Fa uns dies l’ONU alertava dels alts nivells de violència que Colòmbia està patint. De fet, l’informe de l’Alta Comissionada pels Drets Humans de les Nacions Unides assegura que l’any 2021 van produir-se 78 massacres, que s’hagin pogut verificar. Es tracta de nivells de violència que no es veien des de l’any 2014, als quals s’arriba cinc anys després d’haver signat l’Acord de Pau entre el govern i les FARC. L’acord havia d’ajudar a construir una pau duradora i estable al país, però el president que surti de les eleccions que se celebraran aquest any tornarà a heretar l’insuportable problema de la violència.
Tot i que les xifres de violència tendeixen a disminuir quan s’arriba a un acord per acabar amb les hostilitats, passats uns anys sembla que es perd l’oportunitat de consolidar la pau. En aquest sentit, aprofundeix el projecte recentment dut a terme per investigadors de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universidad del Tolima i finançat per l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP).
La investigació, que s’interessa pels factors que fan que la violència perduri a la zona on va néixer la guerrilla de les FARC i que també ha estat durament colpejada pels grups paramilitars, el Tolima, ha pogut constatar que la violència va reduir-se en aquesta zona rural després del 2016, quan van signar-se els últims acords de pau. Per exemple, les dades recollides entre els anys 1998 i 2020, mostren que el nombre de víctimes per actes terroristes havia desaparegut en gairebé tots els municipis del sud del Tolima després de l’any 2016, quan entre els anys 2011 i 2013 havien arribat als 70 casos anuals.
Pel que fa al desplaçament forçat de persones per culpa del conflicte armat, des del màxim registrat l’any 2007 (15.000 persones), es produeix un decreixement que se situa en les 500 persones entre el període 2017-2019. Un altre exemple són els assassinats selectius, de 800 homicidis anuals entre els anys 2000 i 2003, es va passar a 300 assassinats entre el 2004 i el 2011, per acabar sent casos puntuals entre el 2016 i el 2019.
Les dades mostren que la signatura d’un acord de pau obre un camí a la disminució dels nivells de violència
Les dades mostren que la signatura d’un acord de pau obre un camí a la disminució dels nivells de violència. Són moments històrics que cal aprofitar. Tanmateix, el final de la violència no està assegurat si no s’acompanya de polítiques de reparació de les víctimes i de noves oportunitats de desenvolupament, així com de mesures per acabar amb la corrupció, la impunitat, la pobresa i l’oblit dels territoris rurals.
El repunt del qual ara alerta l’ONU és una crida que s’afegeix a les múltiples notícies que apareixen sobre les morts de líders socials, camperols assassinats o membres dels pobles indígenes desapareguts o desplaçats. Això sense comptar la delinqüència comuna que es pateix a les ciutats. Ara la guerrilla de les FARC ja no existeix, però han aparegut grups armats que segueixen exercint la violència per controlar grans extensions de territori. La implementació de l’Acord de Pau sembla haver-se parat, el que provoca greus conseqüències per a la població, sobretot per aquells més desafavorits.
Amb les pròximes eleccions presidencials a l’horitzó, la ciutadania colombiana té l’oportunitat d’apostar per enfortir la pau a través del desenvolupament de l’Acord o, per contra, mantenir-lo al marge de l’agenda política nacional, el que no ajuda a reduir les xifres de violència.
Autor
Cristina Fernández Rovira
