Una crònica d’Abril Sucarrat Anglada i Ana Torres Martinez.
És dilluns i, com cada setmana a les set de la tarda, els participants del programa EINA -que promou la integració esportiva i social de persones amb discapacitat psíquica i sensorial– van al Pavelló Tagamanent de Canovelles (Valles Oriental) per passar una hora fent esport amb els companys.
El color blau del terra del centre esportiu reflecteix la confiança evident que tenen entre si i amb els entrenadors. A la pista, fan una rotllana i es divideixen en grups; quan el cronòmetre comença a córrer, cada equip fa diferents exercicis per desenvolupar les seves habilitats. Entusiasmats i al seu ritme, es mouen seguint les indicacions dels entrenadors.
El 1992, quan el tirador amb arc paralímpic espanyol, Antonio Rebollo, ja havia encès la torxa Olímpica del peveter de l’estadi de Montjuïc, dos treballadors municipals de Canovelles van detectar un incongruència entre un dels eslògans més populars del moment en el món esportiu català: “Activitats físiques i esportives per a tothom”.
El programa EINA de Canovelles va néixer el 1992 amb la voluntat que tothom pogués practicar esport
Segons Pedro Reyes, treballador de serveis socials de Canovelles i responsable del Servei d’Activitats Esportives (SAE), “el lema no es complia, perquè molta gent no tenia l’oportunitat de practicar activitat física“. De la seva voluntat d’apropar l’esport a persones amb diferents capacitats, en va néixer EINA. “Volíem que tothom de Canovelles pogués practicar esport i que ningú es quedés enrere”, recorda Alberto Oriol Hidalgo, actual regidor d’Esports.
Des d’aquell moment fins a l’actualitat, la integració d’aquestes persones a l’esport ha evolucionat, com també ho ha fet la manera de referir-s’hi. “La terminologia ha anat canviant i s’ha passat de parlar de discapacitats psíquics i sensorials, a persones amb diversitat funcional”, afirma Reyes. Pel que fa a la inclusió, ha estat progressiva amb múltiples iniciatives a escala mundial.
La més destacada és el moviment Special Olympics, una organització esportiva fundada el 1968 que s’encarrega d’organitzar entrenaments i competicions per a nens i adults amb discapacitat intel·lectual i física. Actualment, agrupa més de 4 milions d’esportistes de 170 països.
Totes aquestes iniciatives treballen en pro del que estableix la Declaració de Drets de les Nacions Unides, que diu que “tothom té dret a la no discriminació, a la feina, a l’educació i a participar en activitats esportives i recreatives”.
Esport i altres capacitats
El programa EINA s’estén més enllà de l’esport amb l’objectiu de treballar altres aspectes. Tots els dijous, per exemple, els participants s’ajunten a Can Palots, l’auditori de Canovelles, per desenvolupar a través de manualitats les capacitats neuromotrius, sensorials i sensitives. “Aquestes persones ens recorden una realitat que, malauradament, a vegades tenim una mica oblidada”, afirma el regidor d’Esports.
Per la seva banda, el responsable del SAE remarca els objectius que es volen assolir a través del programa, com “fomentar la participació de les persones amb diversitat funcional i aconseguir la màxima autonomia possible”.
La iniciativa complementa l’activitat física amb sortides i celebracions per oferir més espais de socialització
A la pista esportiva, alguns participants es distreuen mentre fan el circuit i parlen de les sortides que faran pròximament. En acabar l’entrenament, tots surten feliços amb un full a les mans, on se’ls informa de la pròxima celebració que faran.
Pedro Reyes, que a banda de ser impulsor de la iniciativa els fa també d’entrenador, assegura que “molts dels participants fan de l’activitat una fita setmanal”. Però això, narra, s’intenta completar els entrenaments amb sortides i celebracions. “El dia que anem al cinema, és un dia molt especial per ells i també la sortida de final de curs, quan passem una o dues nits a fora fent activitats d’esbarjo”, detalla.
Canvi de vida
La Cristina, de 45 anys, en fa trenta que participa en el programa EINA. Està molt satisfeta de les activitats esportives que se li han ofert al llarg de tot aquest temps, i també de les “sortides a la neu”. Cada dilluns, puntualment a les set de la tarda, es dirigeix al pavelló municipal de Canovelles esperant practicar les dues activitats que més li agraden: “bàsquet i peses”. Si hagués de proposar una altra activitat per incloure en el programa, seria relacionada amb el món musical. “Faig cant i m’agradaria aprendre a tocar la guitarra”, trasllada.
Un altre participant del programa, en Marcos, a la trentena, comparteix les mateixes activitats que la Cristina. “Els dilluns faig esport aquí, al pavelló, i els dijous manualitats a Can Palots”, diu. Els dos dies s’ho passa “molt bé”, però el que més li agrada és jugar “al pitxi”, un esport similar al beisbol en què els jugadors llancen una pilota i han d’arribar a la base abans que l’altre equip la recuperi.
