Una crònica d’Ana Berdié Garcia.
L’estiu acaba de començar, però la calor es deixa notar. L’interior de Catalunya coneix de bona mà les temperatures sufocants i Manresa, cor de la comarca del Bages, no queda exclosa. El nucli antic de la ciutat està buit. Cap vianant agosarat passeja per la Plaça Major. Just a la vora de l’Ajuntament, hi ha un carreró amb força desnivell, la Baixada del Pòpul, la qual condueix al carrer de Santa Llúcia.
Però una mica abans d’arribar-hi, a la part esquerra, hi ha un edifici antic, construït amb pedra i amb una gran reixa. Al costat es troba una porta de vidre: el Centre d’Interpretació del Carrer del Balç. A dins, rere el taulell, es troben Marta Sánchez i Ferran Ramírez, treballadors del Centre d’Interpretació i experts en el Carrer del Balç. “Una de les joies del patrimoni turístic i històric de la ciutat”, afirmen. Una via estreta, llarga i coberta. Ben conservada i cuidada. Tot i que no sempre ha estat així; la història del Carrer del Balç s’inicia fa temps, molt temps.
“No tenim notícies documentals del Carrer del Balç fins al segle XVI”
Marta Sánchez, treballadora del Centre d’Interpretació del Carrer del Balç
Al bell mig de l’època medieval, on les guerres, la fam i la malaltia causaven estralls, s’urbanitzen dos dels carrers més importants de Manresa: Santa Llúcia i Sobrerroca (ubicacions paral·leles al Carrer del Balç). Entre els segles XI i XII per ser exactes. L’edificació dels carrers confrontants fa pensar que el del Balç es va originar en aquest període. “Tot i això, no tenim notícies documentals fins al segle XVI, quan ens apareixen esmentades en alguns inventaris les afrontacions de les cases que es troben al carrer”, aclareix Sánchez.
El carrer de Santa Llúcia destacava per la seva activitat comercial: hi havia un dels forns de la Manresa medieval i, al final del tot, la zona de les cuireteries. El carrer Sobrerroca acollia grans propietats privades. I el del Balç? Doncs pertanyia a la xarxa secundària de la ciutat on, segons detallen els documents, no hi havia cap mena de taller o comerç, però disposava de gran activitat per la seva ubicació.
“Només tenim constància que hi haguessin cases privades. Els documents expliquen que eren cases molt petites i que la majoria disposaven només d’una cuina, un celler, una sala i una cambra”, explica Ramírez, assenyalant una de les edificacions. Algunes cases del carrer donaven accés als soterranis de les àmplies residències de Sobrerroca.“Al llarg del segle XVI, quan s’abandonen les cases del carrer, la majoria de les llars del costat esquerre s’integren en els edificis del carrer Sobrerroca i acaben convertides en cellers i estables”, afegeix.
A inicis del segle XIV, el Carrer del Balç era conegut com a Carrer de Pere Sarroca i a finals del mateix segle (fins al segle XVI), com a carrer de Pere Goscemps (o de Goscemps). No sempre ha tingut la presència que té actualment en la ciutat. De fet, al segle XVI ja no apareix a cap document.
En entrar al carrer, un feix de llum s’endinsa a través d’un espai no cobert del sostre. Un carrer porxat, una obra que comença al segle XIV. Manresa creixia i s’enriquia i, en aquell moment, va començar a cobrir-se el carrer. Un procés que va continuar al llarg del segle XV i a inicis del XVI, quan queda completament cobert. Les llars del carrer que únicament tenien entrada de llum pel mateix, s’havien integrat en els edificis dels carrers del costat. “Construir porxos entre casa i casa era un mètode molt comú en l’època medieval i moderna. Era una forma d’ampliar els edificis que quedaven a ambdues bandes del mateix carrer. Realment aquests habitatges no es podien ampliar ocupant l’espai del carrer, així que ocupaven l’espai superior mitjançant la construcció de porxos entre les cases. D’aquesta manera, deixaven lliure la part inferior del vial perquè s’hi pogués accedir”, comenta Marta Sánchez, mirant el sostre del carrer.
L’oblit del Carrer del Balç
Els anys d’esplendor queden enrere, i el Balç entra en un període de decadència. “La cobertura va fer que el vial patís més problemes de foscor, d’aïllament i de poca salubritat. Això va provocar que aquesta activitat constant s’anés perdent i el carrer es reconvertís en un túnel”, reconeix Ramírez, que afegeix que un carrer cobert sense entrada de llum natural “provoca una sensació de claustrofòbia”. Un sentiment que no patirien, en aquella època, les classes més privilegiades.
Pere de Goscemps va ser un dels veïns més influents del carrer porxat de Manresa i li va donar nom a mitjans del segle XIV
El Balç era un carrer que pertanyia, segurament, a les classes baixes de l’època medieval i moderna. A diferència de les cases del carrer de Sobrerroca, que eren grans palauets, les del carrer del Balç eren molt petites i no tenien més que una sala, un celler, una cuina i un parell d’habitacions. Un veí destacat que hi va viure és Pere de Goscemps, el qual va donar nom al carrer a mitjans del segle XIV. Pere de Goscemps era un notari, probablement de família més adinerada que les classes populars de Manresa. “No sabem exactament on vivia, però és possible que visqués en una de les cases més grans”, expliquen Ramírez i Sánchez mentre observen els habitatges.
Convertit en un carrer de portes secundàries, els veïns van decidir que per motius de seguretat, la millor opció era tancar els accessos a l’indret i, per tant, privatitzar-lo. “No tenim cap altra notícia del carrer fins al segle XX, moment en què l’Ajuntament decideix destacar la seva vàlua”, explica Ramírez, col·locat davant de la reixa de sortida del Balç. I així es perd part de la història d’una ubicació significativa per a Manresa.
