Written by 06:00 Destacada, Diàlegs

Eric Asensio: “Reconèixer el cànnabis com a primera opció per tractar les patologies seria un avenç important”

Una entrevista d’Arnau Gomez Marmi.

Eric Asensio (Barcelona, 1977) és el secretari de la Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya (CatFAC) des de l’any 2017. Periodista de formació, és un dels activistes més ben informats en clau de la lluita per a la regulació del cànnabis a l’Estat. En una època de cert desconcert sobre els límits de consum d’aquesta substància, reflexiona sobre l’actualitat associativa i els beneficis i inconvenients que suposaria regularitzar el cànnabis.

Què és CatFAC? Qui agrupa i què fa?

CatFAC va néixer el 2012. La seva primera intenció va ser crear un aplec que agrupés a totes les associacions catalanes relacionades amb el cànnabis. També, es volia crear un codi de bones pràctiques per als clubs i treballar, fent pressió política, amb la intenció de regular aquestes activitats. A escala estatal, el 1992 es va crear la Federación de Asociaciones Cannábicas (FAC) d’on han sorgit les diverses federacions autonòmiques com la CatFAC per fer més pressió. Des de la CatFAC, per exemple, el 2016 vam presentar una iniciativa de legislació popular per regular les associacions de persones consumidores de cànnabis que vam anomenar #LAROSAVERDA i va aconseguir 65.000 firmes. És la primera proposició de llei Europea que introdueix el cultiu, distribució i transport de cànnabis, així com el control de la seva qualitat. Aquesta llei va ser aprovada al Parlament de Catalunya aquell mateix any, però va ser suspesa quatre mesos després pel Tribunal Constitucional. 

“El 2016 vam presentar una iniciativa de legislació popular per regular les associacions de persones consumidores de cànnabis; va ser aprovada al Parlament de Catalunya aquell mateix any”

Avui en dia, quina regulació hi ha a Catalunya per a les associacions/clubs cannàbics?

No n’hi ha cap. Les associacions funcionen a partir de dues lleis: la llei d’associacions i la norma de consum compartit, que és una discrepància jurídica. Per complir amb la interpretació del consum compartit ha d’haver-hi sempre tres condicions: que sigui un grup tancat de persones, que siguin conegudes entre elles i que tot el consum sigui d’àmbit privat.

Què li semblaria una regulació de l’ús terapèutic del cànnabis?

Fa molt temps que estem treballant en aquest tema des de les associacions. Algun cop hem dut a terme accions puntuals, però creiem que aquest ús terapèutic hauria d’acceptar-se des d’un servei mèdic i des de la seguretat social. Les associacions no estan preparades per tractar persones amb l’ús dels cannabinoides perquè no tenen la formació suficient. Realment a Espanya ja està regulat aquest ús terapèutic, perquè existeixen alguns productes amb cànnabis que es poden adquirir amb recepta mèdica. És cert que ara mateix són molt difícils d’adquirir, però no es necessita cap altra regulació, sinó que s’han d’incloure més productes amb cannabinoides a l’abast dels metges per tractar diferents patologies. Nosaltres som molt favorables al fet que es potenciï de manera regulada. Fins ara hem cobert una demanda existent, tot i que mai hem volgut ser “farmàcies” d’aquests productes.

Segons el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), entre un 80% i un 90% dels espanyols estan a favor de legalitzar el cànnabis per a fins medicinals. Per què costa tant que augmenti l’oferta?

Hi ha moltes evidències científiques que demostren l’efectivitat del cànnabis per a usos terapèutics. Fins i tot l’OMS ha reconegut la seva eficàcia. Ara només falta que el legislatiu reconegui aquestes evidències. De totes maneres, crec que augmentaran els productes disponibles perquè el CIS deixa clar el pensament de la majoria dels espanyols. Les evidències científiques són inqüestionables i dir el contrari seria anar en contra de gairebé tothom. També fa falta que la Comissió del Congrés decideixi quins productes són els més adients per vendre a Espanya. Ara mateix els productes amb cannabinoides es consideren l’últim recurs de tots. Abans es recepta opiacis, morfina i qualsevol altre producte que es consideri més efectiu. Reconèixer el cànnabis com a primera opció per tractar les patologies seria un avenç important.

“Pensem que s’ha de donar una resposta que no passi per la prohibició, sinó per la informació i l’acompanyament del consum d’aquesta substància”

Què aportaria la regulació de l’ús recreatiu?

