Una crònica d’Ana Torres Martínez.
El ballet ha estat tradicionalment percebut com una disciplina femenina, sovint associada a la delicadesa, la gràcia i la lleugeresa. Tot i això, al llarg de la història, han existit grans ballarins masculins que han trencat aquests estereotips. Aquest és el cas de David Yudes (Badalona, 1996), que des de ben petit ha estat vinculat a la dansa.
Amb només 4 anys, va demanar a la seva mare, professora i propietària d’una escola de dansa a Badalona, poder assistir a una classe. Va ser així com va començar la seva formació en el ballet. Subratlla que “no va ser cap imposició de la família”, sinó que va ser una decisió pròpia.
Dels seus primers anys de formació, recorda ser l’únic noi a classe i que totes les nenes eren més grans que ell. Quan tenia 8 anys, es va prendre la dansa més seriosament i va començar a participar en concursos fora de l’Estat. Als 13, va tenir l’oportunitat d’anar-se’n a estudiar a Montecarlo i anys després, amb 17, va participar en el Prix de Laussane, una competició dirigida als joves ballarins per professionalitzar-se. Aquesta competició li va permetre ingressar a la Royal Ballet de Londres, on va estar deu anys.
L’èxit com a resultat de l’esforç
Un dels seus somnis des de molt petit era ballar a l’American Ballet Theatre a New York, perquè mai es va imaginar poder formar part de la Royal Ballet. “Creia que no era el tipus de ballarí físicament adequat per estar allà”, confessa Yudes. Aquesta oportunitat ha permès al ballarí formar-se professionalment i “fer un somni, realitat”.
El Prix de Lausanne dona l’oportunitat als joves ballarins de poder formar-se a diferents escoles de dansa. En el cas de la Royal Ballet de Londres, ha d’acollir a la persona seleccionada durant un any. L’objectiu del ballarí era demostrar el seu potencial i poder aconseguir un contracte fix amb la companyia per quedar-s’hi. “Crec que vaig ser el primer ballarí que arribava del Prix de Lausanne en aconseguir un contracte fix després de deu anys”, afirma Yudes.
La seva carrera professional va avançar fins als 21 anys, quan es va consolidar com a ballarí solista, una “fita” molt important per a ell. Ballar per la reina Elisabet II d’Anglaterra o compartir escenari amb alguns dels millors ballarins del món han estat algunes de les experiències més destacades que la Royal Academy li ha permès aconseguir. El ballarí confessa que és molt “gratificant” haver format part d’una organització tan important en el món de la dansa.
L’altra cara de la moneda
El repte més gran de la seva carrera ha estat l’aspecte psicològic. Haver començat tan jove i assumir grans responsabilitats al Royal Ballet va ser difícil de gestionar. Això el va obligar a haver de fer una pausa de sis mesos per recuperar-se mentalment. Tot i les dificultats, considera que ha tingut una carrera estable i celebra no haver patit lesions greus. Per a ell, és fonamental mantenir-se sa, tant físicament com psicològicament per poder practicar la dansa.
Al contrati del que narra la història de Billy Ellioy, Yudes mai va sentir pressió per dedicar-se a un altre esport considerat “més masculí” per la societat. El seu entorn sempre va entendre la seva passió per la dansa i, de fet, per altres esports. “Quan tenia 4 anys vaig començar a ballar, però als 6 també vaig començar a jugar a futbol”, explica Yudes, que va portar aquesta rutina fins als 12 anys. Mai es va sentir qüestionat per ningú. Considera que, tot i que encara hi ha prejudicis, la percepció del ballet com a disciplina masculina ha millorat amb el temps.
Entre els seus referents en el món de la dansa destaca Àngel Corella, un ballarí català que va tenir una carrera brillant a l’American Ballet de Nova York. Yudes va tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment i rebre el seu suport durant la seva formació. “Mai m’han faltat de referents”, assenyala. Altres figures com Rudolf Nureyev o Mikhail Baryshnikov també han estat fonts d’inspiració per a ell.
La seva mare ha tingut un paper fonamental en la seva carrera. Des dels inicis, ella va ser el seu suport principal, acompanyant-lo a competicions i ajudant-lo a aconseguir beques per formar-se en diferents llocs. Actualment, Yudes dirigeix l’escola de dansa que abans liderava la seva mare a Badalona, el mateix lloc on va començar la seva trajectòria. A més, està treballant en la creació d’una nova escola de dansa a Catalunya, en col·laboració amb la Fundació Catalunya Cultura, amb l’objectiu d’ajudar joves ballarins amb talent a formar-se i professionalitzar-se.
Un somni, una vocació
Sempre va tenir clar que volia viure de la dansa. Des de molt jove, quan va ingressar a Montecarlo amb 13 anys, ja tenia aquesta determinació. Considera que la dansa requereix un compromís total, similar al d’altres esports d’elit. “No es pot pretendre viure d’això sense dedicar-hi el 100%”, afirma.
Yudes creu que la percepció social del ballet ha millorat, però encara queda molta feina per fer. A Catalunya, considera, sovint costa entendre el nivell d’exigència que implica la dansa. Tanmateix, hi ha persones amb ganes d’impulsar aquest art i fer créixer l’escena de manera saludable. Projectes com la creació de noves escoles de dans o, en un futur, tenir una companyia pública, són alguns dels seus somins.
Als joves que somien en ser ballarins professionals, Yudes els aconsella “disciplina”. “Avui dia, amb les xarxes socials, sembla que tot ha de ser immediat”, explica Yudes. “La dansa requereix constància, paciència i dedicació diària”, afegeix. El ballarí dona molta importància als entrenaments constants.
A llarg termini, el seu somni és crear un centre d’elit de dansa a Catalunya. Vol que aquest projecte sigui un referent per als joves ballarins amb talent i que els permeti formar-se i accedir a grans companyies internacionals. És una tasca ambiciosa, però té la determinació i l’experiència per fer-la realitat.
Des de la primera classe de dansa fins a compartir escenari amb els millors ballarins del món, el seu recorregut no ha estat fàcil, tant físicament com psicològicament, però ha sabut centrar-se en el seu objectiu, tot i els obstacles. Ara, el seu pròxim repte és deixar una empremta en la dansa a Catalunya, oferint a les noves generacions l’oportunitat de fer realitat els seus somnis, tal com ell va fer en el seu moment.
Autor
insight redacció