Per poder formar part del projecte, els usuaris paguen 17,31 € al mes. Un preu simbòlic en relació amb les despeses associades al programa, que segons trasllada l’organització, ronden el 8.000 € anuals. D’aquests, la Diputació de Barcelona en subvenciona la meitat. “A part d’oferir un programa subvencionat, treballem per disposar sempre de més recursos”, diu Hidalgo, que afegeix que disposen d’un equip de quatre professionals del Servei d’Esports, que donen suport als participants.
Els exercicis que es proposen pretenen millorar aspectes com l’atenció o la memòria i augmentar la capacitat de reacció
Els exercicis que es fan durant l’hora d’entrenament son variats. Els usuaris llencen pilotes a la cistella, simulen que neden a la piscina i exerciten braços i cames, entre altres activitats. “Tant en l’àmbit físic com en el psicològic i sensorial, fer esport té molts beneficis per a persones amb diferents capacitats intel·lectuals”, afirma Anna Espelt, fisioterapeuta de la Fundació Vallès Oriental per a persones amb Discapacitat Intel·lectual.
La psicòloga Juani Santano ho concreta: “l’activitat física contribueix a treballar aspectes com l’atenció, la memòria, l’orientació espaciotemporal i les funcions executives”. Espelt afegeix que l’esport ajuda a “promoure hàbits de vida saludables i a augmentar la capacitat de reacció, que sol ser més lenta en persones amb diversitat funcional perquè hi ha un dèficit sensorial”.
Aquesta millora que experimenten les persones amb diferents capacitats intel·lectuals quan practiquen exercici físic també els aporta autonomia i independència. “Genera un sentiment de capacitat, que és el contrari de discapacitat o incapacitat”, apunta la psicòloga Santano, considerant així la importància de la superació personal.
L’objectiu del programa és aportar als usuaris autonomia i independència
Pensant en les instal·lacions de la Fundació Vallès Oriental per a persones amb discapacitat intel·lectual, Espelt destaca com contribueix la natació en la millora de la seva vida quotidiana. “És una estona en què es treballa l’autonomia, el fet de vestir-se i desvestir-se, per tenir cura d’un mateix”, resumeix.
Equipaments municipals poc adaptats
Tot i que cada vegada les tecnologies s’adapten més a tota mena de públic, encara no s’ha aconseguit que totes les instal·lacions siguin inclusives. En general, hi ha un gran desconeixement de les necessitats de les persones amb discapacitat funcional. I això provoca que en la majoria d’espais públics, no hi hagi ni les instal·lacions ni el material adequat per poder treballar amb persones amb diferents capacitats físiques.
Hidalgo assenyala que “a vegades, les persones no pensen en les capacitats especials si no les viuen de prop o si no tenen una sensibilitat especial”. “No es tracta d’incloure una persona, sinó que tots els equipaments municipals tinguin l’opció de deixar participar obertament a tothom”, diu Anna Espelt, qui denuncia aquesta realitat que fa que els equipaments no estiguin preparats per ser utilitzats per diferents col·lectius.
Aplaudit per les famílies
Comptar amb el suport familiar per a promoure i integrar la iniciativa d’EINA a Canovelles ha estat un puntal clau. L’Ángeles és la mare de l’Àlex Solana que, a punt de fer els trenta anys, porta la meitat de la seva vida participant en el programa. “No és esportista, però jo el faig venir perquè li agrada ser aquí”, apunta amb una mitja riallada.
“A la meva filla tampoc li agrada gaire l’esport; però estar amb la gent i parlar-hi, sí”, trasllada la Demetria, mare de la Saray Mirón. Aquesta darrera va conèixer el programa després que els dos joves es fessin amics i, posteriorment, les mares també seguissin el mateix camí. Totes dues coincideixen que és molt bo per als seus fills assistir a les activitats perquè si no, “estarien a casa amb el mòbil sense sortir“. A les activitats que ofereix EINA, en canvi, “socialitzen i agafen una rutina que els va bé”, assenyalen.
Les famílies valoren que EINA permet als que hi participen “socialitzar i adquirir una rutina que els va bé”
Ara bé, és possible estendre el programa EINA a altres pobles que puguin fer-se ressò dels seus beneficis? Pel que fa a Canovelles, Pedro Reyes considera que “és una iniciativa senzilla i l’objectiu és mantenir-la”. Alberto Oriol Hidalgo, des de la regidoria d’Esports de l’Ajuntament, està col·laborant amb altres municipis interessats en el projecte que volen conèixer-lo millor. “La nostra intenció és que pugui estendre’s a altres pobles de la zona”, apunta.
Sovint, el regidor es troba amb els participants del programa pels carrers del municipi i li donen les gràcies. “Em sorprèn perquè sento que gairebé no he fet res, i penso que són una lliçó de vida”, diu. “EINA és un projecte molt bonic i com a poble hem de cuidar-lo i valorar-lo”, explica, mentre des del pavelló de Canovelles ressona la veu d’en Marcos, que deixa clar que li agradaria estar molts més anys al programa.
Autor
insight redacció
