Written by 07:00 Destacada, Mirades

Passades de pilota que igualen jugadors

Una crònica de David Guitart.

El futbol és molt més que un esport. Per a molts, és una forma de construir amistats i trobar un lloc al món. Aquest és el cas de nois com en Marcos Rodríguez (Sant Quirze del Vallès, 2000) i l’Andreu Amat (Sabadell, 2001), que han trobat en el futbol inclusiu no només una passió, sinó una oportunitat per créixer i integrar-se socialment

S’emocionen. “Amb sis anys, vaig començar a jugar a l’escola de futbol Sabadell perquè m’encantava aquest esport. Ho sentia a dins, com si fos part de mi, ja que a casa som molt futbolers”, recorda en Marcos. Tanmateix, la seva experiència, records i anècdotes en un equip inclusiu no van ser fàcils.

“La gent se’n reia perquè jugava en un equip així, i això em va afectar molt”, confessa. Tot i això, va decidir no rendir-se i va utilitzar aquestes dificultats com una motivació per continuar endavant. Recentment, ha fet el salt a un equip convencional de Sabadell. “És un canvi molt recomanable. T’ajuda a millorar tant futbolísticament com socialment, i em sento molt integrat”, explica amb satisfacció. 

Aquest canvi ha estat significatiu, no només per les seves habilitats tècniques, sinó també pel que representa. En Marcos ha demostrat que el futbol inclusiu pot ser un trampolí per a qualsevol jugador que desitgi anar més enllà, però que mai deixa de ser un espai on sentir-se acceptat. “Jugar aquí em va donar la força per continuar endavant. Ara puc competir de tu a tu contra tothom i sentir que formo part d’alguna cosa més gran”. 

“Jugar a l’inclusiu em va donar la força per continuar endavant i ara puc competir de tu a tu contra tothom”

Marcos Rodríguez, futbolista

Diagnosticat amb trastorn de l’espectre autista, l’Andreu ha trobat en el Centre d’Esports Sabadell (CES) Inclusiu una segona família. Abans d’apuntar-se a l’equip, no practicava cap esport. “Va ser gràcies a uns amics que em vaig animar”. Quan va començar, “estava acostumat a veure el futbol des de la graderia, però començar va ser tota una experiència”. El va “ajudar” a relacionar-se “més fàcilment, tot i ser tímid”.

El futbol ha estat clau per guanyar “confiança” i trencar barreres socials. “Aquest esport m’ha canviat com a persona, m’ha donat maduresa i em permet relacionar-me millor”, considera l’Andreu. Tant per ell com pel Marcos, el futbol no és només un hobby: “És un estil de vida”.

Més que un esport

L’equip del Sabadell no només és un espai per jugar a futbol, sinó també una “escola de valors”, on els jugadors troben en l’equip una xarxa de suport que va més enllà del camp. “Som com una gran família”, afirma l’Andreu il·lusionat. No només juguen a futbol, sinó que també hi fan altres activitats, com anar al cinema o viatjar junts. Això els “uneix molt i crea amistats que duren tota la vida”, explica. Aquesta germanor no és casual; és el resultat d’un entorn dissenyat per fomentar el respecte, la solidaritat i la col·laboració

El paper dels coordinadors com Sergi Pellicer (Sabadell, 1976) és fonamental en aquest procés. Descriu el futbol inclusiu com un espai que prioritza el creixement personal per sobre de la competició. “El futbol inclusiu és molt més social que competitiu. Aquí no hi ha pressió per guanyar; l’objectiu és que els nois gaudeixin del joc, aprenguin valors i se sentin part d’un grup”, explica.

Per a Pellicer, aquest tipus de futbol és una eina potent per transformar vides, ja que ajuda els jugadors a superar pors, guanyar autonomia i establir connexions socials. “Molts d’ells arriben aquí sense un cercle social i acaben trobant un espai on poden ser ells mateixos”, afegeix. 

L’equip del CE Sabadell Inclusiu, celebrant una victòria. (Fotografia: CE Sabadell)

Les sessions d’entrenament al Sabadell Inclusiu estan pensades per adaptar-se a les necessitats dels jugadors, però sense perdre l’essència del futbol. “Comencem amb escalfaments, seguim amb exercicis tècnics i tàctics, i acabem amb partits que reforcen el treball en equip”, detalla Pellicer. A més, “l’ambient és relaxat”, amb espai per a l’aprenentatge”, però també per a la diversió.

“Abans tenia dificultats per relacionar-me, però gràcies al futbol he fet amics que considero família”

Andreu Amat, jugador del CE Sabadell Inclusiu

L’impacte del futbol inclusiu va molt més enllà del camp. Per als jugadors, significa una transformació completa de la seva manera de veure el món. “Abans de començar, tenia moltes dificultats per relacionar-me amb els altres. Ara, gràcies al futbol, he fet amics que considero part de la meva família”, comenta l’Andreu. Aquest sentiment és compartit per moltes famílies, que valoren l’oportunitat que el futbol inclusiu ofereix als seus fills. 

Per als pares, veure com els seus fills guanyen confiança i desenvolupen habilitats socials és un motiu d’orgull. “Abans em costava molt veure’l jugar, però ara el veig tan feliç que sé que ha estat la millor decisió”, comenta el pare de l’Andreu. A més, el futbol inclusiu crea un espai on també es fomenta la implicació de les famílies, que participen en activitats socials i suporten el creixement emocional dels jugadors, que alhora se senten menys sols.

“Encara queda molt per fer, però el futbol inclusiu dona visibilitat a aquests nois i noies tan capaços com qualsevol”

Sergi Pellicer, coordinador del CE Sabadell Inclusiu

Aquest esport també serveix per canviar la percepció de la societat sobre les persones amb discapacitats, “encara queda molt per fer, però el futbol inclusiu està donant visibilitat a aquests nois i noies, mostrant que poden ser tan capaços com qualsevol altre”, reflexiona Pellicer. A través de la solidaritat i el treball en equip, el futbol inclusiu no només transforma la vida dels jugadors, sinó també la de tothom que els envolta. 

“El futbol m’ha donat molt més que habilitats esportives: una família, confiança i una nova manera de viure”

Andreu Amat, jugador del Sabadell Inclusiu

Per a nois com en Marcos i l’Andreu, el futbol inclusiu ha estat i és molt més que un esport. Els ha ensenyat a viure plenament, a resoldre conflictes i a descobrir el valor de la solidaritat. A través del futbol, han trobat un lloc on encaixar, un lloc on són valorats pel que són. “El futbol m’ha donat molt més que habilitats esportives; m’ha donat una família, confiança i una nova manera de viure”, conclou l’Andreu. 

Autor

(Visited 3 times, 1 visits today)
Last modified: 16 de juny de 2025
Close