Written by 07:19 Destacada, Diàlegs

Toni Massanés: “El menjar no hauria de ser una mercaderia, sinó un dret”

Una entrevista d’Arnau Gomez.

Toni Massanés i Sánchez és un gastrònom català, que també s’ha dedicat a la docència, a l’escriptura, a la recerca i al periodisme. Actualment, és el director general de la Fundació Alícia, un centre que es dedica a la innovació tecnològica culinària i a la valoració del patrimoni agroalimentari. En aquesta entrevista, Massanés descriu la indústria alimentària d’avui en dia. També, desglossa les conseqüències del malbaratament d’aliments i proposa solucions per posar-hi punt final.

Com es pot evitar malgastar tantes tones d’aliments que acaben a les escombraries?

El malbaratament d’aliments es produeix al llarg de tota la cadena alimentària, és a dir, des de la seva producció fins a la transformació final del producte que arriba les cases, lloc on també s’acaben llançant molts aliments a les escombraries. El malbaratament, sovint, també succeeix per qüestions d’especulació mercantil que acaba desencadenant en una greu distorsió econòmica. Les empreses que obtenen aquests productes per comercialitzar-los intenten que hi hagi una producció més elevada per així jugar a regular els preus del mercat.

Què podem fer els consumidors a les nostres cases per malbaratar menys aliments?

Es pot evitar llençar tants aliments tornant a cuinar a les cases. És primordial aprofitar tots els productes que es tenen a la nevera. No s’ha de pensar què dinarem avui o què soparem sinó que s’hauria de mirar a la nevera i decidir què cuinar tenint en compte els productes oberts i més madurs o amb una data de caducitat més pròxima. Tots aquests aliments encara són bons i els podem aprofitar. Aquesta pràctica és la cuina d’aprofitament que, tradicionalment, s’ha fet sempre i apareix en tots els receptaris de cuina. El canvi, en el fet de decidir què menjar abans d’obrir la nevera, mirar i cuinar, és abismal per malgastar menys aliments. S’ha de tornar a cuinar a les cases, ja que no només és millor per combatre el malbaratament, sinó que també ho és per la salut d’aquells que ho fan.

Hem de canviar la nostra consideració sobre aliments?

D’una banda, succeeix que els consumidors volem que els aliments tinguin un aspecte excel·lent i estètic, fet que és una greu distorsió cultural que entre tots hauríem de corregir. Tots els productes tenen un aspecte diferent que no els fa més bons ni més dolents. D’altra banda, tenim associat un concepte molt nociu que és que no li donem importància a haver de llençar menjar a les escombraries, ja que avui en dia, en comparació a anys enrere, alimentar-se és generalment més econòmic. Els consumidors perquè no hi hagi tant malbaratament hem d’entendre que el menjar no hauria de ser una mercaderia, sinó un dret, i aquest dret no s’ha d’assolir pagant menys als productors sinó tenint unes estructures sòlides perquè tothom pugui menjar i fer-ho bé, que no és el mateix que nodrir-se. Considerar el menjar com una mercaderia és una errada a escala global.

“La nostra dieta ha canviat més en 30 anys que en 200”

Com perjudica aquest fet al planeta?

Tots els aliments que s’acaben llançant ens perjudiquen a tots, ja que en el seu procés d’elaboració i manteniment consumeixen, gasten i desgasten recursos del nostre planeta. Ara bé, no només són aquestes despeses sinó que un cop aquests aliments passen a ser residus s’han de gestionar i gestionar-los produeix contaminació.

Per tant, hi ha una superproducció d’aliments, és a dir, no es produeix conscientment?

Totalment. Avui en dia, els éssers humans, per produir els aliments de la cadena alimentaria, gastem una part més elevada dels recursos que hauríem de gastar. Gastem els recursos més ràpid del temps que tarden a regenerar-se. A partir d’aquest punt de no retorn, els recursos passen a ser deficitaris per les següents generacions que seran qui ho pagaran.

Hem de canviar el sistema alimentari, però per començar a fer-ho és primordial abolir el malbaratament. Per fer-ho possible hi haurà d’haver solucions locals als problemes globals. Cada país, tenint en compte la seva situació demogràfica i climatològica, haurà de buscar les solucions més adients i millorar els conreus combinant el coneixement tradicional amb la tecnologia i la ciència. Per produir conscientment també s’hauria de deixar de consumir tanta carn, ja que no és ni sa ni sostenible i substituir-la per proteïnes d’origen vegetal.