Hi ha dos pilars fonamentals que millorarien amb una regulació: la salut pública i el mercat il·lícit. Per una banda, el que ha quedat clar és que la guerra contra les drogues i la seva prohibició no funciona. Cada vegada hi ha més consumidors, més drogues i és més fàcil accedir-hi. És per això que nosaltres pensem que s’ha de donar una resposta que no passi per la prohibició, sinó per la informació i l’acompanyament del consum d’aquesta substància. Totes les drogues legals, com el tabac i l’alcohol, generen problemes, però s’ha regulat la informació que rep l’usuari sobre aquestes drogues. Que s’emmarqués el cànnabis en un programa de salut pública i reducció de riscos seria un pas molt important. A part de tota la informació que tindria el consumidor, molts clients tindrien un punt d’accés legal per comprar cànnabis i deixarien d’anar al mercat il·lícit, que és l’altra problemàtica principal per tots els conflictes que comporta.

I quins inconvenients té la regularització?

La primera regulació segur que tindrà molts aspectes a millorar, però depèn molt de com sigui. Per nosaltres és molt important que la regulació no se centri exclusivament en els beneficis econòmics perquè d’aquesta manera estàs demostrant que és un producte per explotar econòmicament. No volem que es cometin els mateixos errors que amb l’alcohol i el tabac, que són productes amb molta implicació en la salut pública, però que estan explotats econòmicament.

“No hi ha cap llei que indiqui que pots tenir plantes de marihuana ni especifiqui el nombre de plantes”

Com afectaria aquesta mesura a les associacions cannàbiques? I a les grow shops?

Les associacions cannàbiques ja treballen una mica amb aquest model de reducció de riscos. Ho fan des de la proximitat i sobretot a l’hora de transmetre informació als socis del club. També, amb la vigilància de què no consumeixen menors, que la substància no arribi a tercers, el control del consum i de la seva qualitat. És a dir, la regularització consistiria amb la gestió d’informació i els paràmetres que es transmetessin des de cada associació cannàbica. En canvi, les grow shops treballen amb l’autocultiu. Regularitzar el consum beneficiaria a les grow shops. Ara per ara, a diferència del què es creu popularment, tenir plantes de marihuana és il·legal. És a dir, no hi ha cap llei que indiqui que pots tenir plantes de marihuana ni especifiqui el nombre de plantes. Si fos legal hi hauria gent que decidiria plantar pel seu compte i ara mateix no ho fa perquè és il·legal. Així doncs, les grow shops notarien un increment en les vendes.

“Actualment a CatFac tenim 800 punts d’associacions cannàbiques afiliades”

Si això passes els clubs cannàbics podrien desaparèixer?

Si s’acabés regularitzant, els clubs cannàbics podrien desaparèixer perquè finalment el club social de cànnabis treballa de bracet amb l’administració pública, i és el recurs que té l’administració pública per controlar la reducció de riscos. Si succeeix, els clubs podrien servir com a punt d’accés a informació sobre la substància i d’acompanyament en el consum. Més que desaparèixer, s’hauran de reconvertir/transformar en una extensió de l’administració sense ser-ho directament. Per exemple, actualment a CatFac tenim 800 punts d’associacions cannàbiques afiliades i considerem que desaprofitar tota aquesta xarxa ja estructurada i generar-ne unes altres de noves seria una pèrdua de temps.

Amb quin país ens hauríem d’emmirallar i per què?

Uruguai. Va regularitzar el consum de cànnabis a través de tres models d’accés: Associacions cannàbiques, autocultiu i farmàcies. Canadà també seria un exemple a seguir, però més en termes d’organització, distribució per canals de l’administració i conreu a través de petits productors. És cert que hi ha molts avenços en l’àmbit internacional, però estan més focalitzats en la producció per exportar a altres països, com és el cas de Colòmbia. Aquí, tard o d’hora s’acabarà regularitzant perquè és una realitat amb què convivim. El conreu de cànnabis existeix, el consumidor de cànnabis existeix, els clubs socials de cànnabis existeixen i els consumidors medicinals de cànnabis també existeixen. Des del CatFac l’únic que demanem és posar-hi un marc legislatiu.

Autor

(Visited 10 times, 1 visits today)
Last modified: 31 d'agost de 2022
Close