerra de Iugoslàvia en què combatien els seus països d’origen al 92.

En resum, ’42 segundos’ és un film apassionant, intens i que et fa vibrar focalitzant sobretot l’atenció a l’aigua i a aquest objectiu olímpic. Es tracta d’una pel·lícula que narra els entrenaments i l’esforç constant de tots els integrants -sense distreure’s en gaires trames paral·leles-, que els porta a jugar uns Jocs Olímpics i a fer-ho com a equip.

Autor

(Visited 12 times, 1 visits today)
Last modified: 16 de gener de 2024
Close