Com hauria de ser la indústria alimentària?

S’ha de canviar la forma de produir el menjar i s’ha de començar per gastar menys recursos per fer-ho, però, bàsicament, també s’han de canviar els hàbits alimentaris i prioritzar el consum de productes locals sense haver de prescindir completament dels exteriors. Cada país hauria de tenir sobirania alimentària. No s’hauria de deixar que els grans monopolis dictin un règim autoritari i escullin quins productes hem de consumir i quins no. Hem de ser conscients de les necessitats alimentàries del planeta i de la nostra salut, però tampoc hem de renunciar al plaer que ens genera menjar. És més, tampoc és bo obsessionar-se amb l’alimentació perquè pot arribar a ser malaltís. Per tant, hi ha d’haver un equilibri entre menjar saludable i continuar gaudint del menjar. Es poden fer les dues coses.

Ha canviat molt la nostra dieta en comparació a vint anys enrere?

La nostra dieta ha canviat més en qüestió de trenta anys que en dos-cents. Amb la Fundació Alícia, per celebrar l’aniversari dels cinquanta anys de Mercabarna, vam fer una exposició al Palau Robert, on hi havia una nevera plena de productes de les últimes cinc dècades. L’aspecte que, a simple vista, més cridava l’atenció era l’aparició progressiva de plàstics a les neveres, ja que en les més antigues no n’hi havia ni rastre. L’altre, és que a les neveres més antigues tots els aliments eren sencers. Però, sens dubte, la distorsió més dràstica ha estat que abans a les neveres hi abundaven els aliments de temporada i ara mateix, a causa de la globalització i la circulació d’aliments, pots trobar-hi el mateix durant tot l’any. Això provoca una severa distorsió de l’estacionalitat i la temporalitat a l’hora de cuinar.

“La innovació i l’evolució científica permetrà constituir una dieta molt més personalitzada que ajudarà a prevenir malalties”

Els productes ecològics són sinònim de ser més saludables o això no té res a veure?

Actualment, hi ha un desconeixement molt popularitzat sobre com es produeixen els aliments, ja que la major part de la població mundial viu en entorns urbans i no en entorns rurals que és on, majoritàriament, es produeixen els aliments. Els productes ecològics es mostren com una oferta saludable i beneficiosa per salut, gràcies al fet que els seus productors són més respectuosos amb el medi ambient i els animals gaudeixen de major benestar.

Les noves tendències alimentàries són més sostenibles pel medi ambient?

Està clar que el vegetarianisme és més sostenible pel medi ambient, però sobretot en fases de creixement aquestes dietes s’han de supervisar i controlar perquè poden arribar a ser perilloses per la salut. Les persones hauríem d’ingerir més proteïna vegetal i deixar de consumir tanta carn vermella. Ara bé, ser vegetarià o vegà, no té perquè ser sostenible, ja que es poden comprar tots els productes embolicats en plàstic. Personalment, penso que la solució ha de ser saber gestionar una dieta equilibrada, formada bàsicament de vegetals acompanyats per carn, sobretot blanca, i peix.

Què menjarem més i què menjarem menys en el futur?

Menjarem més llegums, més bolets i menys carn. No en som del tot conscients, però amb les hamburgueses vegetals ja estem consumint més llegums. En aquest sentit, apareixeran piscifactories sostenibles i haurem de buscar noves fonts d’aliments, com les algues. Per simplificar-ho, haurem d’evolucionar. A més a més, la innovació i l’evolució científica permetrà constituir una dieta molt més personalitzada que ajudarà a prevenir malalties.

S’ha de fer més èmfasi en l’alimentació a l’educació?

Necessitem educar als més petits per aconseguir que desenvolupin bons hàbits alimentaris. Però no només als més petits, sinó que a la gent del nostre entorn també, és a dir, si tenim l’oportunitat de conscienciar-los o avisar-los perquè millorin algun aspecte de la seva alimentació ho hem de fer.

Autor

(Visited 284 times, 1 visits today)
Etiquetes: , Last modified: 29 de juliol de 2021
Close