Written by 06:00 Destacada, Diàlegs

Rosa Calvo: “És necessari que es facin assajos clínics amb el CBD que puguin explicar exactament per a què serveix”

Una entrevista d’Arnau Gomez Marmi.

Rosa Calvo Escalona és vocal de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona i psiquiatre infantil i juvenil a l’Hospital Clínic de Barcelona. En aquesta entrevista, reflexiona sobre l’ús del cànnabis com a pal·liatiu per tractar diverses patologies i de l’efecte que produeix la substància en els joves que es troben en fase de neurodesenvolupament. 

Quins efectes té pels consumidors fumar cànnabis?

Els estudis que s’han fet fins ara ens diuen que el més preocupant són els efectes del cànnabis en la gent jove i, sobretot, en els adolescents. Es considera “jove” tothom qui encara té el cervell en formació, és a dir, en fase de neurodesenvolupament. Passats els vint anys aquesta fase acaba, però durant aquesta etapa, fumar cànnabis produeix problemes de memòria, d’atenció, de concentració i no només durant el consum, sinó que també a posteriori. Consumir cànnabis en fase de neurodesenvolupament pot produir trastorns psicòtics, que poden acabar esdevenint esquizofrènia. Una altra qüestió és la percepció de risc que tenen els joves a l’hora de consumir aquesta droga, ja que en ser una “substància normalitzada”, de relatiu fàcil accés i que aparentment no té risc, afavoreix que els joves la vulguin consumir.

Quins són els components del cànnabis?

El cànnabis té dos components. El THC (Tetrahidrocannabinol) és el component més psicoactiu i el que produeix l’efecte “discoptropo”, d’eufòria i que provoca uns símptomes que s’associen a la intoxicació, és a dir, la “mimbriasi”. En segon lloc, el cannabidiol, el famós CBD, que s’està postulant gairebé com si fos un producte terapèutic per tractar diverses patologies. És veritat que no és el mateix component que el THC, però encara hi ha molt poca recerca de què fa exactament.

Què en pensa del CBD com a producte terapèutic?

Hi ha alguns derivats que estan aprovats com a medicaments. Això si, en unes indicacions molt especifiques. Ara bé, no hi cap mèdicament que es consumeixi fumant. Per garantir una concentració d’un producte i garantir que sàpigues exactament com s’administra, és molt important la guia d’administració; saber quants grams se’n pot consumir pel pes de la persona. Per normativa, hi ha tres fases per autoritzar un medicament farmacèutic i, si es vol autoritzar-ne un derivat del cànnabis, s’hauria de seguir el mateix procediment per donar seguretat i garantia als consumidors.

“Postular el CBD com un tractament quan realment hi ha tan poca recerca és una mica agosarat”

El CBD està mitificat?

Totalment. És necessari que es facin assajos clínics amb el CBD que puguin explicar exactament per a què serveix i què aporta. Considero que no hi ha prou evidència, ni es té prou informació. Per això, almenys jo, no ho puc recomanar com a tractament mèdic o com un medicament per combatre els símptomes que diuen que suposadament combat. Si es fan assajos, on es pot demostrar realment les seves evidències, endavant. Si no, és una propaganda desinformada. Postular el CBD com un tractament quan realment hi ha tan poca recerca és una mica agosarat.

Vostè hi està a favor sempre que sigui de manera regulada i que el medicament no es consumeixi fumant, oi?

Clar, perquè si es fa fumant és impossible garantir la dosis. No pots receptar “tres canutos” i quedar-te tranquil. Això no va així. S’ha de controlar tota la concentració del que s’està receptant.

Ho controla l’Agència Espanyola dels Medicaments?

Sí. Primer es fa una autorització en l’àmbit europeu (EMA) i després s’autoritza a cada país. Però quan l’EMA autoritza un producte, té molts números d’autoritzar-se en la majoria d’estats de la Unió Europea.

Dins la Unió Europea se segueix la mateixa línia en tots els països?

Si s’autoritza un medicament per un problema mèdic específic, tothom segueix aquesta regulació. Quan es comercialitza, s’ha d’especificar exactament en quins casos s’ha d’utilitzar. A vegades, hi ha casos on els metges recomanen, fora de fitxa tècnica, l’ús d’un medicament per casos no estipulats, basant-se en el seu coneixement i en experiències prèvies, però no és el més desitjable.

En algun cas es recomana fumar cànnabis com a última opció?

No dic que no s’hagi fet, però segurament no és la millor opció i no s’està actuant sota el paraigua de l’evidència. Aquí s’ha de tenir en compte el pacient. Per exemple, si hi ha una persona que pateix una malaltia terminal i li diu a un metge que l’únic que el fa descansar és fumar-se un “canuto”, el metge no li dirà que no ho faci. Però si un jove li explica al seu metge que l’únic que el fa dormir és fumar-se un “canuto”, s’ha de buscar una alternativa perquè això està perjudicant la seva salut.

Sap quants productes que continguin cànnabis hi ha autoritzats ara mateix a Espanya?

No. El que sí que s’ha fet són molts assajos clínics amb medicaments de cànnabis per intentar demostrar que es pot combatre depressions i altres trastorns, però els resultats no han estat positius.

“El problema en molts casos és que s’usa, com l’alcohol, per evadir-se de problemes o d’una realitat i que això té conseqüències negatives, sobretot en la gent més jove”

Creu que és positiu que s’augmenti el nombre d’aquests productes si compleixen els requisits necessaris?

És molt important fer aquesta distinció. La confusió que hi ha ara mateix és la que dona peu a molts mites d’aquest consum. La gent ha de saber exactament el tractament i els requisits per utilitzar els productes amb cànnabis i no fumar cànnabis sense tenir un objectiu mèdic concret. A hores d’ara, aquesta és la petita excepció en la qual es pot fer servir i la majoria de consum que es fa és lúdic. El problema en molts casos és que s’usa, com l’alcohol, per evadir-se de problemes o d’una realitat i que això té conseqüències negatives, sobretot en la gent més jove.

Quines semblances i diferències hi ha amb l’alcohol?

Afecten de manera diferent; és difícil valorar què és millor i pitjor. Els efectes negatius de l’alcohol són sabuts per a tothom i, tot i això, és legal i es continua consumint. Això sí, amb l’alcohol sí que es pot tenir més respecte a partir d’un determinat consum, ja que molta gent es posa en alerta perquè la societat està més acostumada i ha vist més casos d’alcoholisme. Crec que s’ha de frenar la normalització del consum d’alcohol més que tolerar el consum de cànnabis, perquè totes dues coses són perilloses pel sistema nerviós central. La diferència és que el consum de cànnabis té uns efectes menys visibles a curt termini que l’alcohol i això pot fer que es vegi com a menys perillós.

(Visited 2 times, 1 visits today)
Last modified: 7 de septiembre de 2022
Close