Una crònica d’Agnès Casamajó i Villaró.
El taller d’Oriol Baró no té rètols llampants ni vitrines lluents. Només cal travessar la porta per entendre que aquí tot respira ofici. L’olor de la fusta acabada de treballar, la resina escalfada, el metall polit… Tot sembla en silenci, però en realitat parla: parla la fusta quan és tallada, parlen els esquís quan són repassats amb les mans, parla la calma. Aquí es fabriquen esquís, sí, però també una manera de viure. Un retorn als orígens d’aquest esport.
El camí fins a aquí, però, no va ser directe. Baró va créixer envoltat de muntanyes, rius i fusta. “El meu avi no era fuster, però sempre havia remenat la fusta”, recorda. D’aquell entorn n’havia heretat un vincle amb la natura que, durant anys, va quedar sepultat sota el ritme de la ciutat. Va marxar a Barcelona per estudiar enginyeria industrial i, com molts, va acabar arrossegat per la inèrcia professional.
Feines ben remunerades, una multinacional de l’àmbit mèdic, viatges a ciutats de tot l’Estat… però cap connexió. “Treballava en projectes importants, però no m’hi sentia vinculat. No hi havia ànima”, explica Baró. I el cos ho sabia: cada cap de setmana fugia cap a la muntanya, buscant aire, llibertat, silenci.
Liken Skis va néixer de la iniciativa de tres amics que es van voler fabricar els seus propis esquís
El punt d’inflexió va arribar quan es va fer la gran pregunta: “Visc la vida que vull, o la que s’espera de mi?”. I amb això va néixer un projecte, que no va començar com una empresa, sinó com un passatemps entre tres amics enginyers units per l’amor a la neu.
Van voler fabricar-se els seus propis esquís. Sense saber massa per on començar, van dissenyar les eines, van construir un compressor a mà i van fer un curs intensiu a Innsbruck (a Àustria) per aprendre trucs pràctics. El primer parell el van provar a Formiguères, sota una nevada intensa. “Pensàvem que les fixacions saltarien, que es partirien… però van funcionar perfectament”.
Per a dos d’aquells amics, aquell havia estat el final. Per a l’Oriol, era el principi. Va dissenyar un pla d’empresa, va fer un curs d’emprenedoria i, guiat per la intuïció, va començar a caminar sol. Va deixar Barcelona, es va donar d’alta com a autònom i va fundar Liken Skis. Una amiga li va suggerir decorar els esquís amb líquens, i ell hi va veure el símbol perfecte. Liken, amb “k” per qüestions gràfiques, “representa simbiosi, adaptació i vida en entorns purs”, com del seu projecte.
Esquís fets a mà
Des del seu petit taller a la Pobla de Lillet (Berguedà), cada parell d’esquís es fa a mà. El procés és lent, meticulós, de cinc setmanes per parell. S’utilitza fusta de freixe —noble, resistent, duradora— i materials “pensats per aguantar anys”. L’Oriol no aposta per la producció massiva. Fa uns trenta esquís a l’any, com a màxim.
“No vull créixer per créixer. Vull mantenir el contacte amb cada client, dedicar-hi temps, fer les coses bé”, assegrua.Per a ell, la sostenibilitat no és només una qüestió de materials —encara que també utilitza resines menys contaminants—, sinó una filosofia: fer només allò necessari, i fer-ho amb consciència.
A la Pobla de Lillet, es fabriquen uns trenta parells d’esquís de fusta a mà cada any que es personalitzen
Liken ofereix vuit models base —tres de pista, tres d’all mountain i dos de freeride—, però gairebé tots es personalitzen. Segons l’alçada, el pes, l’estil d’esquí, però també segons gustos estètics: acabats en fusta d’olivera, de roure, de wengué, marqueteria a làser amb noms, símbols o dedicatòries. “Hi ha qui em demana esquís per regalar en unes noces o una jubilació. M’agrada que tinguin una història”, explica. Perquè, per a ell, l’esquí és també emoció, identitat i vincle.
Tot i que, admet, que al principi va costar convèncer el mercat —“aquí no hi ha gaire tradició d’esquí artesanal, com als Alps”—, amb el temps, la reputació de Liken s’ha anat estenent. De boca-orella. “No he volgut fer promoció. Si hagués rebut moltes comandes de cop, no les hauria pogut assumir. Prefereixo créixer a poc a poc i amb sentit.” Així ha anat arribant gent de tot arreu: de Catalunya, de l’Estat, fins i tot, d’altres continents.
Quan li pregunten pel preu —uns 1.300 euros el parell— no s’amaga: “No és una excentricitat. És una inversió en qualitat, en durabilitat, en valors. Igual que et pots comprar una bona bicicleta, pots apostar per uns esquís que t’acompanyin molts anys.” I potser, també, el que compres no és només el producte, sinó la història, la mà, la consciència que hi ha al darrere.
Els esquís de Liken no només serveixen per baixar muntanyes. També per canviar de rumb i tornar a l’essència. Oriol Baró ho va fer. I, amb cada parell que surt del seu taller, convida altres a fer-ho també.
Autor
insight redacció