Un dels pocs carrers porxats d’origen medieval
El Centre d’Interpretació del Carrer del Balç, edificació construïda amb els mateixos materials que el carrer i amb accés directe a la via, exposa els detalls històrics de la ubicació. Un lloc desconegut per a la majoria dels habitants de la ciutat d’antany, però que els veïns adjacents al Balç utilitzaven com a pati, on els comerciants de l’època guardaven els seus productes i els infants jugaven quan veien la porta d’accés oberta des de la Plaça Major.
Abans que l’Ajuntament fes la primera restauració del carrer a principis del 1980, qui se’n cuidava eren els veïns
Després de segles de silenci i anonimat, la construcció d’un edifici de la Plaça Major (inicialment un mercat cobert, avui dia, les oficines de l’Ajuntament) deixa a la vista el carreró amagat, moment en el qual el Balç veu la llum oficialment. A principis del 1980, comença la primera restauració. “Abans que l’Ajuntament fes la primera restauració del carrer, qui se’n cuidava eren els veïns que feien les reparacions estructurals que necessitaven”, expliquen els guies, que aclareixen que, tot i això, “el carrer estava en bastant mal estat”. A partir d’aquell moment, ja se’n va fer càrrec l’Ajuntament.
Des de llavors, la via ha patit transformacions i modificacions de manteniment i conservació. S’han fet diferents campanyes (el 2007 i el 2011), en les quals s’han fet excavacions arqueològiques i s’ha adaptat l’espai per a les visites. L’any 2021, també es van fer obres per a tal de millorar-ne la il·luminació i la pavimentació. Es va fer també una nova campanya arqueològica que permet conèixer millor la història del carrer. Pel que fa a les façanes, “actualment poc s’hi pot fer, ja que tot el que envolta el carrer del Balç és propietat privada, i l’Ajuntament no hi té jurisdicció per fer-hi cap mena de consolidació”, explica Ramírez. El centre disposa d’una maqueta que mostra com era el Carrer del Balç durant l’època medieval.
La via pot semblar una mostra més de la Catalunya medieval, però no és així. El Carrer del Balç, juntament amb el Carreró de les Bruixes de Cervera, són uns exemples extraordinaris d’urbanisme medieval a Catalunya. Tots dos carrers representen els únics carrers medievals de tipologia coberta del territori. Una oportunitat idònia per conèixer i aprendre els nostres orígens medievals.
Un esdeveniment excel·lent per visitar l’indret és la Fira de l’Aixada, celebració que retorna a Manresa cap al segle XIV, moment de màxima glòria del carrer. En una edició passada, el carrer del Balç es va convertir en el carrer dels cuireters (persona que prepara o ven cuirs). Durant la Festa Major també s’organitzen visites i s’hi han fet trobades de recreadors històrics per descobrir com era un taller d’un pintor de retaules medievals. També s’ofereixen tastos de vins i tapes locals, i altres activitats com una masterclass sobre el poder de les plantes medicinals. Per a la festivitat de Tots Sants, i des de 2017 fins al 2019, el Carrer del Balç es va transformar en un Passatge del Terror tematitzat. I aviat, estrenaran una nova atracció: un Escape Room amb elements propis de l’època medieval.
Els manresans cada vegada coneixen més a fons el Balç. Amb les diferents activitats i la difusió feta des de l’oficina de Turisme de la ciutat, la població del Bages és més conscient de la importància del carrer. “A finals de 2021, l’espai va tornar a obrir les seves portes amb una renovació de les xarxes de serveis, millora en l’accessibilitat i la renovació del paviment. Amb les obres, es van identificar i documentar nous trams de clavegueres i paviments dels segles XVII i XVIII, alguns dels quals s’han pogut deixar a la vista dels visitants”, detalla Sánchez. El Balç és un romanent de la Manresa més primitiva i, juntament amb la Basílica de la Seu i altres espais, conformen el valor patrimonial de la ciutat.
El carrer està emplaçat al mig d’un precipici o balç, que es va aprofitar al segle XII per construir tres carrers en paral·lel
Contemplant la maqueta de l’època medieval i l’estructura de la construcció, una pregunta es fa evident. Per què “Carrer del Balç”?. Ramírez i Sánchez ho tenen molt clar: “El mot Balç vol recuperar l’essència de la formació del carrer. Va ser durant l’any de la seva recuperació, el 1980, quan va rebre aquest nom”. Un balç és un desnivell rocallós, una cinglera o un precipici. El carrer està emplaçat al mig d’aquest precipici o balç, que es va aprofitar al segle XII per construir tres carrers en paral·lel, quedant el del mig (què és el Carrer del Balç), totalment adaptat al perfil del desnivell. “D’aquesta idea d’adaptació al terreny ve el seu nom”.
La tarda ha caigut, però la calor continua impassible. El Centre d’Interpretació del Carrer del Balç apaga les llums. La foscor torna a l’interior de la via. Des de la Baixada del Pòpul, les reixes tornen a separar la Manresa actual de la Manresa de fa segles. La Manresa amagada torna al misteri. I és que, tal com diu la llegenda, existeix una ciutat sota terra que resta oculta i on només es pot accedir des de les cases de l’antiga ciutat medieval, mitjançant passadissos, corredors i soterranis. L’anomenada Manresa subterrània comprendria des de la Plaça Major fins a la Torre de Santa Caterina. Fet probable per alguns, materialment impossible per a d’altres. El Balç ha inspirat i nodrit teories a favor de la ciutat subterrània, però com no es poden comprovar; les llegendes, en llegendes es queden.
Autor
Ana Berdié Garcia
